Com s’ho feia Apple per tributar un 0,005%?

Brussel·lesLa majoria de casos investigats per la Comissió Europea solen tenir darrere un complicat entramat d’enginyeria fiscal. Pel que fa a Apple, tampoc ha sigut una excepció. Segons denuncia Brussel·les, la multinacional nord-americana dirigia tot el seu sistema d’evasió d’impostos a través de dues filials amb seu a Irlanda: Apple Sales International i Apple Operations Europe. Les dues van gaudir d’acords fiscals avançats ( tax rulings ) a l’illa, primer el 1991 i, després, en una actualització, el 2007. Tot i així, Brussel·les només ha investigat el període entre el 2003 i el 2014.

Llegeix aquí els arguments de la Comissió Europea i els d'Apple

Les dues filials s’encarregaven de facturar totes les vendes d’Europa, Àfrica, l’Índia i el Pròxim Orient a Irlanda, però els beneficis es dividien. D’una banda, una part d’aquests diners s’enviaven a la matriu, amb seu als Estats Units, perquè es destinessin a recerca i desenvolupament, una pràctica que ajuda a desgravar impostos a moltes multinacionals. Alhora, enviava la major part dels beneficis a una tercera companyia coneguda com a “administració central” fora d’Irlanda. En realitat, l’empresa només existia sobre el paper. No tenia seu ni treballadors i, per tant, no havia de pagar impostos.

Finalment, gràcies a un acord fiscal amb Dublín, la resta de beneficis que obtenien de les vendes Apple Sales i Apple Operations només estaven subjectes a un tipus impositiu que va començar amb un 1% el 2003 però que es va anar reduint fins al 0,005% el 2014. Aquests eren els únics impostos que realment pagava la companyia a Europa, que eren, a més, mínims si es té en compte que l’impost de societats de l’illa és del 12,5%.

El sistema fiscal irlandès

Gràcies a aquest entramat fiscal, segons Brussel·les, el 2014 Apple només va pagar 50 euros en impostos per cada milió d’euros de benefici. Amb tot, Vestager va insistir que no posa en dubte el sistema fiscal irlandès, que té un dels impostos de societats generals més baixos de la UE (el d’Espanya, per exemple, és del 25%). El resultat és una factura de 13.000 milions d’euros en impostos no abonats més interessos, una quantitat que ha de dirimir ara Dublín.

Irlanda va deixar d’aplicar a Apple tax rulings el 2015, quan ja feia un any que l’executiu comunitari havia començat les investigacions.