El Santander blinda la seva solvència
L’entitat amplia capital en 7.500 milions i fa palesa la debilitat que els mercats li suposaven
Barcelona“Necessitem trobar l’equilibri entre objectius que competeixen entre si: reforçar el capital i la liquiditat, reduir la complexitat, facilitar la resolució d’entitats i millorar el govern corporatiu, tot permetent que els bancs contribueixin al creixement. No és una tasca fàcil”. Així s’expressava Ana Patricia Botín, presidenta del Banco Santander, el 22 d’octubre, tot just quatre dies abans que se sabessin els resultats dels tests d’estrès efectuats a la banca europea.
Aquelles proves eren especialment crítiques per a la màxima responsable de l’entitat càntabra. En primer lloc perquè arribaven tot just un mes després de la seva arribada a la presidència per la mort del seu pare, Emilio Botín. Però sobretot perquè el Santander, la 18a entitat del món en actius, va aparèixer mal valorat en un informe de Goldman Sachs: segons un sondeig del banc d’inversió a 125 entitats financeres, el 25% dels enquestats creien que l’entitat espanyola suspendria els tests.
Ahir, dos mesos i mig després que el Santander aprovés aquell examen sense brillantor, el banc va anunciar per sorpresa una ampliació de capital de fins a 7.500 milions d’euros. Una mesura inesperada i de gran magnitud destinada a reforçar les seves ràtios de solvència. Aquesta operació es farà efectiva a través d’una col·locació accelerada entre els seus inversors amb un descompte que equival al seu percentatge sobre el capital, prop d’un 10%.
Agressivitat i prudència
L’operació, aprovada formalment a la tarda després de la reunió extraordinària del consell d’administració del banc, va obligar a suspendre la cotització borsària del Santander des del migdia; aquest mateix matí tornaran a cotitzar. El banc va explicar aquesta ampliació de capital per raons comercials: el Santander veu un canvi en positiu del cicle econòmic i vol assumir una política de concessió de crèdits més ambiciosa que li permeti guanyar quota de mercat, segons va assegurar un portaveu a l’ARA.
Aquesta explicació té continuïtat amb la tradicional agressivitat comercial del banc. No obstant això, el mateix portaveu admetia que la captació de 7.500 milions d’euros respon també a la voluntat “d’anar més folgats”. En termes absoluts, cap banc espanyol tenia un coixí de capital tan gran en el pitjor escenari previst pels tests d’estrès -fins a 19.442 milions d’euros-, tot i que en termes relatius ocupava una discreta setena posició d’entre les quinze entitats de l’Estat, amb un 8,9% de capital propi en el seu balanç.
Tanmateix, fonts financeres coincideixen a assenyalar que -sigui quina sigui la situació exacta de solvència de l’entitat d’origen càntabre- el moviment serveix com a resposta a uns mercats en els quals, malgrat els exàmens europeus, s’havia instal·lat un dubte que calia esvair.
L’operació llançada per Ana Botín i pel nou conseller delegat, José Antonio Álvarez, antic responsable financer de l’entitat, suposa també un cop de timó pel que fa a la política de pagament de dividends: el Santander recupera el pagament en efectiu (el més habitual en el sector) amb tres pagaments anuals de cinc cèntims per acció i un de quart de la mateixa quantitat en scrip dividends (dividends en accions) o drets de subscripció sobre noves accions. Això suposa rebaixar un 66,6% la retribució a l’accionista, ja que el 2014 va cobrar 60 cèntims mitjançant quatre pagaments de 15 cèntims en scrip dividends. Aquesta caiguda es veu compensada en part perquè ara el pagament es farà sobretot en metàl·lic.
Per acompanyar aquestes dades amb un bon missatge per als mercats (abans del tancament de la borsa el Santander pujava un 3,31%), el banc vermell va anunciar que espera tenir un benefici net atribuït d’uns 5.800 milions l’any 2014, cosa que suposa un increment superior al 30% respecte al que va aconseguir l’any 2013, quan va guanyar 4.370 milions. A més, mantenint el tipus de canvi de les divises de l’any 2013, el seu benefici atribuït hauria sigut un 40% més alt que aleshores. Les perspectives, segons el banc, també són bones de cara al 2015, perquè les provisions per cobrir possibles pèrdues cauran prop d’un 10%.
El supercompte català
L’agressivitat comercial que el Santander vol recuperar amb aquesta ampliació de capital ha tingut fins ara dues concrecions visibles: la reducció dels interessos que demana per les hipoteques (per sota de l’1,70%) i els interessos de fins a l’1,76% (els més alts del mercat) que ofereix als clients catalans pels seus estalvis amb la intenció d’augmentar la seva quota a Catalunya.
I tot plegat arriba quan l’entitat ha expressat el seu interès en el portuguès Novo Banco (antic Espírito Santo) i quan al sector no es descarta que pugui optar també a l’espanyol Liberbank. En paraules de la mateixa Botín, el repte que té “no és una tasca fàcil”.