Com ens afecten les mesures del BCE?

BarcelonaEn una decisió sense precedents, el Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat un programa de 750.000 milions d'euros per mitigar els efectes del coronavirus sobre l'economia. Com afecta aquesta mesura als ciutadans?, i al conjunt de l'economia? Ho desgranem.

¿Aquests 750.000 milions d'euros surten dels meus impostos?

No, són diners de nova creació. És a dir, el BCE els crea i els aboca a l'economia per diferents mitjans. La tasca de qualsevol banc central és controlar la quantitat de diners que hi ha en circulació i, quan vol, crear-ne de nous. Col·loquialment els economistes en diuen fer servir la impressora, perquè quan volen poden fabricar diners del no-res. En aquest cas, la vertiginosa xifra de 750.000 milions d'euros.

No és perillós crear diners del no-res?

Depèn. En condicions normals, que un banc central llenci massa diners a l'economia provoca que la moneda perdi valor i, per tant, que els béns i els serveis que comprem en el nostre dia a dia s'encareixin ràpidament. Però en temps de crisi (i ara estem a les portes d'una crisi que pot ser molt severa), el consum d'empreses i famílies baixa, de manera que una injecció de diners ajuda a mantenir els preus estables i a reactivar l'activitat econòmica.

Com abocarà el BCE tants diners a l'economia? Ens els repartirà als ciutadans?

No, tot i que alguns bancs centrals, com el britànic, s'estan plantejant donar els diners a famílies i empreses, el BCE seguirà els canals tradicionals: la injecció de diners entra a l'economia a través dels bancs i dels mercats. Per una banda, el banc central dona préstecs molt barats (a interessos del 0% o gairebé) a les entitats financeres perquè, alhora, aquestes donin préstecs als seus clients i comprin deute de les empreses. És a dir, el BCE dona diners als bancs perquè aquests els prestin a empreses i famílies a interessos baixos.

I si els bancs no presten aquesta liquiditat?

Ja ha passat abans, però el programa aprovat ahir pel BCE assegura més condicions als bancs a l'hora de rebre els fons. El BCE ha copiat la manera de treballar de la Reserva Federal –el banc central dels EUA– i només deixarà gran part dels diners a les entitats si els destinen a tasques concretes. Per exemple, a adquirir paper comercial, que és deute a curt termini emès per empreses privades.

Com ens afecta que els bancs comercials comprin deute d'empreses?

Si els bancs adquireixen deute empresarial, les companyies que emeten aquest deute aconsegueixen liquiditat per pagar els sous dels seus treballadors, pagar els seus proveïdors i fer inversions. A més, aquests empleats i proveïdors també faran servir els diners per pagar sous, comprar, invertir o tornar deutes, de manera que s'entra en una espiral positiva. Els economistes l'anomenen efecte multiplicador del diner: un mateix euro emès pel banc central “es multiplica” canviant de mans molts cops i activant diversos pagaments.

Els governs també reben diners del BCE?

Sí. L'altre canal que usa el BCE per posar els diners a l'economia és la compra de títols de deute públic. Aquests programes d'adquisicions massives de bons espanten els especuladors (al cap i a la fi, el BCE pot crear diners quan vulgui) i permeten que els estats puguin endeutar-se a uns interessos raonables. El que els governs paguen d'interessos sí que surt dels impostos dels ciutadans. Per tant, una intervenció del BCE permet que els governs de la zona euro puguin obtenir liquiditat a un cost baix i que els impostos no pugin. Si els interessos pugen, el govern ha de destinar més fons a pagar-los, uns fons que, si no, es gastarien en serveis públics, com ara sanitat o educació.