El sector primari, al límit per l'augment de costos

GironaEls pagesos, ramaders i pescadors afronten una de les pitjors crisis dels últims anys. A més de les pujades disparades de la llum i el combustible, la guerra d’Ucraïna ha provocat que també s'hagi enfilat el preu dels cereals i els fertilitzants; multiplicant per dos o per tres els seus costos de producció. Una tempesta perfecta que colpeja uns sectors estructuralment maltractats, fins al punt que temen que aviat no els surti a compte treballar, perquè perdran més diners dels que acabaran ingressant. El president de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) a Lleida, Ferran Roqué, adverteix que la situació actual és “tan greu” que podrien desaparèixer "més del 30% de les explotacions catalanes”. Però els que ho tenen més magre són els lleters. El president barceloní dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Josep Maria Feixa, alerta que, si no s’atura l’escalada, “d'aquí un o dos mesos no quedarà cap explotació lletera”. “Fa molts anys que cobrem la llet per sota del cost de producció. I ara, amb tots aquests augments, una explotació de 200 vaques perdrà uns 20.000 € només aquest mes. És insostenible”, diu. És per això que aquestes veus reclamen tant al govern espanyol com al català que redueixin impostos i apliquin mesures per aturar l'increment de costos abans no sigui massa tard. Aquestes són algunes de les causes d'aquesta crisi transversal.

Manca de cereals ucraïnesos

Qualsevol explotació ramadera, sigui d’engreix, lletera o avícola, necessita una primera matèria per subsistir: l’alimentació del bestiar. Els productes més utilitzats són la soja i el blat de moro, que han doblat i triplicat el preu a conseqüència de la guerra d’Ucraïna. Aquest país és el productor de cereals més important d'Europa, i ha hagut d’aturar les exportacions per la invasió russa. “Fa un any pagàvem el blat de moro a 180 €/tona; aquest gener estava a 240-280 €/tona. Però aquest últim mes ha pujat fins als 520 €/tona, el doble. I la soja ha passat de 320-380 €/tona a 600 €/tona”, explica Josep Maria Feixa. El coordinador d'Unió de Pagesos a Girona, Narcís Poch, assenyala que l’increment de costos de producció "farà que s’hagi de repercutir en el preu final" i que això "provocarà l’encariment de pràcticament totes les carns”. 

Així mateix, el sector es veu perjudicat per un altre conflicte: la vaga de transportistes, que està posant traves a l’accés als ports de Barcelona i Tarragona, “on s’emmagatzema una bona part de les primeres matèries indispensables per fabricar pinsos compostos”, segons adverteix l’Associació Catalana de Fabricants d’Aliments Compostos (ASFAC), que reclama a la Generalitat que garanteixi l’entrada i sortida de camions perquè “la situació generada pels piquets és molt preocupant”.  

Combustible pels núvols

El combustible és imprescindible en tot el sector primari, per als tractors que han de sembrar, treballar i recollir les collites, que, a més, necessiten un altre component per contaminar menys, l’AdBlue, que, com el gasoil, també s’ha disparat. Així, si abans un agricultor podia gastar entre 10.000 i 15.000 € al mes en combustible, ara les factures s’enfilen als 20.000 o 30.000 €. “Els tractors gasten molt, i són una eina bàsica en l’agricultura. No podem pagar a 1,5 €/litre. I el preu de l’AdBlue també s'ha multiplicat per tres”, indica Poch. 

La pujada del gasoil no només afecta els productes de la terra. El president de les Confraries de Pescadors de Catalunya, Antoni Abad, alerta que aviat no sortirà a compte sortir a feinejar. “Tenim un salari a la par, anem a percentatge de captures. Primer hem de pagar les despeses, i si tot el que agafem s’ho emporta el combustible, la seguretat social i els impostos, no només no guanyarem res, sinó que perdrem diners”, exposa. En aquests moments, el gruix de les flotes d’arrossegament de Catalunya estan en aturada biològica, però tornaran al mar la primera setmana d’abril, quan Abad augura que serà “un caos”. “Com que hi haurà més oferta, baixaran els preus, i amb uns costos elevadíssims serà un daltabaix per al sector”, adverteix.

L'electricitat, disparada

Una altra despesa indispensable en l’agricultura i la ramaderia és la llum. El president de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) a Lleida, Ferran Roqué, recorda que ara totes les explotacions estan mecanitzades i, per tant, necessiten energia per funcionar. “Per exemple, a les granges avícoles recullen els ous electrònicament fins als magatzems. O el sector porcí i boví la necessiten perquè els animals tinguin més hores de llum, així com per portar el menjar a les sitges”, especifica. Josep Maria Feixa, que té una explotació lletera de 600 vaques, posa xifres a la seva factura de llum: "L’any passat pagava 2.000 € al mes, al gener en vaig pagar 6.000, i aquest febrer compto que estarà entre els 7.000 i els 8.000 €”. 

Pel que fa als camps, s’està produint una situació paradoxal: el sector va fer grans inversions en regs de suport o localitzats per gastar menys aigua, però aquest estalvi es fa a través de l'electricitat. “Ens trobem que, per poder regar els camps de nectarines, pomers i ametllers, hem de gastar el doble per l’augment del cost de l’electricitat. Ara, per exemple, estem perdent 15 cèntims per cada quilo de pomes. Això és impossible de mantenir”, lamenta.  

Sense fertilitzants russos

Amb la primavera arribarà la temporada alta de la sembra. I un altre component necessari per garantir la qualitat i la quantitat de la producció agrícola són els fertilitzants. Per fabricar-los, hi juga un paper essencial el gas, i això explica que Rússia sigui un dels majors fabricants de potassa –que s’utilitza en els adobs químics–. “A l’entrar en guerra van deixar de vendre’n, totes les distribuïdores van apujar el preu dels fertilitzants més d’un 30%, i això afecta tant els fruiters com els cereals i l’horta”, diu Roqué. I Narcís Poch hi posa números: “Fins ara gastaves uns 120 € per hectàrea, però ara són uns 300 €, amb una fertilització mínima”.

Val a dir que en els últims anys moltes explotacions han optat pels adobs orgànics, opció que ara, amb la invasió bèl·lica i l'increment del preu dels químics, ha guanyat encara més adeptes.