Una Setmana Santa buida augura una crisi devastadora a les Illes

PalmaFa sol i bon temps però ningú no fotografia la Seu de Palma, pren el sol a les terrasses del port de Ciutadella ni beu als bars de Magaluf i Sant Antoni de Portmany. Aquesta tranquil·litat que fa unes setmanes semblava impossible en Setmana Santa augura, a les illes Balears, un desastre econòmic d’una magnitud que encara costa de calcular però que ningú no dubta que serà devastadora. Algunes xifres la comencen a dibuixar: el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, calcula que aquesta nova crisi afectarà com a mínim 300.000 treballadors. El 60% de l’afiliació mitjana a la Seguretat Social durant el 2019 (506.882 persones).

Negueruela inclou en el seu càlcul els ciutadans afectats pels expedients temporals de regulació d’ocupació (ERTO), els acomiadats i els treballadors eventuals que treballaven cada temporada turística però que aquesta vegada no contractarà ningú. Espera tramitar uns 18.000 ERTOs que afectaran unes 200.000 persones. “No descartam que pugui ser pitjor -afegeix el conseller a l’ Ara Balears -. Cada mes s’hauria d’incorporar més gent, que no ho farà perquè el turisme patirà un impacte molt fort”.

Encara és difícil concretar quina contundència tindrà el cop, això dependrà de si es pot salvar una part de la temporada, encara que sigui amb turisme local i estatal, però la majoria d’experts coincideixen que el sector no remuntarà fins al 2021. “Quan hi ha xocs forts, el turisme triga entre tres i quatre mesos a tornar a recuperar-se”, explica el catedràtic d’economia de la Universitat de les Illes Balears Eugeni Aguiló. Creu que, en un escenari molt optimista, la temporada turística “podria començar l’1 d’agost”. Tot i això, pensa que l’afluència de visitants d’anys anteriors no es començarà a recuperar fins al 2021. El catedràtic de geografia Pere Salvà hi està d’acord i insisteix que la temporada d’enguany està perduda. “L’únic que pot passar a les Balears és que vinguin turistes cap a la tardor”.

De moment caldrà “veure com queda la situació després de l’estat d’alarma, tant la dels turoperadors com la dels països emissors”, manté la gerent de l’Associació Hotelera de la Platja de Palma, Patricia Lliteres. Negueruela considera que, paradoxalment, les Balears seran la primera comunitat a sortir de la crisi sanitària causada pel covid-19 i l’última a sortir de la crisi econòmica. Els principals mercats emissors de les illes Balears són Alemanya i el Regne Unit, i preveu que encara triguin a recuperar-se, tant per l’evolució de la pandèmia com per l’impacte en el consum. Sense anar més lluny, el president de la Cambra de Professionals Mèdics d’Alemanya, Klaus Reinhardt, descartava aquesta setmana que els seus conciutadans poguessin marxar de vacances a l’estiu, perquè tot just llavors “el país anirà tornant a la normalitat de manera gradual”.

Caiguda del PIB

Les activitats lligades directament al turisme representen més d’un terç (34,8%) del producte interior brut (PIB) anual de l’arxipèlag, segons dades de l’Institut Balear d’Estadística del desembre passat. Segons la Fundació Impulsa, durant les tres primeres setmanes de confinament les Balears ja han perdut 334 milions d’euros, l’1,1% del PIB. Un informe del Consell Econòmic i Social de les Balears indica que el descens pot arribar a un 9,7% del PIB del 2020 en cas que l’estat d’alarma es prorrogui fins al 30 de juny. En el millor dels escenaris, la baixada seria, com a mínim, d’un 3,7%, a només dues dècimes del -3,9% del 2008. I això si la data de retorn a la normalitat fos, com a màxim, el 31 de maig.