Sindicats i patronal demanen al govern que freni el cotxe elèctric

BarcelonaLa creixent consciència de la contaminació i els problemes en la salut i la qualitat de vida que genera; escàndols com el Dieselgate i els dubtes que provoquen els motors tradicionals des del punt de vista de les emissions, i la inequívoca aposta de Brussel·les pel cotxe elèctric o d’energies alternatives han generat un còctel que apunta a una transformació radical de la indústria de l’automoció a Europa i que obliga els actors a reconfigurar el seu paper. Però això no es farà sense sacrificis ni conflictes.

Ho demostra la carta que van remetre el 19 de setembre passat les seccions d’indústria dels sindicats CCOO i UGT i les patronals Anfac (associació de fabricants d’automòbils) i Sernauto (associació de proveïdors) al ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal. L’escrit, al qual ha tingut accés l’ARA, és prou explícit a l’hora de recordar al ministre que de la indústria de l’automoció a Espanya en depenen molts llocs de treball.

En aquell moment, abans que el ministeri llancés un nou pla de mobilitat eficient, els agents socials van manifestar-li a Nadal que “el trànsit s’ha de fer de manera gradual i no rupturista” i es permetien de recordar-li el perquè d’aquesta petició: “Sobretot si tenim en compte que Espanya és una potència mundial com a productor de vehicles gasolina i dièsel, així com de les seves parts i components”.

La missiva, signada per Mario Armero (Anfac), Agustín Martín (CCOO), José Portilla (Sernauto) i Pedro Hojas (UGT), demanava al ministre que el Pla de Mobilitat Eficient 2017 abracés “de forma àmplia la renovació del parc i inclogui tant els vehicles de baixes emissions (Euro 6) com els alternatius i les infraestructures de recàrrega”. La carta assegura que “el compromís del sector” és “coincident amb els interessos de l’administració en la recerca de la màxima protecció al medi ambient” però, afegeix, “també en el reforçament d’una indústria de gran rellevància internacional i clau per a l’economia espanyola”.

En el comiat de la carta dels agents, hi torna a aparèixer el concepte clau: “Ens posem a la seva disposició per iniciar els treballs que permetin fer realitat aquesta transició tecnològica gradual”.

Aquesta gradualitat, però, xoca amb les exigències del govern comunitari. El passat dia 8 la Comissió Europea anunciava un contundent pla per reduir les emissions contaminants de cara al 2030. Així, establia una caiguda d’emissions del 50% respecte al nivell de contaminació actual, una xifra superior a la que les marques acceptaven i que suposa, en la pràctica, una migració forçosa cap al cotxe elèctric. Per fer-ho possible, la UE destinarà prop de 1.000 milions d’euros en ajudes a la indústria per dur a terme aquesta transformació entre el 2018 i el 2020. I en aquest sentit, s’han succeït els anuncis de grans grups automobilístics (Volvo, Volkswagen, Renault o Seat s’hi han referit en els últims mesos).

El nou pla del ministeri

Contactat per aquest diari, el ministeri d’Energia no va voler aclarir quina resposta ha donat a patronals i sindicats. “Actuem en el marc de les nostres competències en matèria d’eficiència i estalvi energètic, que és el que ens correspon”, van dir fonts del ministeri. “No exercim les competències en matèria industrial”, afegien.

El ministeri no va voler entrar a valorar si havia atès o no les pressions del sector i tampoc no va voler explicar quina és la seva posició respecte a la urgència amb què s’ha d’apostar pels cotxes sostenibles des del punt de vista mediambiental. Però el cert és que aquest mateix mes Nadal ha llançat el pla Movalt, dotat amb 35 milions d’euros i que vol incentivar la compra de vehicles alternatius (elèctrics, de gas o d’hidrogen) i infraestructures de recàrrega. Aquest pla serà una continuïtat del pla Movea, que es va acabar el 15 d’octubre, després que els 14,2 milions que pressupostava en ajudes el 2017 s’esgotessin en només 24 hores. El govern espanyol, sobre això, deia que havia sigut “un èxit” i negava que hagués sigut “poc ambiciós”, com havia afirmat una diputada de Podem: “Està contribuint a la conscienciar per una mobilitat més sostenible”. El cert és que fins al setembre les vendes de cotxes elèctrics i híbrids a Espanya havien crescut un 82% interanual.

Aquest moviment dels agents del sector de cara a influir en el ministeri no és, ni de bon tros, una excepció. Fonts del sector expliquen que són habituals. La setmana passada el president de la comissió per a la transició energètica, Jorge Sanz, en va donar una bona prova, recomanant al govern central que sigui “neutral” i no es decanti per cap tecnologia energètica i que no “es precipiti” per evitar “errors” perquè “sempre els paga el consumidor”. “Que no inverteixi massa aviat i massa car”, advertia Sanz.

Problema industrial

Fonts del sector adverteixen que Espanya no s’està adaptant industrialment a l’auge del cotxe elèctric. Seat, en el seu moment, va manifestar la seva voluntat de no fer-ne a Espanya. Això és preocupant perquè si l’aposta de les marques -i dels consumidors- passa per la mobilitat sostenible, les plantes espanyoles, que no en fan, podrien ser-ne víctimes a mitjà termini. I és precisament aquest temor el que explica el moviment dels agents del sector adreçant-se al govern.

Un sector clau a Catalunya i Europa

El de l’automoció és un sector fonamental a Catalunya i també a Europa. Al Principat, Seat és una de les empreses més representatives i la que més ocupació genera, amb més de 13.000 empleats. Durant el primer semestre de l’any, l’automoció representava el 15% de les exportacions de Catalunya, que eren de 5.607 milions d’euros, creixent a un ritme de gairebé el 6% interanual i només per darrere del sector químic o dels béns d’equip.

A escala europea, la tònica és similar: 12 milions d’europeus treballen en aquesta indústria i la Unió Europea va ser el 2016 el primer exportador de cotxes del planeta, amb unes vendes de 192.000 milions, per davant del Japó o els Estats Units.