Els sindicats reclamen un salari de referència català de 1.200€ al mes

BarcelonaEls secretaris generals de CCOO i la UGT a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, respectivament, han vaticinat aquest dimarts una tardor de mobilitzacions per reclamar l'increment dels sous i han instat la Generalitat a assumir com a salari de referència català els 1.200 euros mensuals. En una entrevista conjunta a Catalunya Ràdio, tots dos s'han mostrat pessimistes respecte a la possibilitat d'un acord per apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya davant les clares diferències entre els agents socials. 

En aquesta línia, tant CCOO com la UGT insten el Govern català a assumir com a salari de referència el de 1.200 euros al mes. Aquesta quantitat, han recordat Pacheco i Ros, ja va aparèixer recollida en un informe sobre quin hauria de ser el salari mínim a Catalunya elaborat en l'anterior legislatura pel departament d'Economia, aleshores en mans d'ERC. "Demanem al Govern que sigui coherent i conseqüent amb les seves polítiques i que tingui en compte aquest salari de referència en la seva relació amb les empreses que presten servei a la Generalitat", ha dit Pacheco.

Quan es va presentar aquest estudi el 2019, els líders estatals dels sindicats el van rebre amb certa fredor i van recordar que Catalunya no té competències per fixar un salari mínim. Tot i això, van aplaudir el pas de l'administració catalana d'apujar els salaris exigits en els contractes que treuen a licitació pública. Aquesta proposta, que mai s'ha arribat a aplicar, seria més una recomanació que una obligació. A més, tampoc s'ha vist mai amb bons ulls per part del ministeri de Treball espanyol. La seva titular, Yolanda Díaz, va criticar fixar retribucions mínimes en funció dels territoris perquè crearia "ciutadans de primera i de segona" i va defensar que els convenis col·lectius ja recullen les diferències en el cost de vida.

L'inici del curs en matèria laboral estarà marcat per les diferents negociacions que han quedat aturades per les vacances d'estiu. Una de les més urgents és la de l'augment de l'SMI, que l'executiu espanyol s'ha compromès que sigui el 60% del salari mitjà, com marca la Carta Social Europea. La nova remuneració mínima hauria de rondar entre els 1.012 i els 1.047 euros al mes, però el líder estatal de la UGT, Pepe Álvarez, ja va reclamar ahir al govern que estiri l'increment fins als 1.100 euros per compensar la inflació desbocada.

"Encarem la negociació amb força preocupació per l'actitud de la patronal, que no es mou. Ells han pogut traslladar als preus els increments dels costos energètics, però això no ho han pogut fer les famílies, que són les que estan en una situació de recessió real", ha assegurat Ros, secretari general de la UGT a Catalunya. A parer seu, l'"enrocament" de la patronal, tant l'espanyola com la catalana, fa pràcticament inevitable un escenari "de grans mobilitzacions" al setembre i l'octubre. "El conflicte està assegurat empresa a empresa, sector a sector, però també en general. Fins ara les mobilitzacions han estat disperses, en el metall de Barcelona o a la zona petroquímica, però ara seran més organitzades", ha remarcat.

Pèrdua de poder adquisitiu

Per la seva banda, Pacheco ha destacat el sentiment d'"indignació" que emergeix "quan mires els diaris i veus que la inflació al juliol va ser del 10,8%, que l'increment dels salaris és del 2,57% i que, al mateix temps, es disparen els beneficis semestrals de les grans empreses, com les elèctriques i les gasistes, així com les retribucions dels directius". Davant d'aquest escenari, ha assegurat que els sindicats de classe cridaran els ciutadans a sortir al carrer "perquè els treballadors no es resignaran a perdre una altra vegada el seu poder adquisitiu, com va passar amb la gran crisi".