INFRAESTRUCTURES
Economia12/01/2017

Sis anys seguits de rècord al Prat

Vueling acapara un terç dels passatgers i torna a ser líder, mentre Norwegian es dispara un 53%

Paula Solanas
i Paula Solanas

BarcelonaEn tots i cada un dels mesos del 2016 l’aeroport del Prat va tancar amb els millors registres de la seva història. El resultat, per tant, va ser que la infraestructura va acabar l’exercici amb un nou rècord de passatgers: més de 44 milions de viatgers en total i un 11,2% més que l’any anterior, el creixement més elevat des del 2011. L’any passat va ser el sisè consecutiu de rècord al Prat i els registres ja van superar les dades de passatgers que es preveien per al 2017, segons els càlculs realitzats fa cinc anys pel comitè de desenvolupament de rutes aèries de Barcelona. Tot plegat torna a obrir el debat sobre la seva capacitat per sostenir aquest ritme.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Mentre que el 2015 el motor del creixement van ser els vols internacionals, aquest any les bones notícies han estat més repartides. Tant els passatgers de rutes espanyoles com els de les internacionals van augmentar prop d’un 11%, amb un lleuger avantatge per als vols interiors, segons les dades publicades ahir per Aena.

Cargando
No hay anuncios

Malgrat les aspiracions de convertir-se en un hub internacional, i a l’espera que el 2017 s’hi incorpori una llarga llista de vols de llarg radi, el Prat segueix sent clarament dominat per les low cost. Les principals companyies de baix cost van absorbir més d’un 60% dels viatgers que van passar per l’aeroport de Barcelona l’any passat. Vueling continua sent la primera de l’aeroport català i acapara més d’un terç (un 36%) dels passatgers, molt per sobre de la segona, Ryanair, que té una quota del 15%.

De totes maneres, les dues companyies amb què el hòlding IAG opera a Barcelona (Vueling i Iberia) van ser les que menys van créixer en volum de passatgers entre les principals aerolínies de l’aeroport, amb increments al voltant del 8%, només per darrere de Lufthansa. El principal increment va ser el de l’escandinava Norwegian, que va disparar-se un 53% fins als 1,5 milions de passatgers, seguida de Ryanair (+19,1%), EasyJet (+12,8%) i Air Europa (+15,9%).

Cargando
No hay anuncios

Els bons resultats, però, contrasten amb els d’altres aeroports de Catalunya. El de Girona, en concret, va registrar la pitjor dada de passatgers des del 2003, abans de l’arribada de Ryanair, amb 1,6 milions d’usuaris i una davallada del 6% respecte al 2015. Aquestes xifres el situen entre les deu infraestructures que perden més usuaris de tot l’Estat, per darrere de Burgos (-48%) i Salamanca (-33%). Les instal·lacions de Vilobí d’Onyar acumulen vuit anys seguits de davallades, malgrat que aquest cop la caiguda ha sigut inferior a la del 2015. Els 1,6 milions de passatgers de l’aeroport de Girona queden lleugerament per sobre dels 1,5 que la Generalitat considera el llindar mínim perquè l’economia de la zona no se’n ressenti. En canvi, sí que ha capgirat les caigudes l’aeroport de Reus, que va créixer un 16%, fins a superar els 817.000 usuaris.

Més creixement que a Barajas

Cargando
No hay anuncios

Barajas va tornar a liderar el trànsit aeri a Espanya, amb més de 50 milions de passatgers. Tot i així, a diferència del tancament del 2015, el Prat va créixer a un ritme superior al de l’aeroport madrileny, que va millorar els resultats en un 7,7% però no arriba als dos dígits que presenta Barcelona. L’agost del 2016 el Prat va tornar a superar els increments interanuals de Barajas, que li havia esgarrapat la primera posició el 2015 en el mes amb més trànsit aeri.

No obstant, el 2016 també va ser un any de rècord històric per al conjunt de la xarxa d’Aena, que va créixer fins als 230 milions de viatgers anuals, un 11% més que l’any anterior. Amb aquesta dada, els aeroports de l’Estat van deixar enrere l’últim millor registre del 2007, abans de la crisi, quan van arribar als 210 milions de passatgers. El creixement d’Aena supera les previsions del mateix organisme, que havia estimat un augment del 6,2%.

Cargando
No hay anuncios

LES CLAUS

1. Per què creix tant el Prat?

Cargando
No hay anuncios

En primer lloc, cal tenir en compte que l’increment de passatgers del Prat respecte al 2015 és pràcticament el mateix que la mitjana de la xarxa d’aeroports d’Aena. Tot i així, el 2016 va ser un any especialment bo per a la infraestructura catalana, que va avançar a un ritme superior a Barajas, el líder espanyol. L’augment del turisme i el creixement de la situació d’inseguretat a causa del terrorisme que viuen alguns destins competidors són les principals raons que esgrimeix Aena per explicar aquest any de rècords.

2. Quines rutes internacionals van atreure més passatgers?

Cargando
No hay anuncios

En l’apartat dels vols intercontinentals, el mercat que va créixer més l’any passat va ser el de l’Amèrica Llatina, amb un 28,4% més de viatgers que l’any 2015. El segueixen l’Amèrica del Nord (+17,7%), el Pròxim Orient (+14,7%) i l’Àfrica (+11%). Concretament, la segona de la llista és una de les destinacions que sumarà més rutes directes l’any vinent, després dels anuncis de Norwegian, IAG i American Airlines.

3. Per què cau el nombre de passatgers a l’aeroport de Girona?

Cargando
No hay anuncios

Aquest és el vuitè any de davallades per a l’aeroport gironí, que va acabar amb la pitjor dada des del 2003, abans que hi comencés a operar Ryanair. El 2016 la caiguda va ser del 6% i es va saldar amb un total d’1,6 milions de passatgers. Precisament, l’arribada de Ryanair va ser la condemna de Girona, que va augmentar la dependència de la companyia. La seva marxa ha suposat, finalment, tornar a la casella de sortida.

4. Es podria acabar tancant si no milloren els resultats?

Cargando
No hay anuncios

L’any 2015 la Generalitat va presentar un informe sobre la situació de l’aeroport en què establia com a llindar mínim per sostenir l’aeroport un trànsit anual d’1,5 milions de passatgers. Si es baixa d’aquesta xifra, la crisi de l’aeroport pot fer que l’economia de la zona se’n ressenti i pot propiciar el seu tancament.