La subocupació dispara l'atur
La taxa s'enfila fins al 30%, si es tenen en compte els treballadors que volen treballar més hores, segons els càlculs del Banc d'Espanya
BarcelonaTenir voluntat de treballar, estar disponible per incorporar-se en 15 dies i haver buscat feina l'últim mes sense èxit. Aquesta és la definició oficial d’aturat que fa l’Organització Internacional del Treball, l’OIT. També és la que fa servir l’Enquesta de Població Activa, l’EPA, per mesurar la taxa d’atur. La interpretació, però, s’obre a matisos i el Banc d’Espanya considera que és una definició “massa estricta”, sobretot en períodes de crisi.
Per això ha decidit incorporar al càlcul la subocupació, és a dir, les persones que estan treballant però ho fan només unes hores –a temps parcial– i manifesten que voldrien treballar més hores de les que fan, fins a aconseguir una jornada completa. D’aquesta manera, la taxa d’atur espanyola s’enfilaria fins al 30%, pràcticament el doble del 18,6% amb què va tancar el 2016.
Al seu últim informe econòmic, la institució que governa Luis Linde ha avaluat la situació del mercat de treball tenint en compte altres mètodes de mesurar l’atur diferents de l’oficial, que fa servir el ministeri d’Ocupació. Aquests càlculs inclouen tant la subocupació com els desmotivats (que volen treballar però no busquen feina perquè creuen que no en trobaran) i els que no en busquen (per altres motius) però igualment voldrien treballar. La taxa, però, només es dispara quan s’inclouen els subocupats.
Precarietat estructural
Segons dades de l’Eurostat del 2016, dels 2,8 milions d’ocupats a temps parcial a Espanya, més de la meitat, el 54%, preferiria treballar més hores. Una expectativa que, segons l’anàlisi del Banc d’Espanya, té poques opcions de complir-se. Segons aquest organisme, actualment hi ha una “acusada reducció” de la probabilitat que els contractes parcials –que van en augment– es transformin en jornada completa, fet que “podria indicar que una part de l’augment del volum de treball a temps parcial s’hauria convertit en permanent”.
El professor d’economia de la UPF José Garcia-Montalvo hi coincideix: “La subocupació anirà a més en tots els àmbits, perquè estem passant de l’economia tradicional a la nova economia col·laborativa, on predominen els autònoms; no és qualitat, però és cap on anem”, assegura, i afegeix: “L’atur pot continuar baixant, però amb una economia que encara es basa en els serveis i l’estacionalitat no es pot aconseguir gaire qualitat del treball ni estabilitat”.
Garcia-Montalvo considera, però, que l’anàlisi del Banc d’Espanya és necessària: “Tots els càlculs que es fan sobre l’atur són imperfectes, però complementaris; per tant com més en tinguem més fidel serà el retrat del mercat laboral”, explica. Aquest economista també matisa que l’augment, fins al 30% d’atur, és “relativament normal”: “Als Estats Units l’atur també es dobla quan inclouen la subocupació; passa del 4,5 al 9%, i en els pitjors moments de la crisi, el 2009, havia arribat al 15%”.
La dada que el Banc d’Espanya va fer pública ahir va coincidir amb una altra estadística laboral: el salari anual brut més habitual a Espanya es va situar al voltant dels 16.500 euros el 2015, la mateixa xifra que l’any anterior. I el salari mitjà va pujar poc més d’un 1%, fins als 23.106 euros (24.321 a Catalunya). Així doncs, entre el salari mitjà i el més habitual hi ha una diferència de més de 6.000 euros, que ha augmentat lleugerament des del 2014. La bretxa salarial entre homes i dones també continua augmentant: mentre ells cobren de mitjana 25.900 euros bruts, elles en reben 20.000: 6.000 euros menys.