Les sicavs es passen als fons
Les amenaces dels partits propicien una caiguda dels diners de les societats d’inversió col·lectives
BarcelonaLa màxima segons la qual “el capital és covard” ha viscut en els últims mesos un exponent molt fidedigne en el món de les sicavs. Les polèmiques societats d’inversió col·lectiva fa anys que estan en el punt de mira de l’opinió pública però en els últims mesos han fet una involuntària irrupció en els programes electorals dels partits, que amb diferents graus i accents han amenaçat d’endurir el seu marc legal. Tot plegat ha propiciat el que en el món de la banca privada ja és un fenomen estès: que les sicavs es canviïn per fons d’inversió per mantenir-se al marge d’eventuals canvis legislatius.
Així ho han confirmat a l’ARA diferents fonts financeres que prefereixen mantenir l’anonimat. La tendència, segons explica Xavier Puig, professor d’econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra, s’ha accentuat per les promeses polítiques dels últims mesos. “Hi ha hagut molta demagògia, i fins i tot el PP ha dit ximpleries i coses que no són possibles tècnicament”, afirma. Aquest professor recorda que els diners de les sicavs són estalvis procedents de rendes que ja han pagat impostos i alerta que, davant la incertesa, els inversors busquen alternatives que inclouen el canvi de país.
Una de les alternatives és marxar a Luxemburg (vegeu l’ARA del passat 17 d’octubre) i una altra convertir les sicavs en societats limitades que, segons explica Puig, paguen més impostos però tanquen la porta a possibles inestabilitats polítiques. La que està més en voga és la constitució de fons d’inversió. Hi ha gestores de banca privada que recomanen activament fer aquest pas en documents en què enumeren els avantatges respecte a les sicavs. En destaquen, en primer lloc, la confidencialitat: en els fons no hi ha informació pública detallada perquè la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) només exigeix informes periòdics amb els principals partícips i el seu percentatge de participació, mentre que la informació pública de les sicavs és exhaustiva.
També ressalten la facilitat amb què es poden fer traspassos sense pagar tributació: a les sicavs només se’n poden fer si té més de 500 accionistes i el soci ha tingut menys del 5% del valor durant l’any anterior. Però, tal com destaca un d’aquests documents, el principal avantatge és que “hi ha menys risc de canvi de tributació, ja que és [el fons] un producte generalista”. Segons dades de l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions, Inverco, a finals d’abril els fons d’inversió tenien a Espanya sis vegades més diners captats que les sicavs (219.000 milions) i 16 vegades més partícips (7,2 milions).
A més, els fons tenen uns costos de constitució, manteniment i liquidació més baixos que les sicavs: han de tenir un mínim de 100 inversors, cosa que obre la porta a la controvertida figura dels mariachis, o falsos inversors.
El salt al fons també por comportar riscos. Així ho explica el professor Puig. “Si hi entra un patrimoni molt alt pot forçar compres en moments en què el mercat ho desaconsellaria i crear un problema als minoristes, i a l’hora de sortir pot fer que es vengui a mal preu”, avisa.
En qualsevol cas, la por de les grans fortunes a canvis legislatius que perjudiquin les sicavs s’aprecia en les estadístiques de la CNMV (vegeu gràfic). Al tercer trimestre del 2015, l’últim del qual es tenen dades, el patrimoni a les sicavs espanyoles va caure per segon trimestre seguit i es va trencar així la tendència a l’alça que es mantenia des del 2011.