Si alguna cosa ha demostrat Seat en els seus 70 anys d’història ha sigut la capacitat de reinventar-se. L’últim exemple és l’adaptació de la línia de muntatge del León per fer-hi respiradors durant la fase més aguda de la pandèmia. Però, en el seu moment, Seat no havia d’anar a Barcelona. Si ho va fer va ser per la insistència del soci minoritari però industrial del seu naixement: la Fiat italiana.
El govern franquista va oferir Valladolid i Cartagena com a emplaçaments, però Fiat va apostar fort per Barcelona, segons explica Francesc Cabana en el seu llibre Madrid i el centralisme. Els motius eren clars: Barcelona tenia obrers industrials amb experiència i tenia una bona comunicació per mar i tren.
L’INI va proposar llavors els terrenys de la Zona Franca i, malgrat l’oposició dels seus serveis jurídics, finalment la fàbrica es va fer en aquest polígon.
De fet, només dues empreses de l’INI van tenir seu a Barcelona: Seat i Enher. Seat va néixer com empresa controlada pel sector públic, però amb capital social minoritari de Fiat i alguns bancs. L’empresa, que va començar a fabricar el 1953 amb el model 1.400, va ser clau en la motorització del país quan el 1957 va llançar el popular 600, amb un preu a l’inici de 65.000 pessetes i fins a dos anys d’espera per aconseguir-ne un.
Durant 70 anys l’empresa ha posat al mercat 75 models, alguns de mítics a més del 600, com el 850, el 1.500, el 124 –que va portar a l’èxit del Ral·li de Montercarlo el 1977 amb Zanini tercer, Cañellas quart i Servià setè– i el popular 127.
Seat va demostrar la seva capacitat de reinvenció quan Fiat va abandonar el vaixell. En plena tran- sició, quan Nissan, General Motors i Ford desembarcaven a Espanya, Fiat s’havia de quedar amb la majoria del capital de Seat. Però l’operació va fracassar i el 1981 Fiat va vendre la seva participació a l’INI. L’Estat va buscar un nou soci per a la marca, que va acabar sent Volkswagen, que el 1983 aconseguia el 49% del capital de l’empresa (a la qual el govern de Felipe González havia injectat 180.000 milions de pesse- tes) i acabaria tenint la totalitat del capital abans d’acabar la dècada.
Del moment del canvi va sortir el primer gran èxit de Seat sense Fiat: l’Ibiza. El 1993 es va inaugurar la planta de Martorell, després d’una inversió de 244.000 milions de pessetes.
La nova generació
El 2020 Seat té previst seguir amb la renovació de models iniciada amb els SUV Arona, Ateca i Tarraco. Ja ha presentat el nou León i el Mii elèctric, i a la cartera té el Born i el Cupra Formentor, el primer model exclusivament dissenyat per a la marca esportiva de Seat. La capacitat de reinvenció també l’ha mostrat amb el seu laboratori de software, o la filial de mobilitat. Seat té encarregat per Volkswagen el laboratori de micromobilitat i ja ha presentat el seu patinet elèctric i la seva moto elèctrica. I té Respiro, una empresa de vehicle compartit.