L'avançament electoral: ¿una pedra a la sabata per al traspàs de Rodalies?

MADRIDEl traspàs de Rodalies va ser un dels grans titulars de l'acord entre ERC i el PSOE en el marc de la negociació per investir Pedro Sánchez president del govern espanyol. Aleshores, la lletra petita de l'anunci era molt difusa, però les dues administracions –Estat i Generalitat– s'han començat a reunir per mirar de fer-la nítida. Ara, però, la qüestió és si la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya pot dificultar el pla, sobretot tenint en compte que d'aquí poc més d'un mes comença la campanya electoral.

Des de la conselleria de Territori, però també des del ministeri de Transports, insisteixen en el fet que "no ha de canviar res" i que se "seguirà treballant", però fonts del sector ferroviari coneixedores del procés sí que assumeixen que es podria entrar durant uns mesos en una situació de "standby" i, per tant, es podria alterar el ritme de treball, sobretot en funció de quin sigui el resultat electoral el 12-M. En tot cas, ningú nega que es tracta d'un procés complex. A tall d'exemple, el contracte programa entre Renfe i la Generalitat porta sense renovar-se des de l'any 2010.

Grups de treball des d'aquest divendres

Justament aquest divendres es farà un nou pas per avançar en la transferència d'aquest servei a la Generalitat. Segons ha pogut saber l'ARA, s'ha fixat aquest dia per formar els set grups de treball del traspàs. Aquest dimecres el ministeri de Transports ha començat a convocar les persones que en formaran part, la majoria perfils tècnics. En alguns casos, la constitució del grup de treball es farà per la via telemàtica, mentre que en d'altres serà presencial.

Es tracta de set grups de treball que el ministeri de Transports i la conselleria de Territori van acordar en l'última reunió del 14 de març a Barcelona, quan es va constituir la comissió de seguiment del traspàs de Rodalies, que estarà liderada per la secretaria general de Transport Terrestre del ministeri de Transports, Marta Serrano, i el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Marc Sanglas. De fet, el "compromís polític" era que aquests set grups estiguessin constituïts abans d'acabar el mes de març, fita que finalment s'assolirà.

En la reunió del dia 14 entre el ministre de Transports, Óscar Puente, i la consellera de Territori, Ester Capella, també es va acordar constituir aquests set grups de treball, i no sis com inicialment estava previst. Aquest setè grup estarà centrat en la matèria sindical i laboral per "reforçar la participació" dels treballadors de Renfe i Adif, va defensar Puente. Els sis grups restants estan centrats en la creació de la nova operadora Rodalies de Catalunya; els recursos econòmics; l'operació del servei; el seguiment del Pla de Rodalies; les infraestructures i, finalment, les qüestions jurídiques i administratives.

Sis mesos per a una nova operadora pública

El pas d'aquest divendres és rellevant si es té en compte que un dels grups es dedicarà a la constitució de Rodalies de Catalunya. El "compromís polític" és que l'empresa estigui constituïda "sis mesos després" de la creació del grup de treball, confirmen des de la conselleria de Territori a l'ARA.

La cita electoral, però, buidarà d'interlocutors algunes reunions programades, sobretot si canvia el color polític a Palau. A més, des que es va assolir l'acord entre ERC i el PSOE ja s'ha hagut de fer algun pas enrere. En un inici, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar que la futura operadora estaria a punt durant el “primer semestre” d’aquest 2024, és a dir, abans d’aquest mes de juny. Un calendari que, com ja apuntava l’ARA el novembre de l'any passat, des de Madrid refredaven. Finalment, la mateixa Generalitat ha acabat admetent que no s'hi arribaria: si el rellotge comença a córrer ara, l'operadora hauria d'estar constituïda al setembre-octubre.

Fonts de l'entorn de Renfe recorden que del que s'està parlant no és d'una "filial" de Renfe, sinó d'una societat nova. El grup de treball començarà per intentar acordar uns estatuts que detallin el paper que tindran la Generalitat i Renfe (serà un consell d'administració mixt) a l'empresa. Entre altres coses, hauran de definir quines són les "decisions estratègiques" que es prendran per majoria qualificada. També hauran d'obtenir el certificat de seguretat ferroviària, sense el qual no es pot operar.

Infraestructures i diners

En paral·lel a aquest element n'hi haurà un altre d'enrevessat: el de les infraestructures. Adif, que depèn del ministeri de Transports, hi jugarà un paper clau perquè és la propietària de la majoria de vies i del material ferroviari. Una de les línies vermelles existents són les "infraestructures d'interès estatal" (connecten amb França i amb altres comunitats autònomes), cosa que allunya la idea d'una transferència integral i posa damunt la taula la necessitat de cenyir-se a "trams" molt concrets. Des de l'empresa pública declinen fer cap comentari al respecte.

Els diners també són l'altra gran caixa dels trons. Per primer cop, aquest 2024 el ministeri ha d'abonar una anualitat pel manteniment del servei a la Generalitat. Després la Generalitat pagarà aquests diners a Renfe (fins ara el ministeri els abonava a Renfe). Les anualitats, però, es calculen cada any i de moment encara no s'ha fet; fonts del Govern la situen vora els 400 milions d'euros.