Una nova sentència condemna Glovo per haver acomiadat un fals autònom
Un jutjat de Gijón veu una relació de dependència laboral entre el treballador i l'empresa
BarcelonaUn jutjat de Gijón ha considerat improcedent l'acomiadament d'un repartidor de l'empresa de repartiment Glovo en considerar que l'empleat mantenia una relació de dependència laboral amb la companyia i que, per tant, no hauria d'haver cotitzat com a autònom.
La sentència del jutjat social número 1 de la ciutat asturiana declara "la improcedència de l'acomiadament" i obliga Glovo a readmetre el treballador al seu lloc de treball "en les mateixes condicions, amb abonament dels salaris deixats de percebre" des de l'acomiadament fins a la data efectiva de reincorporació a la companyia i a pagar una indemnització de 1.778 euros.
Aquesta és la segona sentència aquest febrer en favor dels treballadors de Glovo, després que en el passat altres tribunals neguessin que els repartidors eren falsos autònoms.
Glovo efectua el repartiment a domicili amb repartidors donats d'alta com a autònoms, amb el quals signa un contracte de col·laboració. El tribunal considera que la relació laboral marcada per aquest contracte entre l'empresa i el treballador "va més enllà d'una simple intermediació", per la qual cosa no es pot considerar que els repartidors –coneguts com a 'riders' o 'glovers'– siguin autònoms, sinó que han de ser tractats com a empleats de la companyia.
En la sentència, el jutge escriu que "malgrat l'esmerçada redacció del contracte i la fugida constant de les notes pròpies del contracte laboral per part de l'empresa", hi ha diverses clàusules en l'acord entre el repartidor i Glovo que "posen de manifest que entre els 'glovers' i l'empresa existeix una verdadera relació de submissió o dependència".
Entre els punts propis d'una relació laboral entre empresa i assalariat, el tribunal destaca que "existeixen ordres de treball i processos estandarditzats" que impliquen que els repartidors no tenen "la llibertat pròpia del treballador autònom". Així mateix, el text signat per empresa i 'glovers' regula els horaris de feina dels treballadors, els seus dies de descans i unes condicions de suspensió de la prestació de serveis que el jutjat qualifica de propis d'un contracte amb una relació salarial.
A més, el jutge ressalta que l'elecció de les hores de treball per part del repartidor "depèn d'un sistema de puntuació que fa que el treballador s'hagi de plegar a les exigències empresarials si vol configurar un horari que li resulti rendible". Això provoca, segons la sentència, que la suposada flexibilitat defensada per Glovo acaba fent competir entre ells els 'glovers' per obtenir "les millors hores, que ja no són les més compatibles amb la seva vida personal, sinó les que l'empresa considera més rendibles o d'alta demanda".
La sentència considera, també, que l'empresa pot controlar l'activitat dels repartidors a través de l'aplicació, i destaca com a element impropi d'una relació professional amb un autònom que existeixi un règim disciplinari per als 'glovers'.
El fet que l'empresa proporcioni un material als repartidors amb la imatge corporativa de Glovo és un altre dels elements que el jutge té en compte a l'hora de qualificar com a improcedent l'acomiadament. "S'ha d'assenyalar, per acabar, que l'empresa aporta una imatge, i és així que el consumidor contracta amb l'empresa i no amb el 'rider' o 'glover', la qual cosa va més enllà d'una simple intermediació", conclou el text.