Els sous baixen a l’Íbex català

BarcelonaUns 310.000 euros. Això és el que van cobrar l’any passat, de mitjana, el centenar de persones que han sigut membres del consell d’administració d’alguna de les sis empreses catalanes (CaixaBank, Gas Natural, Abertis, Grifols, Banc Sabadell i Cellnex, per ordre de valor a borsa) que formen part de l’Íbex-35. Però la mitjana amaga grans diferències en funció de la companyia que mirem. De les sis, el directiu que més va cobrar va ser Rafael Villaseca, el conseller delegat de Gas Natural, que va guanyar 3,37 milions d’euros, una xifra elevada però inferior als 3,41 milions que havia ingressat el 2015.

Els salaris catalans cauen més que la mitjana espanyola

Les sis empreses catalanes de l’Íbex van pagar en conjunt 30,9 milions als seus consells d’administració, un 3% menys. Però el comportament en cada una de les companyies va ser diferent: en un extrem hi ha l’augment del 27% en el cas de Cellnex i, en l’altre, el descens del 9,3% a Abertis, curiosament matriu de Cellnex.

A més, sembla que l’augment o disminució de les retribucions del consell no manté cap relació amb l’evolució de la facturació o dels beneficis. En el cas d’Abertis, per exemple, van augmentar tant la facturació com els beneficis (excloent les operacions extraordinàries), però la retribució al consell va baixar més d’un 9%. En el cas del Sabadell, tant els ingressos com els beneficis pràcticament no van canviar, però el consell va cobrar gairebé un 8% menys.

CaixaBank, la primera empresa catalana per valor a borsa, va rebaixar el sou del consell d’administració en un 3,6%, una proporció similar a la davallada de la facturació (-4,5%) malgrat que els beneficis es van disparar gairebé un 30%. A l’altre extrem, en canvi, Gas Natural (primera empresa catalana per facturació) va patir caigudes superiors al 10% tant en els ingressos com en els beneficis, però la remuneració al consell es va disparar precisament també per sobre del 10%, cosa que la companyia atribueix al fet que va augmentar el nombre de membres de les diferents comissions del consell.

Els increments més alts de les retribucions, no obstant, van ser a Cellnex (+27%) i Grifols (+21%) –les dues amb augments del benefici, del 38% i el 3%, respectivament–, i amb circumstàncies una mica especials. En el cas de Grifols, pel relleu a la primera línia executiva, mentre que en el cas de Cellnex les xifres poden ser enganyoses perquè l’any 2015 només va cotitzar durant mig any i, per tant, les remuneracions del 2015 en conjunt van ser molt inferiors a les del 2016.

L’empresa que va dedicar més diners a retribuir el consell el 2016 va ser Gas Natural, amb 7,7 milions, mentre que el 2015 havia sigut el Sabadell, amb una quantitat gairebé igual. La segona en quantia el 2016 va ser CaixaBank, amb 7,2 milions. Gas Natural i CaixaBank van viure l’any passat una revolució en els consells. El 30 de juny Isidre Fainé va deixar de ser president de CaixaBank, i va ser substituït per Jordi Gual. I uns mesos després, el 21 de setembre, Salvador Gabarró deixava la presidència de Gas Natural, on va ser substituït per Fainé, moment en què l’energètica va remodelar tot el consell per l’entrada del fons GIP al seu capital.

El ball de cadires ha provocat, per exemple, que Isidre Fainé, que el 2015 va guanyar 1,15 milions a CaixaBank, el 2016 es quedés en 579.000 euros. El mateix Fainé, que havia guanyat el 2015 81.000 euros a Gas Natural (on ja era conseller), va passar a cobrar 481.000 durant el 2016, amb un trimestre a la presidència.

Pel que fa a CaixaBank, Jordi Gual va arribar a la presidència l’1 de juliol i va guanyar 340.000 euros, molt per sota del que va cobrar el conseller delegat, Gonzalo Gortázar (2,52 milions), o el vicepresident, Antoni Massanell (1,38 milions).

L’assignatura pendent de les empreses catalanes de l’Íbex és la incorporació de la dona als consells. Aquesta setmana s’ha sabut que Cellnex té el trist honor de ser l’única empresa de tot l’Íbex-35 que no té ni una sola dona al consell. Però a més, del centenar de persones que han estat al consell d’administració de les grans cotitzades catalanes el 2016, només 19 són dones. La proporció no arriba ni a una de cada cinc. La paritat, per tant, queda molt lluny.