La construcció torna i Catalunya ja creix com abans de la crisi

BarcelonaVuit anys no són res. Les dades de creixement de l’economia catalana durant el 2015 fetes públiques per l’ Anuari econòmic comarcal del BBVA proven que l’economia catalana va fer l’any passat un viatge en el temps per situar-se en el 2007.

En primer lloc, l’estudi, dirigit per Josep Oliver, catedràtic d’economia de la Universitat Autònoma, indica que durant el 2015 Catalunya va créixer a un ritme del 3,4%, exactament igual que el 2007, l’últim any abans de l’arribada de la crisi. Però a més, hi ha altres factors que recorden aquella època de bonança: la construcció, causant de la crisi que després es va desencadenar, ha tornat a aportar riquesa.

“Per primera vegada des del 2007, la construcció se suma al creixement amb un 3,1%”, destaca Oliver. Només un any abans, havia caigut un 3,2%. A això s’hi va sumar el consum públic, amb un creixement del 3,3%, i el privat, que va créixer un 3,6%. “La demanda interna és molt sòlida”, va felicitar-se Oliver, que creu que Catalunya pot afrontar el futur “tranquil·la”.

Però per damunt de tot, l’economia catalana s’ha impulsat gràcies al sector serveis, que va créixer un 4,1% i que va tenir repunts com el de l’hostaleria (8,2%), la informació i les comunicacions (6,7%) o les activitats professionals i administratives (5,6%). És en aquest sector on es concentren tres quartes parts de la riquesa catalana. De fet, Oliver va destacar que des de la crisi el sector ha passat de representar el 65% de l’economia catalana al 75%.

Una altra de les fortaleses de l’economia catalana és l’exportació. L’informe del BBVA destaca que si el 2007 Catalunya exportava per valor de 50.000 milions, el 2015 ho va fer per 64.000. “Si jo veiés aquestes dades, diria: «Aquest país ha devaluat la seva divisa, si no, ja em direu com s’ho han fet»”, explicava Oliver, que es responia així: “Hi ha hagut un gran esforç de molta gent”.

Osona, líder

Les dades de l’ Anuari permeten veure com han crescut les diferents regions, i les conclusions són clares: les comarques que més han crescut són a les Terres de l’Ebre, la Catalunya Central i les comarques de Girona. Les comarques del nord-oest català i el Pla de Lleida apareixen entre les que creixen menys.

Des del punt de vista de les províncies, Lleida queda clarament despenjada del creixement de les altres tres. Girona (3,8%) i Tarragona (3,7%) creixen per sobre de la mitjana catalana, del 3,4%, que és on se situa Barcelona. Lleida, per la seva banda, queda en un 2,3%.

Per comarques, l’informe situa Osona al capdavant de la llista, amb un creixement del 6%. Ben a prop hi ha la Ribera d’Ebre (5,8%) i la Garrotxa (4,9%). Els pitjors registres es produeixen a l’Alta Ribagorça (on la creació de riquesa va caure un 0,1%), el Pallars Jussà (va créixer un 0,4%) i la Noguera (1,6%).

Observant l’evolució entre el 2010 i el 2015, Osona també està al capdavant de Catalunya, amb un creixement idèntic del 6%. La segona comarca que més bé se n’ha sortit en aquest temps és el Baix Llobregat, amb un creixement del 5,2%, i la tercera, el Vallès Oriental (4,6%). Entre les més castigades hi ha la Ribera d’Ebre (amb una caiguda del PIB del 14,4%), el Pallars Sobirà (de l’11,2%) i el Pallars Jussà (-10%).

El pes del turisme

Des de l’any 2000 fins al 2015 s’ha passat de 37 milions de pernoctacions anuals a 52 milions.

Assignatura pendent

El professor Oliver va recordar que, si bé Catalunya ha recuperat 250.000 llocs de treball, encara en falten 350.000 més.

Una sorpresa al Barcelonès

El Barcelonès és el sorprenent líder català en creixement en el sector primari, amb un augment del 10,1%. Això respon al fort augment de les captures pesqueres.

Fortalesa industrial

El creixement industrial a Catalunya va ser del 2,7% el 2015, amb la Ribera d’Ebre al capdavant gràcies a la seva producció energètica. El Moianès comparteix primera posició, amb un 6,1% de creixement.

La construcció repunta

Diverses comarques van viure un creixement de la construcció de prop de les dues xifres: és el cas del Berguedà (9,2%), el Garraf (9%) o el Maresme (8%).

Un país de serveis

El sector terciari aporta gairebé el 75% de la riquesa catalana. La comarca més centrada en els serveis és el Barcelonès (87,5%) i la que ho està menys, la Ribera d’Ebre (7,3%). Pel que fa al creixement del 2015, la Vall d’Aran va ser líder, amb un increment del PIB del 7,3%.