La Seguretat Social eixampla el seu forat tot i l’augment d’ingressos

MadridLa Seguretat Social avança cap al col·lapse. Ho apunta el fet que el govern espanyol hagi hagut de tornar a assaltar el fons de reserva per pagar les extres d’estiu, però ho acaba de confirmar un cop d’ull als comptes de l’organisme d’aquest any. Lluny d’estar tancant el forat que ha deixat la crisi en el sistema, per la caiguda dels ingressos per cotitzacions i la pujada de les despeses per pagar pensions i subsidis, fins i tot en la situació actual, de creació de llocs de treball, les despeses del sistema continuen creixent més que els ingressos, cosa que fa que el forat s’eixampli encara més.

Fins al maig, la recaptació per cotitzacions del sistema va créixer a bon ritme, amb un 2,43% més que l’any anterior, segons les dades d’execució pressupostària de l’organisme públic. Però la caiguda dràstica dels ingressos patrimonials, que va disminuir un 21% (després del buidatge del fons de reserva, d’on provenien, en forma d’interessos), va rebaixar el creixement total dels ingressos del sistema a només un 1,68% respecte als mateixos cinc mesos de l’any anterior.

Mentrestant, les despeses del sistema van seguir augmentant, per culpa sobretot de l’increment de la factura de les pensions de jubilació. Amb l’entrada de cada cop més jubilats al sistema, amb pensions més elevades, la factura total per a aquests tipus de pensions va pujar un 4,04% en termes interanuals. Això va fer que es disparessin les despeses totals del sistema en aquests cinc mesos un 3,22% per sobre de l’any passat; és a dir, les despeses van créixer el doble de ràpid que els ingressos.

I, com no podia ser d’una altra manera, això es va traduir directament en el forat del sistema. Fins a l’abril (últim mes amb dades a la Intervenció General de l’Administració de l’Estat), la Seguretat Social encara marcava un superàvit del 0,15%. Poden semblar bones notícies, però cal tenir en compte que fins a l’abril el sistema encara no ha pagat les extres de l’estiu, i històricament sempre acumula superàvits. Per això cal comparar-ho amb les dades de l’any passat. Fins a l’abril del 2015, el saldo positiu que tenia la Seguretat Social era de gairebé 3.200 milions d’euros, mentre que aquest any, el superàvit és de només 1.600 milions. És a dir, fa només un any, la Seguretat Social tenia un superàvit del doble a l’actual, cosa que permet concloure que s’avança cap a un dèficit del doble que l’any passat, com preveu el supervisor del dèficit, l’Airef.

Diners per a dos anys

Tot plegat confirma una vegada més el problema de sostenibilitat del sistema que serveix per pagar les pensions espanyoles, després que fins i tot el ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos, hagi admès aquesta setmana que les pensions estan en risc si no es genera més creixement. Al fons de reserva, la guardiola d’emergència per pagar pensions en moments de vaques magres, hi queden poc més de 25.000 milions, després de la retirada de 8.700 milions que va fer el govern espanyol la setmana passada. Ja només queden diners per pagar l’extra de Nadal i les dues de l’any que ve. Després, si no es fa un canvi normatiu o una sorpresa majúscula en termes de creació d’ocupació, s’esgotaran els fons. La llei ja obre la porta a pagar algunes pensions -de tipus no contributiu- amb fons de l’Estat, i algunes ja es paguen d’aquesta manera, però, segons ha recomanat l’Airef, cal fer passos decidits de manera imminent per assegurar la viabilitat del sistema.

El bloqueig polític dificulta aquest moviment. Per prendre qualsevol decisió cal l’acord del Pacte de Toledo, i el PP continua minimitzant el problema. Aquesta setmana, el secretari d’estat de la Seguretat Social en funcions, Tomás Burgos, va negar que hi hagi un “dèficit estructural” al sistema i va dir que les pensions estan “assegurades”. Al ritme actual, només dos anys.

LES CLAUS

1. Per què creixen més les despeses que els ingressos si baixa l’atur? La Seguretat Social dedica la majoria dels diners que ingressa a pagar pensions de jubilació. Com que cada cop hi ha més jubilats, per l’allargament de l’esperança de vida, i entren nous pensionistes amb bases de cotització més altes, la factura de la Seguretat Social puja molt ràpidament. També creixen els ingressos, perquè hi ha més gent treballant, però no tant, per la rebaixa dels salaris, la inflació negativa (que fa que no pugin els sous dels que ja estan treballant) i per les bonificacions a la contractació.

2. Quin és el dèficit de la Seguretat Social ara? L’abril era l’últim mes amb dades. Aleshores la Seguretat Social encara no tenia dèficit, sinó un superàvit del 0,15%. Fa un any, però, aquest era del doble (0,29%). Això vol dir que, previsiblement, un cop es paguin les pagues extres d’estiu i de Nadal, la Seguretat Social podria empitjorar i molt el dèficit de l’any passat, que va ser de l’1,26%, tal com ha advertit el supervisor del dèficit, l’Airef.

3. Per què es fan servir diners del fons de reserva? Com que la Seguretat Social no genera prou fons per si mateixa per pagar les pensions de cada mes, i a més les pagues d’estiu i Nadal, el govern espanyol ha de recórrer a la guardiola de reserva per no deixar-les sense pagar.