Els sindicats rebutgen una nova congelació salarial el 2015

MadridEl secretari d’estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, va afirmar abans de marxar de vacances que la lleu recuperació de l’economia espanyola oferia la “base” adequada per compensar els treballadors públics pels sacrificis imposats des de l’arribada del PP a la Moncloa. Però dos mesos després i a només un dia de l’aprovació en consell de ministres dels pressupostos generals de l’Estat, no sembla que el govern tingui intenció ni d’augmentar les places ni d’apujar el sou dels funcionaris. L’únic pas endavant que podria fer seria retornar finalment i en metàl·lic la paga extra retallada del 2012.

Beteta es reuneix avui amb sindicats, comunitats autònomes i entitats locals en la mesa general de la funció pública per negociar el contingut final de la llei. Però, tal com van denunciar ahir tant CCOO com la UGT i la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSF-I), el peix ja està venut: la Moncloa tornarà a congelar els salaris dels treballadors públics el 2015.

Fonts del ministeri d’Hisenda van assenyalar a l’ARA que “té sentit” continuar congelant els sous perquè els treballadors ja notaran un augment de diners a les seves butxaques gràcies a la rebaixa de l’IRPF inclosa en la reforma fiscal, i que el govern espanyol necessita trobar un equilibri pressupostari entre les dues mesures. Els sindicats rebutgen frontalment la iniciativa i critiquen que “se’ls hagi robat el dret a negociar els pressupostos, tal com marca la llei”. Des del ministeri, en canvi, defensen també que l’escenari d’un IPC al voltant del 0% que preveuen per al 2015 justificaria la nova congelació salarial.

Experts i institucions han alertat, però, que la contenció salarial és contrària a l’objectiu d’impulsar el consum i escalfar l’economia.

La promesa de la paga extra

Si es manté, doncs, la partida en personal, l’Estat reservaria per a l’any vinent fins a 14.000 milions d’euros en sous per a treballadors públics -la mateixa que aquest any-, una de les més altes juntament amb pensions, interessos del deute i atur. Però queda la variable del pagament de la paga extra de Nadal del 2012, que suposa un cost de fins a 5.000 milions d’euros per al conjunt de les administracions (estatal, comunitats autònomes i entitats locals). El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, estudia incloure als pressupostos que es torni en metàl·lic una part d’aquesta retribució el 2015, tal com havia promès el govern espanyol, i la resta els anys successius.

L’executiu pensa en les eleccions municipals i autonòmiques del maig i buscaria amb la mesura un cop d’efecte entre els 2,5 milions de funcionaris de l’Estat. Però tot depèn de la sentència del recurs presentat al Constitucional contra l’anul·lació de la paga del 2012.

La Generalitat, per la seva banda, s’ha compromès a abonar la paga extra als seus 210.000 empleats públics a partir de l’any 2015, després d’anys de no fer-ho pels problemes de tresoreria. La mesura, si es confirma, suposarà una despesa addicional de 500 milions d’euros que s’haurà d’incloure en el sudoku pressupostari del 2015.

De moment, però, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, no ha avançat si continuarà congelant els sous dels funcionaris catalans. Les indicacions dels pressupostos generals de l’Estat són per a totes les administracions, però se sol incloure una clàusula que dóna a les comunitats marge de decisió. De fet, el govern del País Valencià va arribar a prometre una pujada de sous als seus 17.000 funcionaris el 2015, una mesura que ha acabat retirant per falta de liquidat i que ha reduït a una bossa de sis milions en primes per als funcionaris “amb mèrits”.

La màniga ampla de les comunitats s’acabarà de definir en la reunió d’avui amb Beteta. El president de CSF-I, Miguel Borra, apuntava ahir a l’ARA que a algunes “autonomies ja els aniria bé posar de culpable Madrid” si es decideix congelar els sous per cinquè any consecutiu.

L’ofec de Catalunya

Catalunya ha acabat convertint-se en una de les comunitats que ha liderat la retallada en funció pública. Les plantilles s’han aprimat en tots els estrats de l’administració, però qui ha notat més la pressió han sigut els ajuntaments i ens locals. Si bé el 2013 es van incrementar un 2% les plantilles de l’administració local espanyola, a Catalunya es van perdre més de 1.700 llocs de treball, segons el butlletí del primer semestre del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Els experts apunten que és pel doble ofec pressupostari, tant del govern espanyol com de la Generalitat, mentre que en altres llocs de l’Estat no hi ha limitacions en la taxa de reposició de treballadors públics.

Aquesta taxa és zero -no es cobreix el lloc de cap treballador públic quan es dóna de baixa- tant per als funcionaris de Catalunya com per als de l’Estat, si bé se situa en un 10% pel que fa a serveis essencials com l’educació i la sanitat. El govern espanyol va anunciar la setmana passada que estudia augmentar aquest percentatge el 2015 cobrint vacants de funcionaris. Els detalls se sabran divendres i es confirmaran dimarts, quan Montoro presenti els pressupostos al Congrés.