La setmana laboral de sis dies ja és una realitat a Grècia
El país posa en marxa una mesura que preveu, en determinats sectors, una jornada ampliada
AtenesEl paquet de lleis laborals que l'executiu del primer ministre grec Kyriakos Mitsotakis va aprovar el passat mes d'octubre comença a caminar al país hel·lè. Es tracta d'una reforma polèmica que ja en el seu moment va aixecar polseguera entre la ciutadania i els sindicats, amb un gran poder de convocatòria i mobilització en el país.
Una de les mesures que s'ha posat en marxa aquesta setmana és l'ampliació a una sisena jornada de la setmana laboral, iniciativa orientada, sobretot, al sector de la restauració i al sector industrial, i sempre sobre la base de les necessitats de producció. De moment, només s'ha aplicat al sector industrial i en aquelles companyies de producció continuada; és a dir, que operin les 24 hores del dia. En un moment en què la resta de països de la Unió Europa –inclòs l'estat espanyol– es planteja la reducció de la setmana laboral, Grècia emprèn un camí que va en la direcció oposada.
La nova llei, que podria entrar en col·lisió amb alguns convenis col·lectius, preveu que aquesta jornada s'hagi d'abonar amb un recàrrec del 40% sobre la base salarial diària i els i les treballadores, en cas que així ho demani l'empresa, no s'hi podran negar. Fa uns mesos, però, quan es va aprovar la llei, el que en aquell moment era ministre de Treball i Assumptes Socials, Adonis Georgiadis, va assegurar que en cap cas seria una mesura obligatòria. De fet, en un primer moment es va parlar d'aquesta iniciativa com una cosa "excepcional", però ara, amb la temporada estival ja iniciada, s'ha començat a instaurar. Els principals sindicats del país mantenen el seu rebuig contra la normativa.
Mesures orientades a millorar la competitivitat
La sisena jornada laboral ve acompanyada d'altres mesures –encara no instaurades– que, segons el govern, tenen com a objectiu millorar la competitivitat i establir més controls sobre les hores treballades, ja que Grècia és un país on les inspeccions laborals són escasses. Mitsotakis també ha fet referència a la necessitat d'adoptar aquesta nova reforma a causa de la disminució de la població i la falta de treballadors qualificats.
Una altra de les mesures obre la possibilitat de tenir una segona feina a temps parcial, a banda de la feina a temps complet (jornada de 40 hores setmanals), cosa que no era possible de manera legal abans de la reforma. En un país amb un salari mitjà d'entre 900 i 1.000 euros i una de les taxes d'inflació més altes de la Unió Europa –tenint en compte els salaris–, no és poca la gent que ja treballava una jornada i mitja però no ho declarava. Aquesta nova reforma laboral també flexibilitza els acomiadaments –es preveu que el treballador o treballadora pugui ser acomiadat durant el primer any de contracte sense avís previ i sense dret a rebre una indemnització– i endureix la llei contra les protestes (preveu sancions econòmiques més elevades i presó de fins a sis mesos per als piquets), entre d'altres.
És important recordar que aquesta reforma, ideada per Georgiadis i ara continuada per l'actual ministra de Treball i Assumptes Socials, Niki Kerameus, es va aprovar amb tots els grups parlamentaris en contra. Syriza, segona força política al país i principal partit a l'oposició, ha remarcat que "tornar a les condicions laborals del segle XIX és una vergonya per al país". Els sindicats, per la seva part, han convocat una manifestació davant el ministeri de Treball i Assumptes Socials per mostrar el rebuig a la mesura.
