Sense acord pels ERTO
Govern espanyol i sindicats pacten com allargar-los, però la patronal vol aixecar el veto als acomiadaments
MadridLes més de tres hores de reunió dijous a la tarda entre govern espanyol, sindicats i patronals tampoc van servir perquè arribessin a un acord sobre la pròrroga dels ERTO. Així, la idea del ministeri de Treball de tancar un text el dia 15 de gener ja és impossible. El departament que dirigeix Yolanda Díaz ha proposat un nou document sobre el qual ahir no van transcendir els detalls. Tanmateix, l’escull que continua damunt la taula és el del veto a les empreses per poder acomiadar. La patronal manté la seva intenció de fer caure o com a mínim modificar la clàusula que prohibeix acomiadar un treballador durant els sis mesos posteriors a la fi de l’ERTO. En cas de no complir-la, han de retornar a l’Estat totes exoneracions de tota la plantilla. Les posicions estan clares. El govern coincideix amb els sindicats que aquesta és la clau de volta de la mesura. “És la patronal qui té la pilota a la seva teulada”, apunten fonts de la negociació a l’ARA. Els empresaris, tot i estar-hi en contra, tampoc han posat cap text diferent damunt la taula.
La reunió encara no havia acabat quan el secretari general de CCOO, Unai Sordo, avisava que el sindicat “no cediria amb els compromisos de mantenir l’ocupació”. En una entrevista a Europa Press, Sordo defensava que té lògica fer “un esforç de més de 20.000 milions d’euros” per part de l’Estat per “assumir salaris i cotitzacions que temporalment deixen de pagar les empreses i que com a contrapartida aquestes no puguin acomiadar durant un temps”. “Les espases encara estan alçades”, afegia Sordo. I de fet, no hi ha data fixada per a la pròxima reunió.
Pròrroga fins al maig
De moment, el 31 de maig és la data que el ministeri de Treball hauria aconseguit consensuar amb els sindicats i els empresaris. La proposta agrada a totes dues parts perquè inclou (si no s’allarga) tota la durada de l’estat d’alarma, que cau el 9 de maig. Els esquemes d’ERTO també es mantindran. D’una banda, les exoneracions actuals. De l’altra, la tipologia d’ERTO. Des de l’última pròrroga, aprovada el passat mes de setembre, les empreses tenen l’opció d’acollir-se a tres expedients diferents: un ERTO per força major, que engloba aquells sectors ultraprotegits; un ERTO per impediment d’activitat, per a aquells negocis que es vegin afectats per possibles restriccions i, per tant, obligats a tancar o a limitar l’activitat; i finalment els ERTO limitats i vinculats a la caiguda de la demanda.
Malgrat que la recuperació és desigual entre els sectors productius, i per tant hi ha sectors més afectats que d’altres, la segona i tercera onada de la pandèmia i l’augment de les restriccions han obligat el govern espanyol a descartar, aquest cop, qualsevol mesura més quirúrgica, com es plantejava després de l’estiu: l’economia ha començat l’any dèbil, com apunten alguns estudis. De fet, quan va tancar el mes de desembre hi havia 750.000 persones afectades per un ERTO a tot Espanya, i és per això que algunes veus demanen al govern espanyol que comenci a pensar en mesures per reactivar l’economia perquè el mercat absorbeixi sense problemes aquests treballadors.
Uns ERTO “a l’alemanya”
La idea que els expedients temporals d’ocupació han arribat per quedar-se fa temps que sona dins del govern espanyol. El mateix president Pedro Sánchez ho defensava a l’estiu públicament, però a la idea també s’hi han sumat els sindicats i les patronals. La fórmula, però, no seria la mateixa, i per tant serà un altre front que agents socials i govern hauran de consensuar.
La ministra d’Economia, Nadia Calviño, va confirmar aquest dijous en el marc del Fòrum Internacional d’Inversors que aquests expedients havien d’encaminar-se cap a un instrument de flexibilitat temporal. A més, l’executiu vol que sigui un mecanisme que ajudi a reforçar la formació, un model que tenen països com Alemanya.
Mobilitzacions al febrer per l’SMI
L’hivern no serà tranquil per al govern espanyol. Els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, elevaran el seu nivell d’exigència, i van confirmar que convocaran mobilitzacions al mes de febrer per pressionar l’executiu perquè aprovi l’increment del salari mínim interprofessional (SMI) aquest 2021. “Cal posar en marxa l’agenda de reformes socials per garantir una reconstrucció del país justa”, van apuntar els dos sindicats en un comunicat. Així, les organitzacions van més enllà del SMI i exigeixen aprovar la llei de plataformes digitals o posar fi a la reforma laboral aprovada pel PP l’any 2012. Les accions de protesta les concretaran les dues executives el dimarts dia 19.
