Soros és el nou rei del totxo espanyol
El magnat compartirà el control de FCC i estudia fer una opa sobre Realia molt per sota del preu de mercat
BarcelonaGeorge Soros, un dels homes més rics del món, està prenent posicions en empreses espanyoles aprofitant les necessitats de capitalització que li permeten comprar a baix preu. Ho farà amb Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que ahir va aprovar en junta general d’accionistes una ampliació de capital de 1.000 milions d’euros. Amb aquesta operació, Esther Koplowitz i la seva família perdran el control del grup -fins ara tenien de manera indirecta el 50,01% del capital- i l’hauran de compartir amb George Soros.
El magnat ha aprofitat el seu moment. L’ofegament econòmic d’Esther Koplowitz li permetrà comprar aproximadament fins al 25% del grup FCC amb un descompte del voltant del 20% sobre el preu de mercat. Amb l’ampliació de capital, FCC amortitzarà 1.390 milions d’euros de deute pel qual havia de pagar un elevat i creixent tipus d’interès que podia arribar al 16%. Esther Koplowitz també vendrà a Soros els seus drets de subscripció, la qual cosa li donarà aire davant els bancs creditors amb què té un deute personal de 1.000 milions. Ahir la seva filla i presidenta de FCC, Esther Alcocer Koplowitz, li va agrair la seva “altura de mires”, unes paraules que van ser aplaudides pels accionistes. I el conseller delegat, Juan Béjar, va lloar “l’important sacrifici” d’Esther Koplowitz, la conseqüència del qual és que la seva família perdi el control del grup que històricament ha dirigit.
En paral·lel, Soros va revelar ahir una altra jugada en saber-se que estudia llançar una opa sobre Realia, la immobiliària participada per Bankia i la mateixa FCC, que està a la venda des de fa mesos. Bankia vol desfer-se de la seva participació a Realia perquè li interessa treure’s de sobre els actius immobiliaris. I FCC també volia vendre la seva participació perquè era una manera de fer calaix desprenent-se d’un negoci que no es clau per a la companyia. Diversos inversors havien mostrat el seu interès per Realia, però va ser ahir quan la societat Hispania, en què participa George Soros, va anunciar que estudia fer una oferta pública d’adquisició (opa) pel 100% de Realia.
Oferta barata per Realia
L’opa es planteja amb un preu de 0,49 euros per acció, cosa que equivaldria a 150 milions d’euros si s’arriba al 100% del capital. L’oferta és a la baixa, ja que les accions de Realia van tancar dimecres la seva cotització a 1,05 euros l’acció. És a dir, el preu ofert és menys de la meitat (el 53%) per sota de la cotització de dimecres. Per això el mercat va reaccionar ahir ràpidament i l’acció de Realia, un cop aixecada la suspensió de la negociació, va caure un 25%, fins als 0,79 euros.
L’opa és pel 100% del capital, tot i que es condiciona l’operació a si almenys el 55% del capital l’accepta. Hispania no ha arribat a cap acord amb els accionistes, però sí que vol arribar a un pacte previ a l’oferta amb els fons titulars del deute de Realia. Entre aquests fons hi ha Fortress i King Street i, si l’opa tira endavant, Hispania està en converses amb aquests creditors per promoure una ampliació de capital amb dret de subscripció preferent per l’import pendent de pagament del finançament. Per a això caldria una ampliació de capital prèvia d’Hispania.
Hispania és una socimi -societat immobiliària cotitzada amb avantatges fiscals- participada pels magnats John Paulson (18,3%) i Georges Soros (16,7%). També participen els fons Asset Management, Cohen Steers, i el banc UBS, cadascun amb un 4%.
Realia té una divisió de patrimoni d’uns 419.000 metres quadrats, dels quals 243.000 corresponen a oficines i la resta a centres comercials. Entre els edificis emblemàtics té una de les Torres Kio de Madrid i la Torre Realia de Barcelona. També té un negoci residual de promoció d’habitatges, amb una cartera d’1,9 milions de metres quadrats de sòl i un estoc d’uns 700 pisos. Fa uns mesos ja va vendre la seva filial francesa SIIC de París, i va tancar els primers nou mesos de l’any amb unes pèrdues de 14,6 milions, amb una millora del 15% sobre els números vermells de l’any passat. El deute al tancament del setembre pujava a 1.075 milions, un 37% menys que un any abans gràcies a la desinversió a París.
