Scytl presenta concurs i un fons americà s'ofereix a comprar-la

BarcelonaPunt i a part en la història d’una de les grans promeses de la tecnologia catalana. Segons ha avançat La Vanguardia, la companyia de vot electrònic Scytl pot passar a mans del fons de capital risc nord-americà Sandton, després que la motxilla del deute l’hagi forçat a presentar el concurs de creditors. El procés abreujat s’ha tancat amb l’oferta vinculant de compra per part de la firma, que es compromet a mantenir el 70% de la plantilla (90 treballadors a Espanya i una vintena a les filials dels Estats Units, el Canadà, França i Austràlia). Malgrat la crisi per la pandèmia del coronavirus, les dues parts confien que l’operació es tanqui en un màxim de dos mesos i Scytl pugui tornar a la normalitat com més ràpid millor. Ara la decisió depèn del jutge, que pot decidir obrir una subhasta i adjudicar l'empresa a un altre postor.

Sandton compraria l'empresa lliure dels 75 milions d’euros de deute, però l'oferta no estableix cap termini de temps en el qual estigui obligat a garantir el futur de la companyia i els seus empleats. La lectura de l’empresa és una altra. “La inversió obre un nou ventall d’oportunitats que farà possible que la nostra tecnologia continuï liderant el mercat de vot electrònic al món”, insisteix a l’ARA la directora general de Scytl, Sílvia Caparrós. La directiva assegura que el fons dotarà l’empresa del “múscul financer necessari” per sostenir la inversió en recerca i desenvolupament, així com la seva aposta per les eleccions en el sector privat. Des de Sandton, defensen que la inversió –s’ha tancat amb una valoració baixa– arriba en un moment en què la implementació del vot electrònic s’accelerarà.

Scytl va néixer el 2001 com a spin-off de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fundada per Andreu Riera (mort cinc anys més tard en un accident de cotxe) i Carles Rovira, la companyia va portar a la pràctica les idees que plantejaven les primeres tesis doctorals a Europa sobre el vot electrònic. També la del doctor del mateix centre Joan Borrell, que va dirigir la tesi de Riera i es va desvincular del projecte als seus inicis per centrar-se en la docència. La clau del projecte estava en la criptologia, és a dir, les tècniques matemàtiques per certificar que un vot emès per internet no ha sigut manipulat i és totalment anònim. Així Scytl es va convertir en empresa i va seduir inversors i governs d’arreu del món, que van començar a fer servir la seva plataforma.

El 2004 la companyia va incorporar Pere Vallès com a director general i el punt fort de l’expansió va arribar deu anys després, amb una injecció de 40 milions de dòlars liderada per Vulcan Capital, el fons del cofundador de Microsoft, Paul Allen. Al capital de Scytl també hi havia empreses públiques com Avançsa i altres vehicles de capital risc com Nauta Capital o Spinnaker. Fonts del sector expliquen que el principal error de la companyia en aquesta etapa va ser centrar-se en els mercats emergents, ja que Scytl es va trobar amb impagaments importants en processos electorals en països com el Congo, Bangladesh i l'Equador. “En el pitjor moment d’aquesta crisi va arribar a perdre 20 milions”, apunten les mateixes fonts. També va endarrerir els seus plans de sortir a la borsa de les cotitzades tecnològiques de Nova York, el Nasdaq, un somni que ja havia retardat abans.

Competència electoral a Indra

Després d’aquest entrebanc, Scytl es va tornar a centrar en Europa, els Estats Units i el Canadà i va engegar una línia de negoci per fer comicis per a col·legis professionals, universitats i sindicats. De fet, en el recompte electoral ha arribat a guanyar adjudicacions a Indra, el gegant del sector a l'Estat, com les generals espanyoles del 2015, a través d’una unió temporal d’empreses amb Tecnocom. Un dels seus últims grans encàrrecs a Espanya, les eleccions locals i europees del 2019, va quedar enterbolit pels problemes tècnics amb la web que presentava els resultats provisionals.

En els últims anys, la companyia aspirava a reduir els números vermells, encara que el deute s’havia convertit en el seu gran llast. L’última vegada que va topar amb aquest mur, el 2017, va aconseguir refinançar els 38 milions d'euros que la lligaven a la banca. Aquest cop no ha tingut la mateixa sort amb les entitats públiques, amb qui ha intentat totes les vies per negociar un ajornament del deute. A finals del 2019 va arribar el preconcurs de creditors i l’empresa va provar de guanyar temps per aconseguir un inversor que salvés el projecte. Amb l’arribada d’Standton, el passiu de Scytl desapareix i haurà de confiar que les mesures de distanciament social també ajudin a consolidar el vot per internet.