Els sindicats demanaran augments salarials del 3,5% amb clàusules de salvaguarda

MADRIDDimarts va ser la patronal i aquest dijous han sigut els dos sindicats majoritaris. Després de la ruptura de les negociacions per a un nou AENC [l'acord d'ocupació i la negociació col·lectiva], CCOO i UGT han llançat les seves recomanacions a l'hora de negociar els convenis col·lectius entre empreses i treballadors. Els dos sindicats han decidit recomanar augments salarials "mínims" del 3,5% aquest any, del 2,5% el 2023 i un augment del 2% el 2024. En total, un augment del 8% els pròxims tres anys en la línia amb el que demanaven els empresaris.

Ara bé, la diferència és que els sindicats continuen apostant perquè les clàusules de salvaguarda vinculades a la inflació acompanyin els augments salarials, una condició que la patronal rebutja de facto. Si no s'aconsegueix, CCOO i UGT, que han decidit unir la seva estratègia, han anticipat mobilitzacions a partir de l'estiu. "Volem llançar un missatge nítid a les empreses: això va de debò. Els sindicats no permetrem que una crisi de preus que no han provocat els treballadors l'acabin pagant ells", ha advertit el secretari general de CCOO, Unai Sordo, en roda de premsa aquest dimarts.

Com ja havien anunciat, els dos sindicats recomanen als treballadors que negociïn la inclusió de clàusules de revisió salarial lligades a la inflació interanual i de caràcter retroactiu. Així, si la inflació supera els increments salarials pactats per cada any, els treballadors veuran actualitzats els sous amb la part proporcional corresponent per no perdre poder adquisitiu. A ulls dels empresaris, però també d'organismes com el Banc d'Espanya, això obre la porta als efectes de segona ronda. És a dir, a donar més ales a l'augment dels preus.

"No sé si la patronal és conscient que juga amb foc", ha reiterat el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez. Álvarez ha fet referència a la possibilitat que no s'apliquin els convenis de referència si no s'arriba a un acord (és a dir, que s'activi el mecanisme de despenjament dels convenis). Això es va aprovar l'any 2012 arran de la reforma del Partit Popular i va fer possible que l'empresa pogués deixar d'aplicar el que s'havia pactat amb els sindicats en relació amb el sou o la jornada, un fet que va acabar debilitant els convenis col·lectius negociats i que va donar més poder a les decisions empresarials.