Un Sant Valentí sense floristeries

Als aparadors de les floristeries, roses vermelles, rams preparats amb ossets de peluix i cors. Molts cors. L’objectiu aquesta setmana era que qui volgués celebrar Sant Valentí recordés comprar anticipadament, perquè si el detall previst eren flors, avui no podria comprar-les al carrer. Les floristeries no tenen permès obrir aquest Sant Valentí. I això vol dir que aquests comerços encadenen la seva tercera jornada important de vendes treballant a mig gas: la primera va ser Sant Jordi, la següent el Dia de la Mare i ara, també, Sant Valentí. A tot això s'hi suma que han perdut la branca de negoci dels esdeveniments, i que les restriccions predominen arreu d’Europa, així que el que ve de fora, que és molt, tampoc està arribant bé. 

“Ja fa quasi un any que es van prendre les primeres mesures, i el resultat va ser haver de llançar tot el que hi havia a les càmeres: ho vam perdre tot i no vam tenir cap ajuda”, introdueix Joan Guillem, president del Gremi de Floristes de Catalunya. “Des d’aquell moment hem viscut en aquest temporal de controls d’aforaments, tancaments parcials... Això contribueix a dues coses importants: la primera, la pèrdua de vendes, i la segona, la mala planificació”, explica. El que lamenta, aquest florista, és que el sector depèn molt del procés de cultiu i de l’elaboració: “No puc donar un cop a terra i que surtin 10.000 roses”, resumeix.

Això els obliga a ser molt curosos amb les previsions, perquè, com explica la propietària d’una floristeria a Barcelona, “els problemes també els tenen els majoristes, que tenen menys gènere; per tant, si al final acabes necessitant més flors, no en podràs aconseguir”. En el seu cas, en tot l’any la facturació li ha caigut un 30%, encara que considera que podria haver sigut pitjor si no s’hagués donat un repunt de les vendes durant la tardor que va aconseguir compensar el forat que semblava que generaria la manca d’esdeveniments. Aquesta, a més, és una floristeria ja digitalitzada, cosa que també influeix en el fet d'haver aconseguit salvar els mobles.

De fet, mentre el Gremi calcula que les floristeries han demanat de mitjana un 30% menys de flors als majoristes que fa un any, l’empresa de venda de flors per internet Colvin preveu un increment de la demanda del 150% per a aquest dia de Sant Valentí en comparació amb el de fa un any. Segons apunten, la previsió és superar aquests dies havent venut 221.500 roses entre Espanya, Portugal, Itàlia i Alemanya. 

Però el domini del comerç electrònic no és la tònica general: “Tots hem penjat a internet el que tenim, però som un sector en el qual falta digitalització i ara hauríem de canviar en mesos el que en terreny normal costaria anys”, lamenta Joan Guillem. Així i tot, vendre a través de la pàgina web tampoc creu que sigui la clau per salvar el dia. “Una rosa por tenir 50 subtipus amb 50 subpreus, i això és una cosa que evidentment s’ha de veure a l’establiment”, afirma. 

La situació a Europa

És per això que fins a l'últim moment el Gremi ha estat negociant amb el Procicat perquè els deixin obrir les botigues, argumentant que són l’únic sector amb productes periples que no s’ha considerat essencial i que als companys d’altres països europeus sí que se’ls ha considerat així. Amb tot, finalment, aquests establiments només poden obrir avui perquè els clients hi passin a recollir les comandes. Un parell de comerços expliquen a l’ARA, però, que obriran igualment, intentant acollir-se a un subterfugi que permet obrir als centres de flors i jardineria. 

Ara bé, més enllà d’aquesta jornada en concret, que com explica Joan Guillem no és tan important a Catalunya com en altres punts d’Espanya, les floristeries afronten altres problemes que, anticipen, seran duradors. “El problema és internacional: totes les produccions s’han retallat i quan hi ha pics hi ha problemes de subministraments”, afirma el president del gremi. “El que arriba de fora no està arribant bé, les empreses no poden cobrir la demanda i ha pujat el preu del transport de les exportacions”, indica. 

Per exemple, les roses que venen de fora, sobretot de l’Equador, Colòmbia i dels Països Baixos, suposen entre el 80% i el 90% del que es ven aquí. “Com que la venda serà desastrosa per la decisió del Procicat, de moment es van atenent les peticions que hi ha, però [el baix subministrament] pot arribar a ser un problema important”, conclou.