Els sindicats volen que un "pacte de rendes" impliqui mesures fiscals i energètiques
CCOO i UGT no volen que els salaris "paguin els plats trencats" de la inflació però les patronals rebutgen augments notables
MADRID"Els salaris no poden pagar els plats trencats [de la inflació]". Així de contundent s'ha mostrat el secretari general de CCOO, Unai Sordo, després de la reunió entre sindicats, empresaris i part del govern espanyol per abordar les conseqüències econòmiques a Espanya de la guerra a Ucraïna, entre les quals la persistència de l'actual espiral inflacionista. El tema central de la trobada d'aquest dilluns a la Moncloa ha estat, precisament, el de la revisió dels salaris, després que el president espanyol, Pedro Sánchez, apel·lés a un "pacte de rendes entre els agents socials" en plena sessió de control al Congrés de Diputats ara fa una setmana. Amb aquesta fórmula, l'objectiu principal és afrontar i repartir els danys que tindrà el conflicte sobre l'economia espanyola. La pregunta és com es distribueixen.
Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, coincideixen que si realment es vol abordar un acord així és imprescindible tocar matèries que vagin més enllà dels salaris. "Cal parlar de més coses", en paraules de Sordo. Si bé tant CCOO com UGT han anticipat que ni ells ni el govern espanyol han començat a identificar quines serien aquestes "altres coses" que conformarien un "pacte de rendes", els sindicats sí que han suggerit algunes idees. La primera, abordar mesures energètiques. "Cal suspendre l'actual mercat marginalista i reformar-lo", ha dit el líder de CCOO, conscient, però, que aquesta és una mesura que Espanya hauria de negociar amb Brussel·les -com ja ha fet, sense èxit -.
Els sindicats també han plantejat mesures de "control dels preus" en qüestions, precisament, com l'energia, però també sobre les primeres matèries, a més d'ampliar i reforçar les polítiques de protecció social per a la població més vulnerable, garantir les inversions de l'Estat i, finalment, l'adopció de mesures fiscals. En aquest sentit, CCOO i UGT han apel·lat a una revisió dels impostos per augmentar la recaptació pública, però també han obert la caixa dels trons dels dividends de les empreses i si caldria racionalitzar-los. "Cal distribuir els costos del que ve. Els salaris no poden ser els pagans d'una guerra", ha reiterat Sordo en roda de premsa.
Però, per què ara Sánchez treu a la llum la necessitat d'un pacte de rendes? El president espanyol ha llançat el missatge en plena negociació entre sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i patronals (CEOE i Cepyme) per a un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC). Aquest és el marc de referència de cara a les negociacions dels convenis, i per tant dels salaris, entre empreses i treballadors, caducat des del 2020. Però aquesta negociació és bipartida, és a dir, entre sindicats i empresaris, com han recordat avui els agents socials.
La idea de fons del missatge de Sánchez és la moderació, per bé que els sindicats asseguren que el govern "no ha traslladat cap pressió" sobre què han de fer els agents socials. Amb tot, el primer cop que s'ha sentit a parlar recentment d'un pacte de rendes va ser un dia abans que esclatés la guerra a Ucraïna. Encara no es coneixia la inflació anticipada del mes de febrer -disparada al 7,4%, la més alta dels últims 33 anys-, però el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, pronosticava amb encert que seria elevada i demanava, precisament, arribar a aquesta mena d'acord de rendes entre agents socials perquè l'augment dels preus no es traslladés als salaris i evitar així "efectes de segona ronda". És a dir, consensuar una revisió salarial moderada. Aquesta posició també l'han defensat membres del govern espanyol com la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que aquest dilluns ja ha anticipat un "alentiment" de la recuperació econòmica fruit de la guerra.
Un acord per a tres anys
Ara mateix, però, l'acord per a un nou AENC està lluny, per bé que la inflació pot accelerar els ritmes de negociació que just acaba de començar. Els sindicats assumeixen que no es pot traslladar la inflació actual, superior al 7%, a la revisió dels salaris, però no preveuen una pèrdua de poder adquisitiu i aquí entren en joc les clàusules de garantia salarial. Per a CCOO i UGT aquestes serien condicions sine qua non de l'acord i permetrien que si es tanca una xifra d'augment salarial per sota dels seus objectius de cara al 2022 es pugui reconduir els anys 2023 i 2024, quan l'AENC tornaria a decaure, acostant les alces salarials a la inflació. De fet, fonts properes a la negociació expliquen a l'ARA que veuen factible reduir l'augment del 5% que els sindicats demanen si es tanca un bon acord per als pròxims anys.
Ara bé, la posició dels empresaris és clara. "La indexació dels salaris a la inflació és un error immens", ha dit el president de la CEOE, Antonio Garamendi, en roda de premsa aquest dilluns. Ni CEOE ni Cepyme volen concretar en quina xifra es mouen a l'hora de revisar els sous, i fonts empresarials se cenyeixen a la "moderació". Les patronals, que s'han despenjat de l'últim augment del salari mínim interprofessional, sempre s'han mostrat contràries a parlar d'una revisió notable a l'alça. Sobre un pacte de rendes, els empresaris creuen que és "posar títol a una pel·lícula, però sense argument". "Em sembla molt simple parlar de limitar dividends. Quan parlem d'inflació, parlem de productivitat, d'absentisme, de més coses", ha sostingut Garamendi. L'últim acord recollia un augment salarial del 2%, amb un punt addicional voluntari vinculat a la productivitat, l'absentisme laboral i els resultats empresarials. Una xifra que se situa un punt per sota de la inflació subjacent del mes de febrer i és gairebé 4 punts i mig inferior a la inflació general.