El sector turístic català recau al pou per una nova onada de cancel·lacions

TUI, primer turoperador del món, cancel·la tots els seus vols a l'Espanya peninsular i Canàries

La Sagrada Família, buida de turisme durant les prmeres setmanes de postconfinament.
Albert Martín
26/07/2020
4 min

BarcelonaEl sector turístic català ha dit i repetit que aquest serà “un any perdut”, però malgrat el seu reiterat catastrofisme, tenia esperances de poder salvar els mobles aquest estiu. Just abans que arribi l’agost, el mes per antonomàsia de les vacances, ja sap que no es pot fer il·lusions.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La jornada d’ahir va confirmar-ho. Després de la recomanació del govern francès de no viatjar a Catalunya, el govern britànic s’hi ha sumat amb una mesura més contundent: l’anunci que els ciutadans que viatgin al Regne Unit provinents d’Espanya hauran d’estar 14 dies en quarantena. En aquest ambient no va sorprendre que TUI, el turoperador més gran del món, anunciés ahir la cancel·lació de tots els vols en direcció a l’Espanya peninsular i les illes Canàries, en una mesura que les Balears van esquivar.

La patacada és imponent. L’any passat, Catalunya va rebre 19,3 milions de turistes internacionals. D’aquests, els principals emissors van ser França (quatre milions) i el Regne Unit (dos milions). En el conjunt d’Espanya es calcula que entre 1 milió i 1,5 milions de turistes britànics són a l’Estat o tenien intenció de venir aquest estiu. La xifra és inferior al 10% dels 18 milions de britànics que van visitar Espanya l’any passat, però suposava una taula de salvació davant un exercici negre per al sector turístic espanyol, informa Quim Aranda. Cal recordar que a les Balears el sector turístic suposa el 30% del PIB; a Catalunya es queda en el 12% i el daltabaix sembla inevitable.

És per això que durant la tarda d’ahir s’anunciava que el govern espanyol negociava amb el britànic que la quarantena no s’imposi per als ciutadans que hagin estat a les Canàries o les Balears, en un intent de salvar els mobles en dues comunitats especialment dependents d’aquest sector. L’argumentari era clar, tot i que triomfalista: que els brots estan controlats, que a Barcelona, Lleida i Saragossa hi ha “mesures molt contundents de distanciament social” i que la pressió hospitalària és baixa. La ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, volava ahir mateix a Londres per defensar-ho.

El cert és que els rebrots de coronavirus que han aparegut en les últimes setmanes a Catalunya han provocat una onada de cancel·lacions a Barcelona i que alguns hotels que havien reobert després de l’obertura de les fronteres han tornat a tancar. Així ho va assegurar ahir el director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals, en una entrevista a Efe en què afirmava que pràcticament tot el que s’havia reservat després de l’aixecament de l’estat d’alarma s’està cancel·lant. Casals no oferia xifres, però apunta que són “moltíssimes” les anul·lacions registrades perquè “s’ha paralitzat tot altre cop”.

Adeu a l’ocupació “simbòlica”

La reobertura de fronteres va animar alguns hotelers a reobrir els establiments a la ciutat i, segons va declarar, “molt a poc a poc s’anava incrementant l’ocupació, encara que de manera simbòlica”, ja que el sector “donava l’estiu per perdut”. Amb el 25% dels hotels oberts i una ocupació “molt baixa”, els hotelers pensaven “que aquesta era una manera d’arrencar” i de veure si, a partir de la tardor, podia començar a notar-se un augment significatiu d’ocupació i reserves, tot i que ja preveien que fins a l’any que ve no tornaria “l’activitat turística pròpiament dita”.

No obstant això, aquesta lleugera millora s’ha trencat de cop amb els rebrots que han aparegut en el conjunt de Catalunya. Casals considera “molt preocupant” aquest fet i apunta que ha provocat que algun hotel que havia obert hagi decidit tornar a tancar i que alguns establiments que tenien planificat obrir properament hagin posposat aquesta decisió.

Casals va criticar també les administracions per no “planificar” prou les accions. “Es treballa una mica segons el que està passant dia a dia, sense tenir un full de ruta clar”. Com a exemple va posar la gestió comunicativa dels rebrots que ha fet la Generalitat: “Al final no estàvem dient que Barcelona està tancada, ni que Barcelona no es pot visitar, però a nivell internacional depenent del tipus de missatge que envies el que provoca és una aturada contundent i clara, perquè el missatge que arriba és que és perillós visitar Barcelona”, va dir.

Per tot plegat, els hotelers insisteixen en demanar a les administracions que allarguin els ERTO fins a finals d’any i que es condoni o ajorni el pagament d’impostos. Però més enllà de tot això, el que es necessita per mantenir viu el sector és un “pla de rescat per al sector turístic hoteler”, apunta Casals, “com es va fer amb la banca a la crisi de l’any 2008”, perquè es tracta d’un sector important per a l’economia del país. “Un segon confinament seria un desastre a nivell turístic, econòmic i, fins i tot, psicològic per als ciutadans”, afegeix Casals.

20% de cancel·lacions

La Confederació Espanyola d’Agències de Viatges va replicar a la mesura del govern britànic afirmant que és “molt greu” que s’imposi la quarantena. El seu president, Carlos Garrido, va recordar que el Regne Unit és el primer emissor de turistes cap a Espanya i alertava que aquesta mesura pot servir d’“exemple” per a altres països, que podrien imposar restriccions similars.

El president de l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades, Martí Sarrate, reclamava, per la seva banda, un pla d’ajudes per al sector davant la possibilitat que aquesta crisi s’emporti un 60% de les agències.

Sarrate quantificava en un 20% les cancel·lacions que han patit les agències de viatges després dels rebrots d’aquest mes, bàsicament a Barcelona, però també a la resta de Catalunya. Segons deia, esperen tancar l’any amb un 70% menys de facturació.

Segons va afegir, aquest estiu els espanyols aposten per viatjar pel país, principalment a Galícia, el País Basc, Astúries, Andalusia, Catalunya i les illes Balears i Canàries.

stats