El boicot pel Procés fan caure un 12% les vendes de cava a Espanya

BarcelonaEl sector del cava va reconéixer ahir per primer cop obertament que va patir un boicot per qüestions polítiques, fet que es va traduïr en un descens del 12% de les vendes al mercat espanyol el 2018. L’explicació del Consell Regulador del Cava és que el “boicot de l’últim trimestre del 2017” –que coincideix amb el punt àlgid del Procés– va generar un estoc d’ampolles sense vendre. Això, en últim terme, va obligar a reduir les vendes durant el 2018.

El Consell Regulador va presentar ahir els seus resultats amb mesos de retard respecte al que és habitual. Segons aquests registres, durant l’any passat es van expedir un total de 244,4 milions d’ampolles, un 3,2% menys que l’any anterior, amb una facturació global de 1.146,8 milions d’euros, un 0,2% menys. La xifra contrasta amb l’augment del 6,5% de facturació registrat el 2017.

Si el descens global va ser de només el 0,2% va ser gràcies a les exportacions, que van créixer fins a la xifra rècord de 165 milions d’ampolles, un 1,8% més. La facturació, però, encara va créixer més (+4,3%) perquè es va vendre un producte més premium, amb un preu unitari més elevat.

Però en el mercat interior les expedicions van ser de 79,3 milions d’ampolles, enfront dels 90,2 milions del 2017. Tot i això, el president del Consell Regulador de la DO Cava, Javier Pagés, creu que el consum es va anar recuperant el 2018 i sobretot el primer trimestre del 2019. Pagés va esgrimir un estudi de la consultora Nielsen, segons el qual el consum de cava a Espanya el 2018 va créixer un 0,3%.

A més, va dir, en els tres primers mesos d’enguany les vendes han augmentat en total un 10,5%, especialment per l’impuls del mercat espanyol, amb un increment del 33%. Pagés va defugir parlar de boicot i es va referir a “turbulències”, malgrat que el comunicat del Consell Regulador atribuia directament el decreixement al mercat interior als “efectes del boicot l’últim trimestre del 2017”.

El sector del cava experimenta ara mateix una crisi interna, fruit de les diferències entre els productors. Al gener, uns quants cellers van abandonar la DO Cava perquè consideraven que el producte s’havia desprestigiat i calia millorar-ne el posicionament. Aquests productors (entre els quals hi ha cellers coneguts com Gramona, Llopart o Recaredo) van crear el segell Corpinnat, i el nom cava ja no apareix a les seves ampolles.

Sobre aquesta escissió, Pagés va dir: “Fins aquí hi hem arribat junts”. I sobre la possibilitat d’intentar que tornin a la DO, simplement va respondre: “El que nosaltres volem captar és el consumidor”. Pagés tampoc va aprofundir en el fet que les dues empreses més grans del sector, Freixenet i Codorníu (que ell mateix dirigia fins fa poc), hagin sigut comprades per multinacionals estrangeres. “La DO és molt més que dues empreses”, i va indicar que en altres DO, com la Xampanya ola Rioja, per exemple, també hi ha cellers en mans de capital estranger.

Pla estratègic

Pagés a oferir algunes pinzellades sobre el pla estratègic 2019-2020 que prepara el Consell Regulador. Tal com va avançar l’ARA, una de les potes d’aquest pla passa per la divisió del territori de la DO, que abasta diferents llocs de tota Espanya, en unes quantes regions i subregions. Javier Pagés no va concretar. “Seran tres o quatre regions molt àmplies i hi haurà subregions” que els cellers podran incorporar voluntàriament a les seves etiquetes, es va limitar a dir, i que espera que s’hagin definit l’any 2020. “Tothom està d’acord” amb aquesta zonificació, va reblar.

Una altra pota del pla estratègic serà la segmentació del producte, amb normes més exigents per als productes de qualitat més alta.