Sindicats i patronals descarten pactar un salari mínim català

BarcelonaL’opció de tenir un salari mínim diferenciat per comunitats està cada vegada més lluny de ser una realitat a Catalunya. L’anterior govern espanyol, del Partit Popular, va deixar la porta oberta a aquesta idea a l’abril; això sí, sempre que sindicats i patronal arribessin a un acord en cada territori. A Catalunya, però, els representats de treballadors i empresaris han aparcat de moment aquesta idea, i coincideixen a valorar que no seria la sortida més adequada ara mateix. Els motius que donen per justificar aquesta posició, però, són del tot divergents.

La possibilitat d’instaurar un llindar més alt per autonomies en el salari mínim interprofessional (SMI) es va tornar a posar sobre la taula a l’abril. L’Estat va assegurar que era una opció viable en resposta a una pregunta parlamentària formulada pel portaveu del PDECat, Carles Capuzano. L’executiu recordava que l’SMI és competència del govern central, però aclaria que la negociació col·lectiva pot incloure “els factors que entengui com a adequats”.

En aquell moment, tal com va recollir l’ARA, el ministeri d’Ocupació va puntualitzar que el mínim establert -que actualment se situa en els 735,90 euros al mes en 14 pagues- es pot millorar en les negociacions regionals o sectorials. Tot i això, ni el rebrot del debat polític, ni tampoc els nous governs a Catalunya i Espanya, no han animat ni sindicats ni patronals a reobrir aquest meló. Els agents socials han preferit seguir les negociacions del pacte salarial tal com estaven previstes.

“Ara hem d’estar centrats a aconseguir que s’elevi l’SMI de manera genèrica perquè arribi, com a mínim, als 1.000 euros”, va assegurar a aquest diari el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco. “Començar a fer diferències en aquesta línia té el perill que es difuminin les condicions”, va afegir. El seu homòleg a la UGT, Camil Ros, va més enllà i recorda els problemes legals que pot tenir aquesta via. “Marcar l’import d’aquesta retribució al territori és competència estatal; per fer-ho bé caldria modificar la llei”, apunta Ros. Pacheco hi coincideix: “Cal assegurar normativament les condicions per tal d’assegurar que els canvis de cicle polític no toquin els drets dels treballadors”. Per això, segons apunta Pacheco, el més important ara és arribar al mínim recomanat a la Carta Social Europea, que suggereix que el salari mínim no hauria de ser inferior al 60% del sou mitjà del país. “Això vol dir que a Espanya se situaria al voltant dels 1.000 euros mensuals”, recorda aquest líder sindical.

Les patronals tampoc estan disposades a batallar contra aquesta opció un cop l’acord estatal -que segons fonts sindicals és “imminent”- es traslladi a la negociació específica a Catalunya. Establir uns mínims més elevats aquí “trencaria amb la capacitat d’adaptabilitat de la negociació col·lectiva”, argumenta el director de relacions laborals de Foment del Treball, Javier Ibars. “Si s’estableix un salari mínim per àmbit territorial es trenca la unitat de mercat i això pot perjudicar les empreses”, afegeix Ibars.

La patronal de les pimes catalanes va més enllà i assegura que un SMI autonòmic podria acabar generant problemes en la competitivitat i l’ocupació d’algunes zones dins de Catalunya. “En lloc de les fronteres legals, el que cal és tenir en compte el teixit productiu i el cost de la vida en cada zona; no és el mateix una zona urbana que una de rural, per exemple”, assenyala Helena de la Campa, directora de relacions laborals de Pimec, que, seguint aquest argument, suggereix que “potser tindria més sentit elevar-lo a la zona metropolitana de Barcelona, per exemple”. De fet, les veus discordants ressonen fins i tot dins dels sindicats. “Si seguim modificant el salari mínim fins i tot per ciutats, ¿què passaria amb els empleats que treballin en una empresa amb centres a Barcelona i Lleida? -es qüestionen algunes veus sindicals-¿Tindrien drets diferents?”

LES CLAUS

1. Quin és el salari mínim actual?

El salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya està fixat en 14 pagues mensuals de 735,90 euros, és a dir, poc més de 10.300 euros anuals. Aquesta retribució es va incrementar un 4% respecte a l’any anterior amb el compromís de seguir elevant l’import fins als 850 euros mensuals el 2020. Tot i això, Espanya és un dels països amb l’SMI més baix de tot Europa.

2. Quin és l’SMI recomanat a la UE?

La Comissió Europea suggereix que el salari mínim als països membres no hauria de ser inferior al 60% del sou mitjà del país en qüestió. A l’estat espanyol, però, aquest percentatge no arriba ni al 50%.

3. ¿El salari mínim per territoris s’aplica en altres països?

Sí. Als Estats Units cada estat té el seu i a Alemanya varia en funció dels sectors. Els defensors de l’SMI territorial mantenen que és més just perquè s’adapta als diferents costos de la vida. Els detractors consideren que incrementa les desigualtats, tant per als treballadors com per a les empreses.

4. Per què es descarta a Catalunya? Perquè els sindicats majoritaris creuen que és difícil d’aplicar i que, en aquest moment, difuminaria massa els drets laborals. La patronal considera que no s’ha de fixar en funció del territori, sinó del teixit productiu i elnivell de vida.