Shein, la firma xinesa que val tant com Inditex i H&M juntes

BarcelonaLa pàgina web de Shein és un recordatori ben clar que des de fa temps vivim instal·lats en el que es coneix com a economia de l'atenció. Al primer clic, una pestanya flotant informa que a canvi del teu correu electrònic —les dades dels usuaris sempre són benvingudes als negocis digitals— rebràs un descompte del 15% en la següent compra. Durant les pròximes deu hores també pots aprofitar per emportar-te un article per 0,99 euros si en gastes més de 60. Hi ha més bàners de colors llampants que ofereixen enviaments gratis des de 9 euros per als clients nous, devolucions sense cap cost i tres euros de descomptes per als que s'estrenen amb una primera comanda. Tres noies vestides amb un modelet perfecte per anar de festival anuncien les rebaixes de Setmana Santa al comerç de moda online que ja val més que Inditex i H&M juntes. La companyia xinesa prepara una nova ronda de finançament amb la qual la seva valoració es dispararà per sobre dels 100.000 milions de dòlars (prop de 92.000 milions d'euros), una xifra que deixa enrere els 68.000 milions de l'imperi d'Amancio Ortega i els 23.000 de la cadena sueca.

Shein va néixer sense fer gaire soroll el 2008 a Nanjing, una megaciutat xinesa de 9 milions d'habitants. El seu fundador és Chris Xu, un expert en màrqueting i eines d'optimització en cercadors que va començar venent només vestits de boda. Tot i així, el negoci —que al principi es deia Sheinside— es va centrar aviat en la moda per a dones joves i, principalment, de fora de la Xina. El furor per aquesta plataforma de comerç electrònic, però, s'ha disparat en els últims anys i encara més arran de la pandèmia. De fet, ha arribat a superar Amazon en diversos països com l'aplicació de compres més descarregada i el 2020 va facturar prop de 10.000 milions de dòlars, un 250% més que l'any anterior.

La companyia s'ha convertit en la màxima expressió del fast fashion, la lògica hiperconsumista que han empès els seus competidors durant dècades i per la qual les col·leccions duren un tancar i obrir d'ulls a les botigues. Shein ha accentuat aquesta dinàmica a través de xarxes socials com TikTok, també xinesa, en què milers d'usuaris es dediquen a generar contingut que es basa en ensenyar les quantitats ingents de roba que hi compren (en anglès aquesta categoria de vídeos es diu haul). Els beneficis de Shein van de bracet amb els algoritmes amb què l'empresa detecta quines són les peces de tendència que ha de copiar. Diverses firmes de moda com Levi Strauss o Doctor Martens han acusat la companyia de plagiar els seus dissenys.

Crítiques per les condicions laborals

Com altres símbols de la moda ràpida, aquest nou gegant tampoc s'ha escapat de les crítiques per les condicions de treball que tenen els empleats de les fàbriques on s'elabora la seva roba. Una investigació del grup de defensa dels drets humans Public Eye va destapar almenys sis tallers a la ciutat de Guangzhou proveïdors de Shein on els treballadors feien setmanes laborals de 75 hores. Els entrevistats per l'informe asseguraven que arribaven a fer tres torns al dia, sovint amb només un dia lliure al mes. L'entitat denuncia que els preus baixos de la companyia se sostenen gràcies al fet que milers de persones que passen 12 hores al dia —14 hores en temporada alta— cosint les seves peces.

El següent que s'espera de la plataforma, que l'any passat va facturar prop de 15.700 milions de dòlars, és un salt a la borsa dels Estats Units.