El secret del cotxe elèctric és a Extremadura

MadridFa uns anys no se’n feia gaire cas i fins i tot algunes explotacions mineres d’Espanya el tractaven com un subproducte, ja que “el consum era molt baix”, recorda el gèoleg Roberto Martínez, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya. Està parlant del liti, l’ara anomenat “or blanc” pel color que té enmig de la natura. El liti s’ha guanyat una sobtada fama i acapara mirades arreu del món, sobretot d’indústries mineres i multinacionals automobilístiques, perquè és indispensable per a la fabricació de les bateries dels cotxes elèctrics.

Els últims tres anys, algunes d’aquestes mirades han apuntat amb interès cap a Espanya, on hi ha alguns jaciments de liti avui sense explotar. La major part d’aquesta substància es localitza al llarg de la frontera amb Portugal, sobretot a la regió d’Extremadura i al sud de Galícia, tot i que també es té constància que n’hi ha en zones de Castella i Lleó, expliquen des de l’Institut Geològic i Miner. Ara bé, entre tots aquests punts del mapa, grans empreses i govern espanyol han posat la lupa damunt de Càceres: la mina Valdeflores-San José podria ser el jaciment de liti més important d’Europa.

Avui dia els principals subministradors de liti del món són Austràlia i Xile. Aquest recurs, però, és finit. Els experts asseguren que en aquests moments no hi ha un problema de subministrament però sí d’expectatives, apunta Roberto Martínez, que detalla que Europa estima que, fruit de la demanda de bateries elèctriques, d’aquí a l’any 2040 es pot multiplicar per 60 el seu consum i, per tant, “augmenta l’interès”. I qui veu atractiva la zona? Doncs principalment empreses privades, assenyala Agustín Franco, doctor en economia i professor a la Universitat d’Extremadura. Franco desgrana que el negoci de produir liti a Càceres rondaria al voltant dels 10.000 dòlars la tona de liti, cosa que significaria 200 milions de dòlars anuals. Sobre l’ocupació no és tan optimista, i assegura que, tot i que les empreses han anunciat uns 100 llocs de treball durant la fase inicial del projecte (exploració i obres), després s’acabarien reduint a uns 20 empleats. Tampoc està gaire convençut que es pugui extreure una gran quantitat de liti, ja que “primer s’han de moure moltes roques”. La cara visible de tot plegat és l’empresa Tecnología Extremeña del Litio. Al darrere, però, hi ha l’empresa australiana Infinity Lithium, de Sacyr. “Tenen també el suport de l’Aliança Europea de Bateries”, assenyala el professor.

De fet, Martínez afegeix que les empreses que normalment s’interessen per aquestes zones no només plantegen explotar el liti sinó que “veuen atractiu ampliar el teixit productiu amb el trasllat i la ubicació de fàbriques de bateries”, apunta, de manera que quan els jaciments s’esgotin els permetria seguir operant. Per a Martínez, si a Portugal s’ha promogut més l’explotació del liti, en comparació amb Espanya, és perquè el país lusità és “més obert” i perquè a Espanya els recursos minerals són propietat de l’Estat i, per tant, tot depèn d’una autorització del govern. El ministeri d’Indústria, però, apunta que les competències són de l’autonomia, mentre que la legislació base és estatal. En aquest cas reconeixen que es mantenen contactes amb tots els agents involucrats i asseguren que és un objectiu “irrenunciable” disposar a Espanya de capacitats de fabricació de bateries, així com de la seva cadena de valor, “incloent-hi el liti”. Des del ministeri expliquen que, arribat el cas, es donaria suport a projectes industrials que generessin un creixement “sempre sostingut i sostenible”.

Rebuig veïnal

Amb tot, Extremadura és una regió que aplega més de 200 possibles projectes miners en estudi. Tanmateix, l’únic que ha tingut rebuig social ha estat el de Càceres. “Si el projecte tirés endavant, Càceres seria la segona ciutat del món més pròxima a una mina d’aquestes característiques. L’altra és al Cerro de Pasco, al Perú”, diu Laura Álvarez, periodista que ha investigat la qüestió. És per això que convertir el poble en un productor de liti ha generat preocupació entre els veïns. Quan Infinity Lithium va començar a “sondejar la zona” es va formar la Plataforma Salvemos la Montaña. Denuncien que no els ha informat mai ni el govern regional ni l’empresa. “La indignació va ser màxima”, comenta en Jesús, un dels membres. Des de la Plataforma indiquen l’alt cost mediambiental, per l’aigua que necessitaria la mina, i també el social. Ara han sol·licitat a Europa una “petició d’empara” perquè controli el procés de recerca de “l’or blanc” espanyol.