Els sindicats reclamen una pujada de sous davant l'alça de la inflació

MADRID"Tenim una inflació desbocada. Els salaris han de pujar". El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, ha arrencat el nou any amb la demanda que ja va posar damunt la taula setmanes abans de la campanya de Nadal. Aquest dimarts, el líder sindical ha tornat a exigir que davant l'augment de la inflació –l'IPC interanual avançat del mes de desembre es va situar en un 6,7%– i, per no perdre poder de compra, cal que els treballadors vegin augmentats molt més els seus sous. En la mateixa direcció s'ha expressat la cara visible de l'altre gran sindicat (CCOO), Unai Sordo: "Espanya no pot permetre's perdre poder adquisitiu".

Els dos sindicats han emplaçat la patronal a negociar un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), el marc de referència de cara a les negociacions dels convenis entre empreses i treballadors, caducat des del 2020. El 2018, quan es va renovar l'acord, i fins al 2020, l'AENC recollia un augment salarial del 2%, així com un punt addicional voluntari vinculat a la productivitat, l'absentisme laboral i els resultats empresarials.

Però, en quina xifra s'ha de traduir ara aquest increment? Tant la UGT com CCOO han evitat concretar un percentatge, per bé que rebutgen un augment mitjà dels salaris pactats a través dels convenis col·lectius com el del mes de desembre del 2021, que se situa en un 1,47% (de fet, és l'augment més baix dels últims quatre anys i suposa una forta pèrdua del poder adquisitiu si es compara amb la inflació actual), segons es desprèn de l'estadística de negociació col·lectiva del ministeri de Treball. Ara bé, els sindicats també miren de reüll la taxa interanual de l'augment dels preus del 6,7%. Segons apunten la majoria d'organismes supervisors, es tracta d'un augment de la inflació "persistent" però "transitori", fruit sobretot de la volatilitat dels preus de l'energia. Per això, organismes com el Banc d'Espanya o el mateix govern espanyol han demanat que no es traslladi als salaris, per tal d'evitar "efectes de segona ronda", és a dir, una espiral inflacionista.

L'altra dada que hi ha sobre la taula és la taxa mitjana de l'IPC de tot el 2021, que, a diferència de la taxa interanual, se situa en un 3,1%. A diferència de la taxa interanual del mes de desembre (es compara la dada de l'IPC amb el mateix mes del 2020, quan la inflació era negativa), la taxa mitjana de la inflació té en compte el que va passar cada mes del 2021. Per exemple, el gener de l'any passat l'IPC va ser d'un 0,5%. Ara bé, no deixa de situar-se per sobre de l'últim l'augment mitjà dels salaris registrat.

"La renovació dels convenis es pot convertir en un focus de conflicte social, com ha passat a Cadis", adverteixen els sindicats. És per això que demanen acords salarials bianuals o trianuals (de mitjana, la duració d'un conveni és de 3,2 anys) i la possibilitat de recuperar les clàusules de garantia salarial, que amb els anys han desaparegut (en aquests moments, només un 17% dels convenis les contenen). Aquestes clàusules permetien revisar el sou en cas d'un augment alt de la inflació, sense haver d'estar explícitament indexats. Ara bé, la patronal les rebutja. Els empresaris defensen que el fet que no existeixin també permet que els sous es mantinguin en cas que la inflació sigui negativa, com va passar el 2020.

A tot això s'afegeix l'augment del salari mínim interprofessional (SMI), que els sindicats exigeixen que sigui de 1.000 euros al mes en 14 pagues (ara se situa als 965 euros mensuals). "Ha de ser immediat i retroactiu", ha dit Álvarez. De fet, des de la UGT s'ha demanat que es convoqui ja la taula de negociació amb el govern i els agents socials. Els agents socials temen que l'executiu allargui la negociació, com va passar el 2021 quan l'SMI es va acabar incrementant al mes de setembre, malgrat que han recordat que aquest augment va ser "el compromís" que va assumir en aquell moment el govern.

Pendents de la reforma laboral

Sobre la tramitació de la reforma laboral, tant la UGT com CCOO han demanat a les diferents forces polítiques, en especial als socis d'investidura, que convalidin l'acord tripartit i, en tot cas, deixin per a després altres reclamacions "legítimes". "És un molt bon acord i això no impedeix que els grups facin canvis durant la segona part de la legislatura", ha dit Sordo. Ara bé, el líder de la UGT sí que ha reconegut la possibilitat que s'introdueixin esmenes i, per tant, que es modifiqui el text, tot i que ha demanat que es faci tenint en compte els agents socials.

Una d'aquestes modificacions podria ser la introducció de la prevalença del conveni autonòmic per sobre de l'estatal, condició sine qua non per a partits com el PNB. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, es referia a la qüestió aquest dimecres: "[Els partits] Han de jugar el seu paper; jo dialogo i no arracono a ningú", ha dit Díaz, que ha refredat la possibilitat d'arribar a un acord gràcies al suport de Ciutadans.