'Start-ups' i pandèmia, cara o creu

Sectors tocats de mort i empreses sense caixa

Encara que la tecnologia sigui més omnipresent que mai aquests dies de confinament, les empreses digitals ja pateixen la crisi econòmica que anticipa l’emergència sanitària del covid-19. En l’entorn de les start-ups és habitual que moltes iniciatives se sostinguin gairebé sense generar ingressos, perquè en les primeres etapes cobreixen les despeses gràcies al finançament tant públic com privat. Això ha facilitat que -enmig d’un sotrac econòmic tan inesperat com l’actual- el seu futur depengui en bona mesura de la liquiditat disponible abans de l’esclat de la crisi. “Les ampliacions de capital es pensen per cobrir necessitats dels 12 o 18 mesos vinents, o sigui que les que n’acabaven de tancar tenen un coixí”, apunta una font del sector.

Però la seva sort també dependrà del sector en què treballin. Negocis com el turisme, els esdeveniments i l’immobiliari han topat amb una aturada total de l’activitat, milers de reserves cancel·lades i operacions congelades a l’espera que torni la normalitat. “La cosa està complicada perquè han caigut molt la demanda i les vendes, però ens en sortirem”, explica un emprenedor del món dels viatges. Algunes, com Byhours (plataforma per reservar habitacions d’hotels per hores), ja han hagut de presentar un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), com va avançar El País. “La situació és molt greu per a algunes, amb caigudes del 80% del negoci, i perdre massa aquest any pot suposar el tancament”, avisa Carlos Blanco, inversor i fundador del venture builder Nuclio.

Per això les entitats del sector volen que es tingui en compte la naturalesa de les start-ups a l’hora d’establir les condicions dels crèdits de l’ICO. “La principal preocupació és que els departaments de riscos dels bancs valorin que les start-ups no estan orientades a tenir un ebitda positiu, sinó al creixement, l’expansió a nous mercats i la inversió en tecnologia”, diu Miquel Martí, conseller delegat de Barcelona Tech City. Així, demana que entre els criteris d’elegibilitat no pesin tant els financers, per evitar que aquestes empreses en quedin al marge.

Plans per salvar l’any i oportunitats en la pandèmia

Per a un ecosistema en què la taxa de mortalitat de les empreses ja és elevada de per si, la situació actual deixa un marge ben escàs per a l’optimisme. De tota manera, segons apunten diverses fonts, amb les retallades i els girs de negoci adequats també hi haurà start-ups que sobreviuran al covid-19. “Amb aquesta crisi hi haurà hàbits que canviaran, com la revifada del comerç electrònic, i hi ha empreses d’aquí que hi contribuiran”, assegura Miquel Martí, de Barcelona Tech City. Al supermercat en línia Ulabox, les últimes setmanes de confinament han suposat un increment frenètic de l’activitat, fins al punt que van haver de parar l’entrada de noves comandes un parell de dies aquesta setmana per fer front a la forta demanda.

A més de l’alimentació com a producte de primera necessitat, l’emergència també ha donat ales a sectors com la formació online, els serveis de softwareal núvol, les plataformes audiovisuals i els videojocs. “Moltes estan treballant més que mai, però la majoria tenen plans de contingència, teletreballen des de fa setmanes i han posat en marxa reduccions de sou dels directius”, diu Miguel Vicente, president de Barcelona Tech City i cofundador del venture builder Antai. Davant la incertesa també hi ha l’intent de reinventar-se i d’adaptar el model de negoci a les condicions actuals. Com la plataforma de concerts secrets a domicili Acqustic, que s’ha passat a les cites musicals en versió online.

Segons alguns inversors, aquesta crisi també es pot convertir en un bon moment perquè les start-ups trenquin amb determinades lògiques tòxiques. “En certa manera és un toc d’atenció que feia falta”, admet Shmuel Chafets, soci director del fons de capital risc paneuropeu Target Global, inversor en companyies amb seu a Barcelona com la plataforma d’habitacions Badi i la de viatges corporatius TravelPerk. Segons el seu parer, en els últims anys la indústria s’ha acostumat a les valoracions d’empreses inflades però ara es veurà forçada a tornar als orígens. “En lloc del fetitxisme pel creixement ens tornarem a centrar en el producte, a optimitzar processos i a assegurar els equips”, afegeix.