Però no tot són ajudes. Perquè la Unió Europea pugui pagar els interessos del deute que haurà d'emetre per finançar el pla de recuperació, la Comissió preveu crear impostos comunitaris nous (que fa temps que es discuteixen però no troben consens). En els textos oficials publicats des de la presentació de la proposta no es detallen previsions d'ingressos ni la majoria dels impostos. Només es fa referència a impostos com la taxa digital, la taxa fronterera al carboni per a les emissions de CO2 o l'impost als plàstics. També es fa referència a un impost a les grans empreses que es beneficien del mercat únic, del qual no se n'han donat més detalls. En una entrevista a El Economista, però, el comissari de Pressupostos, Johannes Hahn, explica que podria recaptar fins a 46.000 milions d'euros a l'any amb aquests nous impostos. Sobre l'impost a les corporacions, assegura que haurien de contribuir "amb un modest tribut" pel que obtenen del mercat comú, perquè es beneficien "d'una gran base de consumidors, una moneda única i una regulació uniforme". Tot plegat queda per detallar i aquesta seria una gran guerra a plantejar als estats del nord, sempre oposats a incrementar impostos.
Pla europeu per equilibrar el salvavides econòmic alemany
Alemanya ha destinat un 29% del seu PIB a ajudes d'estat, mentre que Espanya només un 2%
Brussel·lesLes empreses alemanyes tenen tots els números de sortir d'aquesta crisi amb avantatge respecte als seus competidors europeus. Segons xifres de la Comissió Europea, Alemanya ha destinat fins a 996.000 milions d'euros a mesures considerades ajudes d'estat a les seves empreses. Equival al 29% del seu PIB i supera de llarg la resposta que ha donat qualsevol altre país europeu. Al seu costat, els 27.000 milions que hi ha destinat Espanya es fan encara més petits perquè suposen només un 2,2% del PIB. Vist el gran desequilibri i els riscos que suposa per al mercat únic, Brussel·les preveu destinar part del pla econòmic de resposta a neutralitzar aquestes diferències a través d'un instrument europeu per recapitalitzar empreses amb problemes d'insolvència que preveu mobilitzar fins a 600.000 milions gràcies a 31.000 milions del total de 750.000 milions del pla de recuperació.
Una de les àrees on la Comissió Europea té veritables competències d'actuació és en la de preservar la lliure competència i el mercat únic a través del control de les ajudes d'estat i les fusions entre empreses. Però el mateix executiu comunitari ha flexibilitzat temporalment aquestes normes per permetre que els estats salvin les seves companyies. Així, res impedeix que els governs apliquin la barra lliure d'ajuts (en forma diversa, però sobretot avals i garanties) per impedir que les empreses s'ofeguin. Així és com Brussel·les ha autoritzat prop de dos bilions d'euros en ajuts dels diferents governs de la UE, però el fet és que d'aquests ajuts el 47% els ha concedit Alemanya.
¿Com s'explica que si no hi ha impediments normatius (ni límits als ajuts, ni al dèficit) països com Espanya no hi hagin posat més diners? Com admet la mateixa Comissió, pot ser o bé per "preferències polítiques" o per la capacitat fiscal. Alemanya va tancar el 2019 amb superàvit i Espanya amb un dèficit lleugerament inferior al 3%. Per molt que l'Estat pugui incrementar el dèficit sense límit, el govern espanyol no sembla voler endeutar-se més, conscient que després s'ha de retallar. Però això comporta grans diferències dins del mercat únic europeu, on empreses espanyoles i alemanyes haurien de competir en igualtat de condicions. Per això Brussel·les vol compensar la gran diferència entre la mida del salvavides alemany i els de la resta amb un mecanisme europeu.
Aquest mecanisme es diu Instrument de Suport a la Solvència. No és un fons amb diners a disposar per les empreses, sinó una eina per incentivar les inversions privades a empreses amb necessitat de capital. Funcionaria a través del Banc Europeu d'Inversions (BEI) amb l'aval de 31.000 milions d'euros del fons de recuperació europeu (els diners que s'emetrien amb deute comú de la Comissió). A partir d'aquí, a través de diferents mecanismes d'avals i garanties (els anomenats multiplicadors) s'espera arribar a mobilitzar fins a 300.000 milions els propers dos anys. Brussel·les vol deixar clar que la Comissió no està entrant en el capital de les empreses de manera directa, sinó que estimularà que, per exemple, fons d'inversió recapitalitzin les empreses en qüestió. Hi hauria condicions, com ser empreses amb seu europea, i també d'altres vinculades als objectius ambientals.
Però els diners que es necessiten són més. La Comissió calcula que el sector privat perdrà fins a 720.000 milions d'euros a tota la UE aquest 2020 sobre l'escenari actual. Si empitjora la situació o hi ha un segon rebrot la xifra podria disparar-se fins a superar el bilió. Els sectors més afectats serien el turisme (171.000 milions), la construcció (113.000 milions) i l'automoció (91.000 milions).
Per això Brussel·les preveu encara un altre reforç per al sector privat. D'una banda, la Comissió proposa augmentar fins als 15.300 milions d'euros l'antic pla Juncker per intentar aconseguir fins a 240.000 milions d'euros d'inversions. A aquesta pota caldria afegir-hi un nou mecanisme per prioritzar "inversions estratègiques", amb 15.000 milions d'euros del pressupost per apuntalar inversions de fins a 150.000 milions en un seguit d'empreses considerades clau perquè la Unió Europea surti d'aquesta crisi amb més "sobirania econòmica". Haurien de ser empreses amb seu a la UE i activitat principalment europea, i dedicades a sectors com el sanitari o el farmacèutic, l'aeronàutic, la biomedicina, la nanotecnologia, la intel·ligència artificial o les energies renovables i l'emmagatzematge elèctric, per exemple.