Una setmana menys d'espera: el balanç del primer any de la llei de desburocratització empresarial

BarcelonaEra una demanda expressa de la consellera Àngels Chacón; la llei es va aprovar sota el mandat del seu successor, Ramon Tremosa, i la implementació va arribar amb l'actual titular d'Empresa i Treball, Roger Torrent. Ha estat aquest juliol quan s'ha complert un any del decret que desplega les previsions de la llei 18/2020 de facilitació de l’activitat econòmica.

Tràmits més àgils, menys papers, permisos i autoritzacions perquè la relació entre l'administració i les empreses sigui més eficient i un estalvi anual de 38 milions d'euros per al conjunt d'empreses catalanes. Aquest era l'objectiu d'una norma que ara avalua l'Oficina de Gestió Empresarial (OGE), però quins han estat els seus efectes?

"La valoració és molt positiva: hem aconseguit millorar el nombre de beneficiaris, tenim un rècord històric. Durant aquest any hem aconseguit beneficiar més gent i aconseguir reduir el temps dels expedients tot i l'increment del nombre", ha explicat a l'ARA la gerent de l'OGE, Cristina Pruñonosa.

Més expedients i menys temps

Segons dades a què ha tingut accés l'ARA, durant el 2022 la llei va beneficiar a 578.658 empreses i autònoms, un 2,5% més del previst, i a través de la finestreta única empresarial es van gestionar 612.000 expedients, un increment del 17,3% respecte a l'any anterior. Aquest punt de referència únic per a les empreses i emprenedors per relacionar-se amb l'administració ha incorporat al seu catàleg 42 tràmits, fins a arribar als 722.

Amb el decret, segons la Generalitat, s'ha aconseguit que el temps de resolució dels més de 600.000 expedients que es gestionen des de la finestreta única empresarial passi de 22 a 15,9 dies, un 27,7% menys. En els expedients complexos –els que tenen relació amb la seguretat, la salut i el medi ambient–, la reducció del temps mitjà ha estat del 32%, ja que ha passat de 41 a 28 dies. L'exemple més destacat és la durada dels expedients de fotovoltaiques, en relació amb els tràmits d'autoconsum, que són els més voluminosos. El tràmit s'allargava fins a 40 dies i ara la mitjana és de 16.

Estalvi de 44,4 milions d'euros

Aquesta llei també ha superat les previsions d'estalvi realitzades abans de la seva aprovació. En un any, la norma ha permès estalviar 44,4 milions d'euros, un 17% més del previst.

La reducció de càrregues derivada de l'estandardització del règim de comunicació per activitats ha suposat un estalvi de 32 milions, la tramitació electrònica obligada dels expedients ha permès reduir la despesa de 8,2 milions i la reutilització de les dades a partir de la tramitació unificada, uns 4,3 milions d'euros, sempre segons dades d'Empresa.

Enguany, el Govern ha aprovat un acord per ampliar l'equip de l'OGE amb 22 nous llocs de treball, el que suposa un increment del 30,1% respecte a la plantilla actual, que és de 73 treballadors, de manera que passaran a ser 95 persones. Amb les noves incorporacions, l'OGE podrà atendre 10.000 clients l'any de forma personalitzada.

Les patronals veuen punts de millora

"És una bona proposta i aspectes com el principi only once o el fet de prioritzar la comunicació per sobre de la llicència són avenços”, explica el president de Cecot, Xavier Panés, a l'ARA. Ara bé, el representant empresarial considera que a l'hora d'implementar-la tenen lloc "diverses casuístiques", sobretot en funció de l’administració de cada municipi, que alenteixen el seu total desplegament i endarrereixen el fet de poder operar amb el màxim de funcionalitats possible.

"Ni tots els ajuntaments tenen processos simplificats en l’àmbit urbanístic ni tots tenen el mateix nivell d’implementació informàtica o digitalització; per tant, es donen ritmes diferents i aquest alentiment no és imputable a l'OGE”, puntualitza Panés.

Per a l'assessor de la Cecot Jordi Artiga, un repte majúscul dins l’àmbit d’urbanisme és que hi ha ajuntaments que triguen entre 12 i 14 mesos a concedir permisos d’obres. "És una casuística pròpia de cada municipi que requeriria una estandardització de determinats procediments i criteris per poder avançar”, ha afegit. Està previst que abans d'acabar l'any els tràmits d'obra s'incorporin a la finestreta. 

El director d'empresa de Pimec, Carles Mas, situa com a aspecte a millorar les llicències d'activitat vinculades a temes urbanístics i mediambientals, ja que per ara la tramitació és seqüencial, és a dir, primer passa per uns i després pels altres: "Fins que no acabi un, no va l'altre, i aleshores un et diu que sí, però l'altre potser t'ha dit que no".

Per a Mas, la desburocratització ha anat guanyant importància i la situa com un element tan important en matèria de competitivitat empresarial com ho és tenir una bona normativa o facilitats d'infraestructures.

Foment del Treball celebra el primer any en funcionament de la llei, però adverteix que encara queda molta feina per fer: "L’excessiva i feixuga burocràcia és una de les principals preocupacions de les empreses, en especial de les pimes i els autònoms".