SOS del sector pesquer català

RosesLa pesca d’arrossegament, que captura els peixos arrossegant una xarxa pel fons marí a gran fondària, és el principal pal de paller del sector a Catalunya. Actualment, cada dia surten al mar 207 embarcacions amb aquesta tècnica –el 35% de la flota catalana– i, amb les seves captures, generen el 60% de la facturació total del gremi. Recullen, sobretot al cap de Creus i al Garraf, exemplars de gran valor comercial com el lluç, el rap, la gamba, l’escamarlà o el pop. 

Aquesta pràctica, però, està en risc de desaparèixer. El passat 21 de febrer la Comissió Europa va adoptar un pla d’acció per a la protecció i restauració dels ecosistemes marins, que obliga els estats membres a eliminar gradualment la pesca d’arrossegament en totes les àrees costaneres protegides abans del 2030. Segons aquest criteri, les confraries de Roses, Llançà, Vilanova o Calafell ja no podrien utilitzar més xarxes d’arrossegament, ja que el cap de Creus i el Garraf són zones protegides per la Xarxa Natura 2000 i llocs d’interès comunitari (LIC) que cal preservar.

Els pescadors catalans critiquen la normativa i alerten del risc de supervivència del sector. Comparteixen que cal preservar el fons marí –en són els principals interessats–, però matisen que fan servir mètodes sostenibles i que des de Brussel·les es desconeix la realitat particular de la costa de Catalunya. “La Unió Europea posa al mateix nivell l’impacte de les grans embarcacions que destrossen el medi amb els nostres vaixells petits d’arrossegament, que es mouen a pocs quilòmetres de la costa”, argumenta Antoni Abad, president Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. “Quan es parla de pesca d’arrossegament tothom pensa en les grans embarcacions que fan malbé tones de peix en males condicions, però aquí intentem fer les coses bé i se’ns criminalitza com a delinqüents”, diu Antoni Marzoa, patró major de la confraria d’Arenys de Mar i president de la federació de Barcelona.

Com a mostra de rebuig, aquest dimarts els pescadors de totes les confraries, sumant-se a les mobilitzacions organitzades pels sindicats de tot Europa, van organitzar protestes arreu del territori, que van acabar amb un acte conjunt al port de Roses. 

A la manifestació també hi va assistir el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible del Govern de la Generalitat, Sergi Tudela, que dona suport al gremi: “Avui 9 de maig és el dia d’Europa i volem fer veure a la Comissió que és molt important preservar el medi ambient, però que certes polítiques no estan ben fetes i no són adequades per a Catalunya. ¿Això vol dir que els pescadors i el Govern no estem compromesos amb la sostenibilitat? En absolut. Només diem que cal preservar els indrets específics amb coralls i ecosistemes amenaçats, però no imposar una veda de 50 quilòmetres que genera l’efecte contrari”. 

La desaparició del sector pesquer

Els pescadors consideren que aquesta limitació de la pesca d’arrossegament acabaria amb l’activitat de totes les confraries del país. “Si prohibim als pescadors de Roses sortir per la seva zona, vindran a altres ports per guanyar-se la vida, però aquí no podrem assumir 25 embarcacions de cop”, defensen els pescadors de Palamós. “La mesura afecta indirectament tot el litoral i arrasarà amb tot –conclou Antoni Abad–. Ens juguem el relleu generacional, la supervivència d’una manera de viure, una passió que es porta a les venes i un patrimoni gastronòmic que es perdrà”. 

Les confraries també recorden que, de la mà de la Generalitat i dels comitès científics, fa anys que treballen per evolucionar les seves tècniques i fer-les més respectuoses amb el medi ambient. “Fa temps que estem implementant l’art de la xarxa de bou, amb malles més petites perquè no es colin cries entre les captures, i proposem mesures de veda i reduccions dels dies de pesca”, afirma Tudela. 

Per a algunes entitats ecologistes, però, no són mesures suficients: “Em sap greu pels pescadors, però la pesca d’arrossegament ja hauria d’estar prohibida des de fa anys en les reserves protegides, perquè malmet i remou el fons marí i és la que genera una petjada de carboni més alta”, respon Lydia Chaparro, ecòloga marina i membre de SOS Costa Brava. “M’estranya que no hi hagi una previsió amb perspectiva per adaptar-se a aquest canvi de paradigma, perquè des de l’administració ja saben que a Europa fa temps que es debaten aquests plans, que no s’aproven d’un dia per l’altre”, certifica. 

Les embarcacions transatlàntiques, beneficiades

La prohibició de pescar en zones protegides beneficia les grans embarcacions que surten dels ports europeus, però que fan expedicions durant dies fora del continent per capturar tones i tones de peix a altres mars. Utilitzen igualment les tècniques d’arrossegament –i a gran escala–, però, com que les apliquen a la Xina, el Canadà o Sud-amèrica, la mesura no els afecta. “Aquesta normativa europea va contra la idea essencial de la sobirania alimentària de cada territori”, afirma Marzoa. I conclou: “Ja no es podrà menjar gamba o lluç de proximitat i només podrem comprar salmó de Noruega o panga del riu Mekong”.