Silicon Valley busca substitut per al mòbil intel·ligent

Fa quinze anys, Steve Jobs va anunciar tres nous productes: un reproductor de música, un telèfon mòbil i un comunicador d’internet. Però, a mesura que l’aleshores conseller delegat d’Apple avançava en la presentació, el públic es va anar adonant que, en realitat, els tres eren un sol aparell: l’iPhone. Amb la seva al·locució, Jobs va provocar els aplaudiments del públic i va fer possible el renaixement d’Apple i el començament d'una nova era en la tecnologia. L’smartphone prenia el relleu de l'ordinador de sobretaula com a centre de la informàtica personal.

Potser fins i tot Steve Jobs se sorprendria si veiés la quantitat d’usos que té avui dia el versàtil giny que va presentar llavors. La seva petita pantalla serveix per fer operacions bancàries, travar contactes professionals, llegir mapes, jugar a videojocs i molt més. Apple i altres fabricants de mòbils s’han enriquit no només gràcies a les vendes de dispositius (que van assolir un valor de 530.000 milions de dòlars l’any passat), sinó també al control del que succeeix als mòbils entesos com a plataforma: des de les compres d’aplicacions (que van generar 135.000 milions de dòlars), fins a la publicitat en mòbils (amb una facturació de prop de 300.000 milions de dòlars).

Això no obstant, cada cop hi ha més indicis que l’era dels mòbils intel·ligents toca a la seva fi. Des del 2016, s’observa una lleugera davallada en les vendes de mòbils ocasionada per l’alentiment del progrés tecnològic, que ha fet que els consumidors canviïn a un model nou amb menys freqüència. Als països rics, on ja es constata una saturació, la davallada és especialment acusada. Per aquest motiu, els innovadors i els inversors tecnològics van al darrere de la pròxima gran revolució tecnològica, amb l’esperança no només de captar el lucratiu mercat dels dispositius sinó també de controlar la plataforma on es mou tot.

La idea que té més predicament ara com ara són els cascos de realitat virtual, en part impulsats pels confinaments derivats de la pandèmia. Una altra idea més prometedora, però més llunyana en el temps, són les ulleres per copsar una realitat augmentada, que superposen al món real gràfics creats amb ordinador. La majoria de grans tecnològiques nord-americanes -entre les quals Apple, Google, Meta i Microsoft-, juntament amb gegants asiàtics com ByteDance (l’empresa xinesa propietària de TikTok) i Sony, estan desenvolupant o ja comercialitzen dispositius portables de realitat virtual o augmentada. El que fins ara ha estat un mercat molt minoritari està a punt de convertir-se en un sector molt concorregut.

Davant de qualsevol que afirmi que ha descobert la pròxima gran plataforma cal obrar amb cautela. I és que hi ha hagut un gran nombre d’inicis en fals: es va declarar a so de bombo i platerets que les tauletes rivalitzarien amb els mòbils intel·ligents, però Apple encara obté sis vegades més beneficis dels iPhones que dels iPads. També es va pensar que les llars intel·ligents podien esdevenir una megaplataforma, però de moment Alexa i els seus homòlegs serveixen principalment de posa-discos i temporitzadors per cuinar. La tecnologia incorporada als cotxes és una altra plataforma que ha demostrat la seva utilitat i el seu valor, però no amenaça amb esdevenir el centre de la vida digital de ningú. És fàcil d’imaginar, doncs, que els cascos de realitat virtual o augmentada, utilitzats principalment en els videojocs, també acabin quedant encasellats en un segment de mercat minoritari.

Malgrat tot, el que sí que sembla una realitat és la transició gradual dels consumidors cap a un reguitzell de nous dispositius portables, com ara cascos intel·ligents activats amb la veu amb els quals, entre altres coses, es pot trucar i llegir missatges. També hi ha rellotges intel·ligents que permeten gestionar l’agenda, el navegador i l’activitat física. D'altra banda, el ventall de dispositius que registren dades de salut és cada cop més ampli, amb ginys que mesuren paràmetres de tota mena: des dels nivells de sucre en sang fins als patrons de son. Als Estats Units, les vendes unitàries d’aquests aparells portables ja s’acosten a les de mòbils intel·ligents.

Nova generació de dispositius

Val a dir que aquesta mena de ginys són més accessoris per al mòbil que no pas dispositius que el puguin substituir. Tanmateix, de la mateixa manera que la informàtica s’està desplaçant de les butxaques cap als canells i les orelles, els mòbils perden un percentatge cada cop més important de l’atenció i les despeses del consumidor. A mesura que les ulleres de realitat virtual i augmentada vagin esdevenint més lleugeres, podrien convertir-se en la part més potent del conjunt de dispositius portables.

No és que la gent estigui a punt d’abandonar els mòbils, com tampoc no es va desfer dels ordinadors portàtils deu anys enrere. Tot i això, l’augment de les interaccions amb auriculars o, ben aviat, ulleres farà que molts passin a fer servir el telèfon com una mena de servei auxiliar amb la funció principal d’aportar capacitat de processament a altres dispositius. A mesura que els xips esdevinguin encara més diminuts, els mòbils podrien deixar de ser necessaris fins i tot per a aquesta funció.

No esperin que res d’això passi immediatament. Els telèfons amb connexió a internet van sortir al mercat a finals dels 90 i no van arrelar fora de les oficines. Els cascos de realitat augmentada voluminosos, cars i, de moment, usats només a la indústria es troben en una situació semblant. Ara bé, quan se superen certs punts d’inflexió tecnològics, les coses poden canviar ràpidament. Quatre anys després que Jobs presentés l’iPhone, les vendes de mòbils intel·ligents van superar les d’ordinadors portàtils i de sobretaula a escala mundial. L’última gran esperança de Silicon Valley encara està prenent forma, però, quan aparegui el producte adient, si és que apareix, el futur podria arribar molt de pressa.