Set empreses catalanes han rebut un rescat públic de 329 M€ per la crisi del covid

Un total de 44 empreses, set de les quals catalanes, s’han acollit als dos mecanismes de rescat que l’Estat ha habilitat per salvar la crisi provocada per la pandèmia. Entre totes aquestes empreses han rebut préstecs per valor de 2.310 milions d’euros, i 329 d’aquests se’ls han quedat les empreses catalanes. Són diners públics que han sortit directament cap a les empreses que, per rebre’ls, han hagut d’acreditar que la seva situació crítica és conseqüència de la pandèmia. Per això, han hagut de demostrar la seva solvència i el seu bon estat al tancament del 2019, l’últim any de normalitat. Això ha obligat les empreses a sotmetre’s a controls estrictes, segons relaten les pròpies companyies.

Dels 329 milions que han rebut les set empreses catalanes, n’hi ha una de sola, l’hotelera Hotusa, que ha acaparat gairebé tres quartes parts del total. El grup –amb seu social en un polígon de Madrid des del 2017– va incórrer el 2020 en pèrdues per primera vegada en la seva història. Un detall important, segons detallen des del govern espanyol, és que aquestes són “ajudes d’últim recurs” i que, per tant, per rebre-les “s’han d’haver esgotat prèviament les altres opcions”.

Inicialment, el govern espanyol va habilitar un fons especial des de la SEPI (l’empresa que agrupa les participacions industrials de l’Estat) al qual es podien demanar un mínim de 25 milions. Veient que aquest import era molt elevat, posteriorment en va habilitar un per a empreses més petites a través d’una altra societat pública, Cofides. De les set empreses catalanes que de moment han rebut fons públics, dues els han captat a la SEPI i la resta ho han fet a Cofides. Són aquestes:

Hotusa

Import rebut: 241 M€

Caiguda vendes 2020: -76%

Pèrdues 2020: 127 M€

Treballadors 2019: 4.085

El grup hoteler fundat per l’emprenedor d’origen gallec Amancio López és la quarta empresa de tot Espanya que més diners ha rebut per sortir del forat provocat per la pandèmia (només la superen Air Europa, Técnicas Reunidas i Ávoris). Durant el primer any de pandèmia els seus ingressos van ser de 310 milions, una quarta part dels 1.270 milions que havia tingut el 2019.

Aquest grup està present en 17 països i té 219 establiments, el 67% dels quals a Espanya, fet que la situa “com la primera cadena hotelera en nombre d’allotjaments” a l'Estat, segons va explicar la SEPI per justificar que és una empresa estratègica, un dels criteris que s’avaluaven per poder accedir a aquest fons. Dels 241 milions rebuts, 190 són en forma de préstec participatiu, una característica que permet devolucions del crèdit més vinculades a l’evolució del negoci. A més, permet deduccions en l’impost de societats i, en cas de necessitat, comptabilitzar el préstec com a capital de la companyia (fet que facilita evitar un procés de dissolució). 

Grup Serhs

Import rebut: 34 M€

Caiguda vendes 2020: -45%

Pèrdues 2020: 20,9 M€

Treballadors 2019: 2.080

Serhs té quatre línies de negoci (distribució, hotels, alimentació i serveis) i totes es van veure profundament afectades per la pandèmia. Això va provocar unes pèrdues abundants de 21 milions, mentre que les vendes van ser de 147 milions, gairebé la meitat que un any enrere. Aquesta empresa de Pineda de Mar està controlada per la família Bagó, però té 1.398 accionistes, segons la informació entregada a la SEPI. D’aquests, el 40% són empleats, familiars i petites empreses. A més, té 40.000 clients i 2.500 proveïdors. Dels diners rebuts, gairebé la meitat (17,3 milions) són en forma de préstec participatiu.

MMM

Import rebut: 18 M€

Caiguda vendes: sense dades

Pèrdues 2020: sense dades

Treballadors 2019: 794

L’empresa Manufactura Moderna de Metales, amb seu a Molins de Rei i controlada per la família Priu, es dedica a la fabricació de tubs per a l’automoció. Té plantes a Espanya, Romania, Mèxic i Rússia. De fet, més de tres quartes parts de la seva plantilla està fora d’Espanya. Tot i que encara no ha publicat al registre mercantil les seves dades del 2020, per entendre la dimensió de la companyia serveix saber que l’any anterior va facturar 57 milions d’euros i va guanyar quasi 900.000 euros. Farà servir els diners del crèdit rebut per diversificar el seu negoci “cap a l’àmbit de l’hidrogen”, segons Cofides.

Nupik Internacional 

Import rebut: 15 M€

Caiguda vendes: -30%

Pèrdues 2020: 5 M€

Treballadors 2019: 181

Aquesta companyia nascuda el 1950 a Polinyà, i ara controlada per l’italiana Dopla, és líder a Espanya en vaixella d’un sol ús. S’ha vist afectada no només pel covid sinó per les noves regulacions que imposen canvis d’hàbits en l’ús de plats i gots de plàstic. Fins al 2019 gairebé tot ho feien de plàstic, però aquell any van fer inversions importants per fer la vaixella amb cartró i cel·lulosa, segons explica José Antonio Martínez, el seu director financer. Però llavors va arribar el covid i les vendes van passar de 50 milions a 35. El 2021 també va registrar pèrdues que van rondar els 4 milions. “Perquè Cofides ens donés aquests diners hem hagut de fer una due dilligence molt important en els àmbits financer, fiscal, legal... Si et donen els diners no és perquè sí”, diu Martínez.

Navec

Import rebut: 9 M€

Caiguda vendes: -41%

Pèrdues 2020: 9 M€

Treballadors 2019: 1.133

El grup Navec, amb seu a la Pobla de Mafumet, ofereix serveis per a la indústria en un sentit ampli (petroquímica, mineria, alimentació), com per exemple en el muntatge i el manteniment d’instal·lacions, entre d’altres. La companyia va facturar 64 milions el 2020, lluny dels 107 de l’any anterior. Tot l’import rebut de Cofides és en forma de préstec participatiu.

Medcom Tech

Import rebut: 8 M€

Caiguda vendes: -17%

Pèrdues 2020: 1,8 M€

Treballadors 2019: 118

Aquesta companyia, l’única que cotitza a borsa de les que surten en aquest llistat, es dedica a distribuir productes quirúrgics, ortopèdics i d’anestèsia. A diferència d’altres del sector, no es va beneficiar per la importació de productes sanitaris durant l’estat d’alarma. Va facturar poc menys de 19 milions el 2020 i les seves accions valen 0,8 euros, lluny dels 4 euros amb què va debutar als parquets el 2010 i dels gairebé 15 que va arribar a valer el 2014. El seu president i director general, Joan Sagalés, va jugar al Barça d’handbol durant 14 anys. 

Syncotech

Import rebut: 3,25 M€

Caiguda vendes: -23%

Pèrdues 2020: sense dades

Treballadors 2019: 273

Dedicada a la fabricació de peces de plàstic per al sector de l’automoció, té com a clients el grup Volkswagen, Ferrari o Bentley, entre d’altres. És la que menys diners ha rebut de totes. Té plantes a Santa Perpètua de Mogoda i Esparreguera. Era la filial espanyola del grup alemany Wafa i el 2015 va ser adquirida pel seu equip directiu català.