Setge contra la subcontractació a Seat, Telefónica i entre els 'riders'
Diversos col·lectius demanen al govern espanyol que prohibeixi aquest tipus de relacions laborals
BarcelonaSi un empleat de Seat cobra 40.000 euros a l'any per la seva feina, un subcontractat dins la mateixa empresa i fent les mateixes funcions en cobra 27.000. Sense comptar, a més, que el primer té pagues extres i primes de producció. "La situació és indecent i demanem que s'acabi ja". Edgar Alonso, que fa la crítica i explica el cas en primera persona, és representant de la coordinadora de treballadors externs de l'automobilística, un dels col·lectius que han anunciat aquest dimarts una aliança per combatre aquesta mena de relacions laborals.
Juntament amb la Marea Blava (treballadors de Telefónica), la plataforma Riders x Derechos, el sindicat del Servei d'Atenció Domiciliària i diversos sindicats transversals han engegat una campanya sota el lema "Stop subcontractació" que reclama al govern espanyol la prohibició d'aquesta fórmula en cas que no sigui evidentment imprescindible.
"Hi ha un acord programàtic entre els dos partits que conformen el govern espanyol en el qual es comprometen a reduir la subcontractació", ha explicat Francesc Queralt, del comitè d'empresa de Telefónica a Barcelona. "Des de la nostra anàlisi creiem que el que hem d'aconseguir és que es prohibeixi, de manera que les activitats principals de les empreses no puguin ser subcontractades i que la subcontractació es limiti a casos molt concrets o de valor afegit", ha apuntat.
L'Estat discuteix l'equiparació salarial
Segons el que han pogut saber, les discussions giren al voltant de fer una equiparació salarial entre els treballadors interns i els externs, però, en la seva opinió, amb això no n'hi ha prou. "Moltes empreses tenen complements salarials que serien aplicats en unes empreses sí i en altres no, però, sobretot, això no resol el tema de la fragmentació de la plantilla [que dificulta aplicar determinats convenis col·lectius, per exemple] i tampoc el de la flexibilitat a l'hora de fer acomiadaments", ha argumentat Queralt.
L'exemple més recent el troba en Nissan, on els primers a anar al carrer han sigut els subcontractats, ha dit. Des del col·lectiu Riders x Derechos també han insistit en la seva causa i han assegurat que 41 sentències a favor de les seves queixes "donen per tancat el debat del model fraudulent de les plataformes de repartiment".