Sotrac a les borses per les possibles sancions al petroli rus

BarcelonaLes borses europees han patit aquest dilluns una nova jornada de pèrdues, amb una forta davallada a les primeres hores del dia que s'ha anat suavitzant a mesura que passaven les hores. L’anunci de possibles sancions al sector petrolier rus per part dels EUA ha sigut el detonant de les pèrdues.

“Són caigudes generalitzades”, comenta Xavier Brun, director del màster de mercats financers a la UPF, sobre les davallades d’aquest dilluns. En general es tracta de caigudes “en forma de pànic” i que no són selectives. Les borses han obert la jornada amb caigudes superiors al 5%, però al tancament les disminucions eren molt més petites, inferiors al 2%.

La causa d’aquest pànic és la introducció d’"una nova variable” –diu Brun–, que són les possibles sancions dels EUA al sector petrolier rus, que podrien retirar dels mercats internacionals fins a un màxim de deu milions de barrils de petroli diaris. Una menor oferta de petroli als mercats internacionals –Rússia és el segon productor mundial– suposaria un augment de preu que ahir es va accelerar i que fa setmanes que es produeix. Els inversors són conscients que la invasió d’Ucraïna “no és només una guerra sobre el terreny, és una guerra econòmica”, rebla.

Des de l’1 de gener, els parquets europeus han perdut més del 20% en el cas de Milà, del 23% en el de Frankfurt i del 17% en el de París. L’Íbex-35 ha caigut un 12%, a un ritme més moderat per la menor dependència de l’energia russa, cosa que també passa amb la borsa de Londres i la de Nova York, que han perdut un 5% i un 9%, respectivament.

Aquests increments del preu del petroli tenen efectes directes sobre el cost dels carburants i, per tant, del transport, però també de la llum, perquè una part de l’electricitat es genera en plantes que cremen petroli.

“A Europa tenim un problema amb la inflació” causada per l’electricitat, que la dependència del gas rus ha disparat encara més arran de la guerra, recorda Brun. De moment, les sancions no han afectat Gazprom, principal proveïdor de gas rus al Vell Continent, però les possibles sancions a petrolieres obren la porta a anar més enllà.

El 9% del gas natural consumit a la Unió Europea prové de Rússia, una xifra que puja al 25% en el cas d’Alemanya, l’economia més gran del continent. Aquesta dependència i les sancions han comportat el que el professor de la UPF descriu com una “inflació dolenta”, perquè no es deu a increments del consum típics dels períodes de creixement econòmic, sinó a una “reducció de l’oferta”.

“Alemanya està comprant el gas rus”, per la qual cosa es pot dir que la UE està “finançant aquesta guerra” perquè, malgrat les sancions sobre les reserves de moneda estrangera aprovades per les autoritats europees i nord-americanes, les compres de gas representen una entrada de divises estrangeres a Rússia. “És una contradicció”.

El perill de l’estagflació

“Fins ara l’economia estava en un procés de reobertura”, tot i que amb diversos riscos, explica Brun. Entre aquests hi havia els problemes de desabastiment i la inflació creixent a Europa i sobretot als EUA, que és el país amb pujades de preus més pronunciades des de l’inici de la recuperació postcovid. Amb la possibilitat de sancionar el petroli rus, “avui [per ahir] es prem el fre” a la bona dinàmica econòmica dels últims mesos. L’estagflació –recessió amb inflació– és un perill que cada vegada més analistes veuen com una possibilitat.