Les ‘subprime’ de CatalunyaCaixa

BarcelonaTeòricament l’adjudicació de CatalunyaCaixa és a tocar. D’aquí pocs dies -el 14 de juliol- s’han de rebre les últimes ofertes vinculants dels pretendents. Però abans de tancar l’adjudicació de CatalunyaCaixa cal desfer-se d’un paquet d’hipoteques de cobrament dubtós de particulars per 6.500 milions d’euros. Un paquet pel qual el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), actual propietari de CatalunyaCaixa, ha escollit cinc ofertes finalistes, que ofereixen entre 3.000 i 3.500 milions d’euros. Aproximadament la meitat del seu valor.

El FROB, en aquest cas, no vol fer un esquema de protecció d’actius (EPA) com el que es va fer, per exemple, en adjudicar la Caja Mediterráneo (CAM) al Banc Sabadell. Ara bé, per animar els possibles compradors, el FROB ha pensat un altre sistema. Segons han explicat fonts financeres a l’agència Reuters, la solució del FROB és empaquetar aquestes hipoteques i titulitzar-les. Un sistema que recorda bastant el que es va fer amb les subprime als Estats Units abans que esclatés la crisi financera. “Sembla que són subprime en potència a l’espanyola”, diu el catedràtic i economista José María Gay. Però no tothom ho veu. El també catedràtic Josep Oliver destaca que el mecanisme és similar al de les subprime, però la gran diferència està en el ràting.

Engany i ràting

Les subprime nord-americanes que van iniciar la crisi eren hipoteques dubtoses, que es van empaquetar i titulitzar, però la clau va ser que es van vendre amb un ràting triple A, la millor qualificació possible. La gent pensava que comprava títols de bona qualitat, però estaven suportats per unes hipoteques de mala qualitat. En el cas del que vol fer CatalunyaCaixa, tal com fa la Sareb (el banc dolent espanyol), la situació és molt diferent, diu Oliver, perquè si es titulitza el que es ven al mercat ja se sap que estan suportats per uns actius dubtosos. Per tant, assenyala aquest expert, tot dependrà del preu que vulgui pagar l’inversor en relació amb el risc que assumeix.

La idea del FROB seria constituir aquest fons de titulització d’actius dividint-lo en dos trams: un de deute sènior, en el qual entrarien els fons internacionals interessats en aquest paquet d’actius, i un altre tram de deute júnior, que subscriuria el FROB. El deute sènior suposa una rendibilitat per als inversors, mentre que el FROB, que es quedaria el júnior, només obtindria rendibilitat, si n’hi ha, quan s’hagués complert la prevista pel deute sènior.

Això permetria col·locar al mercat aquest paquet d’hipoteques, que tenen unes provisions d’uns 1.500 milions d’euros. Això vol dir que, en un primer moment, l’Estat, a través del FROB, veuria augmentada la factura del rescat de l’entitat catalana -que ja puja a uns 12.000 milions- tot i que en uns deu anys, si anés bé la col·locació, el FROB podria recuperar la seva part del fons.

Els fons planen per sobre els actius

Per aconseguir l’últim paquet d’hipoteques dubtoses a particulars de CatalunyaCaixa han presentat propostes diversos fons internacionals, que ja fa uns mesos que estan sobrevolant l’economia espanyola buscant oportunitats d’inversió. Per les hipoteques de CatalunyaCaixa hi opten consorcis liderats per Oaktree, Georges Soros, Lone Star, Blackstone-TPG i Cerberus-Goldman Sachs. Les seves ofertes finals haurien d’arribar la setmana que ve. A partir d’aquí, el FROB, propietari de CatalunyaCaixa, decidirà a qui adjudica la cartera, si la titulitza o no, o, fins i tot, si la trosseja en paquets més petits i n’adjudica una part a uns i una part a uns altres. Al final, l’operació es vol fer per deixar el més net possible el balanç de CatalunyaCaixa per a la seva adjudicació.