De la siderúrgia a les bateries: així és Sagunt, la gran candidata a acollir la planta de Volkswagen
La seva ubicació, les bones comunicacions, la disponibilitat de sòl industrial i la mà d'obra qualificada afavoreixen l'elecció
SaguntDe ser un dels nuclis siderometal·lúrgics més destacats d'Espanya durant el segle passat a convertir-se en un pol d'atracció de serveis, indústria i logística gràcies a la seva ubicació estratègica. Aquesta és la metamorfosi protagonitzada per la ciutat valenciana de Sagunt, que és ara per ara la principal candidata a acollir la cobejada fàbrica de bateries de Volkswagen.
L'emblema d'aquesta transformació és Parc Sagunt, un enorme polígon industrial propietat de la Generalitat Valenciana i de la Societat Estatal de Participacions Industrials (Sepi) amb 3 milions de metres quadrats ja urbanitzats, i que prepara la seva ampliació en 5,6 milions de metres quadrats més. Entres els compradors de les parcel·les de la primera fase, la majoria encara per ocupar, tot i que ja venudes, trobem instal·lacions de companyies com Mercadona -que ha inaugurat el que serà un dels seus grans centres logístics-, la il·licitana Tempe, proveïdora de calçat i complements de Zara i participada en un 50% per Inditex, i altres empreses menys conegudes com Crown Holdings -que produeix llaunes metàl·liques de begudes i aliments- o Zuvamesa -sucs.
L'atractiu del polígon, "el més gran d'Europa" segons els seus promotors, està en la seva connexió directa al port de Sagunt, la seva ubicació al costat de l'autopista AP-7, l'autovia A-7, el corredor mediterrani -que travessa la ciutat- i a la línia ferroviària Sagunt-Terol-Saragossa, així com la seva proximitat a l'A-3 -15 minuts.
"Tant de bo vingui Volkswagen, necessitem aquest tipus d'indústria que crea molts llocs de treball. Jo els enviaré el meu currículum", avança, entusiasmat David Díaz, un veí del Port de Sagunt -el nucli industrial de la ciutat- durant un descans a la porta de Zumavesa, on treballa. No és tan optimista el Luis, l'encarregat de la companyia que urbanitza els terrenys que acolliran l'ampliació de les instal·lacions del grup logístic riojà Arnedo. "Anirà a Badajoz [l'altra gran candidata] perquè allí hi ha les mines", afegeix convençut.
La convulsió dels 80
Per continuar recollint opinions ens traslladem als carrers del Port de Sagunt, on l'any 1907 naixia amb capital basc la Companyia Siderúrgica del Mediterrani. Ho feia en una platja aleshores deshabitada. Ara té 47.686 habitants dels 70.399 que té el conjunt de la ciutat, tants que alguns veïns en reclamen la segregació. Els residents es mostren orgullosos de la que va ser l'única ciutat-fàbrica de la costa mediterrània peninsular, un nucli industrial que presideix l'elegant ciutat jardí on s'allotjaven els directius de l'empresa. Més conegudes van les històriques mobilitzacions que van protagonitzar els 4.700 treballadors de la companyia i les seves famílies per intentar evitar el desmantellament de les foneries. L'abril del 1984, però, l'executiu de Felipe González posava fi al projecte.
Després del tancament, la reactivació de l'economia de la ciutat es va fiar a l'impuls sector serveis i a una indústria menys pesant. Per assolir el primer objectiu comptaven amb el patrimoni arqueològic de la ciutat, que encapçala el seu emblemàtic teatre romà i que completen nombroses restes iberes, romanes i medievals. Fins i tot, tenien la fama del general Anníbal Barca, que va dirigir l'atac a Sagunt que va desencadenar la segona guerra Púnica (de 218 aC a 201 aC) entre Roma i Cartago. Per al segon, comptaven amb els terrenys de l'actual Parc Sagunt, adquirits pel govern franquista per edificar una gran siderúrgia moderna, un projecte que mai es va posar en marxa. Amb aquelles parcel·les, les dues administracions van crear un gran polígon que durant anys no va seduir gairebé ningú. Tot va canviar el 2016 "quan la Sepi va entendre que calia abaixar el preu del sòl", explica Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana.
Ben a prop de l'icònic Alt Forn número 2, una instal·lació de 64 metres d'alçària en les entranyes de la qual es transformava el mineral en metall de ferro i que s'ha conservat perquè el temps no esborri el passat siderometal·lúrgic de la ciutat; trobem casualment Josep Manuel Tarazona, regidor d'Educació, Transparència, SAIC i Serveis Generals de Sagunt, que es mostra esperançat sobre la decisió de Volskwagen. "Tenim tots els elements necessaris per ser el lloc triat. Tenim sòl industrial suficient, boníssimes comunicacions, mà d'obra qualificada, el suport del Consell [que porta més de tres anys treballant per aconseguir la instal·lació d'una fàbrica de bateries al País Valencià] i, a més, l'Estat té un deute amb Sagunt després de la dramàtica reconversió". I afegeix: "I no sols volem la planta de Volkswagen, també la que impulsa la Generalitat Valenciana [en un consorci liderat per la companyia d'energia solar Power Electronics on també participen l'automobilística Ford i l'energètica Iberdrola, entre d'altres]".