El SEPE reclama cobraments indeguts abans de pagar tots els ERTO

Barcelona“També donaré 30 dies perquè el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) em pagui l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que encara espero cobrar des del març passat”. Ho diu mig de broma però indignada l’Esther Coll (nom fictici), després de veure que el SEPE ha començat a notificar a les persones afectades per aquests expedients que han cobrat de més -per error de l’ens- que han de retornar els diners i que tenen 30 dies per fer-ho. “Fa més de cinc mesos que no se m’ha ingressat ni un euro i prioritzen els casos als quals els han pagat de més abans que els que no hem cobrat”, lamenta.

Portaveus del ministeri de Treball expliquen que les persones que hagin cobrat “de forma indeguda” rebran una notificació en què se’ls especificarà quina és la quantitat que hauran de retornar. Si no paguen en 30 dies hàbils se’ls farà un recàrrec del 20%. Si l’afectat no està d’acord amb la quantitat que se li reclama té l’opció de presentar al·legacions en un termini de 10 dies des de la notificació. La direcció provincial serà l’encarregada de resoldre-les i enviarà un segon requeriment. Si aquest no s’al·lega, els diners s’han de pagar en els següents 10 dies.

Com Coll, però, hi ha encara milers de persones que no han cobrat cap prestació des que la seva empresa els va posar en un ERTO. Portaveus del ministeri de Treball no saben quants treballadors quedaven en aquesta situació i es limiten a dir que “els ERTO que han entrat al SEPE correctament s’estan tramitant i pagant”. Tot i així, segons la Central Sindical Independent de Funcionaris, que ha comptabilitzat els casos durant tota la pandèmia, amb data 6 d’agost encara hi havia 150.000 treballadors sense cobrar la prestació a Espanya.

El SEPE assegura que des del juliol s’està treballant per solucionar aquests casos. El cert, però, és que diàriament es formen llargues cues davant dels edificis que comparteix amb el SOC per reclamar precisament el pagament dels expedients, tal com explicava l’ARA la setmana passada des de l’oficina del carrer Sepúlveda de Barcelona. A més, els treballadors insisteixen que és impossible contactar amb el SEPE per via telefònica perquè les línies sempre estan ocupades.

Aquest és el cas de la Dolors Florensa, que està en un ERTO en un 50% de la seva jornada des de l’abril passat i tampoc ha cobrat. “He trucat mil cops i ningú m’agafa el telèfon”. Té 63 anys i la gestoria de l’empresa química on treballa d’administrativa li diu que l’única solució és esperar. “Ja sé que hi ha un tap, però ¿com pot ser que es pagui de més a algunes persones i d’altres portem més de quatre mesos sense cobrar?”, es pregunta mentre explica que durant aquest temps ha anat tirant dels estalvis que té.

La ministra d’Economia, Nadia Calviño, va insistir aquest dijous en una entrevista a Antena 3 que s’està fent un “esforç enorme” i que l’objectiu del seu govern és que totes les persones que tinguin dret a aquests expedients “els cobrin”.

Aquest nou pas que del SEPE, però, va generar crítiques del conseller de Treball, Chakir El Homrani, que el va acusar de “falta de sensibilitat” per reclamar diners als afectats que van cobrar de més per errors informàtics quan encara hi ha gent que no ha rebut tots els diners que li correspondrien. “Sobta que no es prioritzi el pagament de les prestacions que no s’han pagat, a les quals els ciutadans tenen dret, per sobre dels cobraments indeguts”, va afirmar el conseller en declaracions a RAC1. “Ara mateix la prioritat ha de ser pagar els ERTO a tots els ciutadans que encara no l’han cobrat”, va afegir.

Segons les dades de la ministra de treball, Yolanda Díaz, actualment encara hi ha 700.000 treballadors inclosos en aquest tipus d’expedients. En el pic més alt de la pandèmia la xifra va superar els 3,4 milions d’empleats. “Estan localitzats en sectors molt concrets”, va especificar la ministra.

ERTOs a l’alemanya

A banda de resoldre els ERTO impagats, l’altra tasca que té sobre la taula el govern de Sánchez aquest inici de curs en matèria laboral és la negociació per allargar precisament aquests expedients que acaben el 30 de setembre. Les prestacions van ser la fórmula escollida pel govern de coalició en plena pandèmia per evitar que s’arribés a xifres d’atur rècord. L’executiu central té previst començar les negociacions amb la patronal CEOE i els dos principals sindicats, CCOO i UGT, divendres que ve. Tant la ministra d’Economia com la de Treball es van mostrar partidàries d’allargar-los però amb condicions. Calviño va assegurar que el que s’ha de pensar és si s’acoten només a aquelles activitats més afectades per la pandèmia, com és el cas del sector turístic o les aerolínies.

Alhora també va plantejar que han de passar de ser un instrument de xoc en moments de crisi a ser una oportunitat perquè els treballadors afectats rebin formació i es requalifiquin. Aquest és precisament el model que està seguint Alemanya, país que just aquesta setmana ha prorrogat els seus ERTO fins a finals del 2021. “Han de ser una oportunitat de requalificació del treballador i no només de manteniment o hivernació de l’economia”, va subratllar la ministra. Calviño també va insistir que “l’obsessió” de l’executiu espanyol és evitar danys estructurals en la recuperació econòmica i laboral. “Després ja reduirem el dèficit”, va apuntar.