Setge a les criptomonedes

Madrid / BarcelonaFa temps que governs i organismes supervisors miren de reüll les criptomonedes. L'objectiu és augmentar el control sobre un tipus d'actiu que, precisament, passa per un dels seus pitjors moments per la guerra a Ucraïna. Ara, qui ha fet un pas més en aquesta direcció és el govern espanyol. El ministeri d'Hisenda ha llançat a audiència pública un reial decret que modifica la Llei General Tributària i el Reglament de l'IRPF i que hi incorpora noves obligacions per als propietaris de criptomonedes: tant a nivell informatiu com pel que fa a les operacions que facin. "És una nova moneda que hem de ser capaços de regular perquè no hi hagi cap tipus de frau ni cap efecte indesitjable sobre l'economia", ha remarcat aquest dimarts la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a TVE.

Hisenda –de bracet amb el ministeri d'Economia– treballa en aquesta nova llei que, com a canvis principals, endurirà la norma perquè propietaris i plataformes d'intercanvi declarin els saldos que tenen per a aquest tipus de monedes i, alhora, hagin de diferenciar si estan a l'estranger o no. En el primer cas, el ministeri d'Hisenda vol que les persones i entitats titulars o beneficiàries de "claus criptogràfiques privades" informin anualment dels seus saldos a 31 de desembre, tant dins com fora de l'Estat. En aquest sentit, s'entendrà que estan a l'estranger quan el propietari no estigui obligat a fer la declaració de la renda a Espanya. La informació haurà d'incloure, per cada moneda virtual, el tipus de divisa, el nombre d'unitats que s'acumula a 31 de desembre i la seva valoració en euros, segons es recull a la norma.

Com s'informa del valor de la criptomoneda en euros quan es tracta d'actius tan volàtils? Per fer la valoració en euros, es tindrà en compte la cotització mitjana a 31 de desembre que ofereixin les principals plataformes de negociació o, en cas que aquesta informació no estigui disponible, s'utilitzaran mecanismes que proporcionin una estimació raonable del valor de mercat en euros de la criptomoneda en aquesta mateixa data. L'esborrany de la norma inclou que s'hagi de començar a informar a partir de l'1 de gener del 2023, és a dir, que ja tindrà un impacte sobre la tinença i les operacions d'aquest any.

Però els propietaris de criptomonedes i plataformes d'intermediació no només hauran d'informar de la quantitat de monedes virtuals que posseeixen, sinó també de les operacions que realitzen. En concret, estaran obligades a presentar una declaració informativa anual en relació a les operacions d'adquisició, permuta, transmissió i transferència a monedes virtuals. Hisenda voldrà saber quan s'ha fet l'operació, l'origen i el destí, el tipus de divisa, la quantitat i el seu valor en euros, entre altres dades.

Amb tot, aquest dimarts el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Rodrigo Buenaventura, ha anticipat que l'entitat vigilarà la promoció de criptomonedes als esdeveniments esportius i que estigui pensada per finançar els clubs o les organitzacions. El regulador financer també ha anticipat que estudiarà una nova normativa per evitar que la publicitat de criptoactius pugui posar en perill els estalvis dels seus aficionats.

El pes de les monedes virtuals a Espanya

Segons un informe de finals del 2021 d’Asufin, l’Associació d’Usuaris Financers, hi ha 4,4 milions de persones a Espanya (l’11% de la població) que han invertit alguna vegada o inverteixen habitualment en criptomonedes. D’aquests tenidors de monedes digitals, un de cada quatre ja ha desemborsat més de 6.000 euros. La dada que va posar en alerta l’entitat, però, és que el 70% dels usuaris de criptoactius a Espanya pensen que inverteixen en plataformes supervisades per algun tipus d’autoritat, ja sigui el Banc d’Espanya la CNMV o un banc sota el paraigua del Banc Central Europeu (BCE).

El mateix estudi destacava que només un 30% d’aquests inversors són conscients de les implicacions fiscals que comporta la seva tinença. És més, un 40% asseguraven que no han de pagar cap tipus de taxa pels guanys que aconsegueixin amb les criptomonedes. El mateix percentatge de persones també insistien que aquest tipus d'inversions són una “aposta segura”. 

És possible que alguns d’aquests criptofans hagin canviat d’opinió des de la publicació de l’informe d’Asufin, ja que en els últims vuit mesos el preu del bitcoin s’ha desplomat després d’assolir el seu màxim històric el novembre del 2021. Aleshores la criptomoneda més coneguda va superar els 66.000 dòlars, mentre que aquest dimarts cotitzava al voltant dels 20.200 euros (aquest cap de setmana va baixar dels 20.000 dòlars per primer cop des de finals del 2020). Aquesta nova sagnia també s’ha notat en altres monedes digitals com ethereum, que amb prou feines torna a situar-se per sobre dels 1.000 dòlars, tot i haver fregat els 4.500 fa només uns mesos.

De fet, la Balança de Pagaments Internacionals (BPI) ha advertit aquest dimarts que les criptomonedes no són diner estable, "com mostren les recents turbulències del mercat i el col·lapse dels preus que pateixen algunes de les principals monedes". Al seu torn, el Banc d'Espanya (BdE) va alertar fa temps que l'estat espanyol s'havia convertit en la cinquena economia europea amb un volum més alt de transaccions en criptomonedes a Europa i estima que ja hi inverteix un 12% de la població adulta, en la qual destaca la franja d'edat d'entre els 18 i 24 anys. Un escenari que "preocupa" l'organisme per la "falta de cultura financera i l'exposició a estafes".

Només el 2021, les monedes virtuals van moure a Espanya 60.000 milions d'euros, segons el BdE. L'organisme assumeix que és difícil treure conclusions del sector per la falta d'informació oficial, i per això insisteix en la necessitat de regular-lo a través de la coordinació internacional i malgrat "els reptes que planteja". En la mateixa línia s'ha pronunciat Montero, que ha apostat per la coordinació internacional.