La sobirania tecnològica del Barcelona Supercomputing Center, a examen

BarcelonaSota un sostre vermell, entre les voltes de la capella de la torre Girona i darrere els jardins de Pedralbes, hi ha el MareNostrum 4, el supercomputador més potent d’Europa. Aquesta iniciativa és un dels projectes cabdals per aconseguir que el continent estigui cada cop més a prop d’un altre tipus de sobirania. L’omnipresència de grans corporacions -gairebé sempre dels Estats Units o també la Xina- en el desenvolupament d’infraestructures crítiques s’ha convertit al llarg de les últimes dècades en el pal de paller del moviment de la sobirania tecnològica. Els diferents corrents d’aquest discurs coincideixen sobretot en un mateix punt: vetllar perquè la innovació es dissenyi com més a prop millor del ciutadà que l’utilitzarà.

Tot i així, fins i tot en espais de recerca de l’envergadura del Barcelona Supercomputing Center (BSC), treballar amb tecnologia lliure de l’empremta dels gegants dels EUA i la Xina és encara pràcticament impossible. Així ho posa en relleu l’informe La economía política del capitalismo digital en España,publicat al desembre per l’Instituto 25-M, un think tank vinculat a Podem. Els investigadors Ekaitz Cancela i Aitor Jiménez han analitzat les dades de tots els contractes i licitacions adjudicats pel BSC des del 2008. El resultat és que dels 104 milions d’euros destinats a tasques que van des del subministrament de components fins al manteniment dels sistemes del supercomputador, prop de 60 milions d’euros han anat a parar a IBM, la multinacional dels EUA que domina el mercat de la computació arreu del món. A més, s’hi sumen també encàrrecs rellevants per a altres companyies nord-americanes com Oracle.

“Que el hardware sigui europeu és molt important i el BSC n’és un dels primers exemples, però ens sembla gairebé paradigmàtic que, així i tot, encara es necessiti un dels principals proveïdors del sector”, opina Cancela. L’informe critica que les polítiques europees per promoure la sobirania tecnològica arriben almenys una dècada tard i encara estan massa lligades a Washington. En aquest sentit, l’investigador reclama una estratègia menys mercantilista i que es limiti a reproduir els models liberal de Silicon Valley i intervencionista de Pequín a l’europea.

De fet, el principal motiu pel qual el BSC va adjudicar per 29,9 milions d’euros a IBM la compra del sistema de computació del MareNostrum 4 el 2016 és que no hi havia cap alternativa al mercat europeu. “Les inversions públiques en R+D no són capaces de competir amb els pressupostos en innovació d’empreses com Alibaba. Només les cinc empreses més poderoses de Silicon Valley gasten una quantitat anual pròxima als 52.000 milions de dòlars”, rebat Cancela. No obstant, l’expert considera que és possible fer créixer alternatives, sobretot si el finançament públic se centra en plataformes obertes als ciutadans i no encaminades a un èxit comercial.

Esperança en els xips europeus

Des del BSC no responen directament a l’informe al venir d’un ens lligat a un partit polític, però sí que defensen la noció de sobirania tecnològica com a eix central d’aquesta iniciativa. “Per una qüestió de seguretat ja s’entén que les infraestructures descansin sobre tecnologia estatal. Aquesta és una anomalia que la Comissió Europea considera que s’ha de resoldre i estem tots molt d’acord que sigui així”, puntualitza Josep Maria Martorell, director associat del centre punter.

En aquest camí cap a la sobirania tecnològica un dels primers reptes del centre ja s’està afrontant: desenvolupar el primer xip europeu. El juliol de l’any passat es va anunciar que el BSC acollirà un laboratori per dissenyar nous processadors per a supercomputadors basats en codi obert i amb propietat intel·lectual europea. En l’ambició de Martorell, que aviat els nous MareNostrum els puguin incorporar.