PRESSIÓ FISCAL

Set ciutats catalanes en el ‘top 20’ de l’IBI més car de l’Estat

Sant Cugat i Igualada encapçalen la recaptació mitjana per rebuts a Catalunya

Sant Cugat del Vallès, ala imatge, és el municipi de Catalunya amb l’IBI més car.
Aleix Moldes
22/09/2019
3 min

BarcelonaL’impost sobre béns immobles (IBI) és la joia de la corona per als ajuntaments. Tant pel marge de maniobra de què disposen -poden variar els tipus impositius gairebé lliurement i també impulsar actualitzacions del cadastre- com pel nivell de recaptació que genera. “Representa aproximadament un 65% dels ingressos impositius municipals i un 30% del total d’ingressos no financers dels municipis”, remarca Núria Bosch, catedràtica d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona (UB).

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El ministeri d’Hisenda recopila anualment les dades de la liquidació d’aquest impost municipal, a través de les quals es pot comparar la mitjana del que costa cada rebut d’IBI al contribuent. I el top 20 de les ciutats de més de 20.000 habitants està copat bàsicament per poblacions madrilenyes (8) i catalanes (7): Sant Cugat del Vallès, en el tercer lloc, i Igualada, en el desè, apliquen l’IBI més car de Catalunya. “És la gran figura econòmica que tenen els ajuntaments. La recaptació no ha deixat de créixer malgrat la crisi, a diferència de l’IRPF”, apunta el també catedràtic d’hisenda pública de la UB Joaquim Solé Vilanova. Segons ell, aquest impost no permet “treure grans conclusions de qui té la pressió més alta, perquè qui recapta més per càpita pot ser que ho faci gràcies als polígons industrials o a grans valors cadastrals”. Precisament polígons, grans equipaments comercials i habitatges de luxe són elements presents a Sant Cugat. Amb valors cadastrals alts, l’Ajuntament ha decidit històricament mantenir el tipus de gravamen urbà -el que representa pràcticament la totalitat de l’IBI- en nivells baixos. Actualment és del 0,513, un número que cal multiplicar pel valor cadastral de cada immoble (sense comptar les bonificacions que hi pugui haver en cada cas).

“Fa tres anys que tenim l’IBI congelat. És relativament baix, però contrasta amb el valor cadastral que té Sant Cugat, que és important”, explica el tinent d’alcalde d’Hisenda de la ciutat, Pere Soler. Amb el recent canvi d’alcaldia, el PDECat va deixar lloc a un executiu d’esquerres format per ERC, el PSC i la CUP. Apujar els tipus era una opció per poder finançar més serveis socials, però Soler afirma que, a curt termini, no hi ha cap intenció de fer-ho. “Tindríem marge per actuar a l’alça, però sabem l’alarma social que pot generar una pujada d’aquest impost”, reflexiona. “Si ets molt ric et pots permetre el luxe de no apujar els tipus”, observa el professor Solé Vilanova.

Sant Cugat té una mitjana de 751,44 euros per cada rebut d’IBI, només per darrere de dues poblacions madrilenyes, Boadilla del Monte i Pozuelo de Alarcón. Aquestes dues ciutats tenen característiques similars (moltes urbanitzacions de classe alta i tipus urbans d’IBI baixos) i són les dues poblacions amb un nivell de renda més alt de l’Estat. En el quart lloc de la classificació se situa Torrejón de Ardoz, també a la Comunitat de Madrid, tot i que, a diferència de Boadilla i Pozuelo, és sobretot la indústria la que li permet tenir una recaptació elevada.

Set ciutats catalanes en el ‘top 20’ de l’IBI més car de l’Estat

Actualització del cadastre

Més enllà dels tipus, les revisions cadastrals són claus per incrementar la recaptació. Solé Vilanova recorda que aquestes revisions generen una actualització a l’alça dels valors cadastrals, que s’aplica progressivament durant els següents deu anys. Això és precisament el que li ha permès a Igualada anar rebaixant el tipus, tot i que continuen per sobre de la mitjana. La capital de l’Anoia el va revisar el 2010, i des d’aleshores el tipus ha passat de l’1,1 al 0,85 actual. “Quan va entrar l’actual equip de govern, el 2011, el deute era molt alt i les finances municipals estaven tutelades per la Generalitat”, argumenta l’actual tinent d’alcalde d’Hisenda, Carlota Carner, per justificar que els tipus continuïn sent “alts”, tal com ella mateixa reconeix en conversa amb l’ARA. “El compromís d’aquest govern és seguir en la línia de la moderació fiscal”, afegeix.

“La cultura fiscal de cada lloc pot ser molt important”, subratlla Solé Vilanova: “Igualada té un IBI històricament molt fort i la gent hi està acostumada”. 601,3 euros per rebut la situen en el desè lloc de les ciutats amb l’IBI més car de l’Estat, i aquesta ha estat una de les principals armes de l’oposició per oposar-se als pressupostos del PDECat.

La resta de ciutats catalanes al top 20 són Castell-Platja d’Aro, Sitges, Barcelona, Tarragona i Viladecans, entre els 539 i el 583 euros de mitjana per cada rebut. I l’única que ha revisat recentment el cadastre ha sigut la capital.

LES CLAUS

1. Què és l’IBI?

L’impost sobre els béns immobles és el principal impost gestionat pels ajuntaments. Representa el 60% dels ingressos impositius i un 30% dels totals. Grava el valor cadastral dels béns immobles de naturalesa urbana -la gran majoria d’habitatges, comerços i indústria-, rústica o de característiques especials.

2. Com es calcula?

Es multiplica el valor cadastral -el valor administratiu de cada immoble- pel tipus de gravamen que fixa el consistori. Tot i que els ajuntaments haurien d’actualitzar el cadastre regularment per tenir els valors al dia, n’hi ha molts, especialment els petits, que no ho han fet des dels anys 80.

3. Quin marge de maniobra tenen els ajuntaments?

Els governs municipals tenen una forquilla d’entre el 0,4% i l’1,1% per aplicar als immobles urbans i, a més, poden crear un tipus diferenciat que podria arribar a l’1,3%. També poden variar el valor del cadastre a l’alça si demanen una revisió dels valors cadastrals, de la qual s’encarrega l’administració de l’Estat.

stats