Els sindicats rebutgen el pla del Govern per concentrar conselleries
Creuen que traslladar edificis oficials als afores perjudica el ciutadà
BarcelonaEls principals sindicats de la funció pública a Catalunya rebutgen el pla del Govern per concentrar les seus de les conselleries en un parell de campus administratius, una iniciativa que va avançar ahir el diari ARA. Els representants dels funcionaris creuen que aquesta política perjudicarà els ciutadans i és un menyspreu a la funció pública. La Generalitat, que s’ha venut una gran part dels edificis de les conselleries per quedar-s’hi de lloguer, ja està buscant un espai, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, on concentrar serveis de l’àmbit econòmic, com ara la conselleria d’Economia o l’Agència Tributària, però a llarg termini la intenció és fer una concentració més gran en un parell de barris de Barcelona.
Tant la UGT com CCOO van queixar-se ahir de falta d’informació del Govern sobre aquests plans. Segons el responsable de la UGT a la Generalitat, Xavier Casas, fa un any hi va haver una reunió en què es va explicar el pla de venda d’immobles, però sense aprofundir més en els plans de futur per buscar nous edificis.
El coordinador de l’àrea pública de CCOO, Xesús González, creu que treure les dependències oficials del centre de la ciutat “és un greuge per als treballadors i treballadores públiques”, però a més indica que “també ho és per als usuaris perquè no hi ha transport públic suficient”. Un fet que també recalca Xavier Casas, de la UGT, que diu que per a un ciutadà “no és el mateix anar a pagar els seus impostos al carrer Fontanella, al costat del Portal de l’Àngel, que anar a la Zona Franca”.
Malgrat aquestes crítiques, els responsables del Govern diuen que els llocs que siguin escollits tindran transport públic suficient. De fet, en el primer concurs públic que es va fer per buscar emplaçament -que va quedar desert-, una de les condicions que posava la Generalitat era que tingués un accés fàcil en transport públic.
També hi ha altres circumstàncies que provoquen les queixes dels sindicats. Per exemple, el que consideren un “menyspreu” de la funció pública, com diu González. “Portar-la a l’extraradi és donar poca importància a l’administració”, lamenta. En uns termes similars s’expressa Xavier Casas, de la UGT, que considera que “si la Generalitat està creant estructures d’estat no és lògic que es vengui els edificis i, per exemple, agafi una d’aquestes estructures tan importants, l’Agència Tributària, i se l’endugui del centre”. Casas també critica la política de venda d’immobles, perquè considera que hi falta transparència i que s’està fent malament. A més, diu que “els números no quadren” i reclama més informació al Govern sobre els ingressos d’aquestes vendes i els lloguers futurs compromesos. “S’està fent a la babalà”, denuncia el responsable sindical.
Perill de descapitalització
González tampoc aprova els lloguers pactats per la Generalitat amb els nous propietaris dels edificis. Creu que són lloguers molt alts que al comprador li permeten recuperar la inversió en només deu anys. “La Generalitat s’està descapitalitzant en benefici de tercers”, diu. Per aquest responsable sindical de CCOO, els efectes sobre els comptes públics no han sigut tan importants. La Generalitat ja ha recaptat per la venda d’edificis des del 2012 uns 600 milions d’euros. González afegeix que aquests diners es podrien haver aconseguit sense vendre’s el patrimoni, amb mesures fiscals com l’impost de successions.
Amb la política de venda d’immobles la Generalitat s’ha venut 38 edificis des del 2012. En la majoria de casos, l’administració catalana s’ha quedat com a llogatera en aquests edificis, amb períodes pactats que van dels 3 anys als 20 anys. Aquestes vendes formen part de l’esforç per generar ingressos extraordinaris amb els quals es pretén rebaixar el dèficit.
