Si no està feta a Espanya o Portugal no és sangria
El Parlament Europeu aprova, per 609 vots a favor, 72 en contra i 4 abstencions, que el terme 'sangria' no es pugui fer servir en productes elaborats en altres països
BarcelonaEl Parlament Europeu ha donat aquest dimarts el vistiplau a l'ús exclusiu de la denominació 'sangria' per identificar la beguda produïda a Espanya i Portugal. A la resta d'estats membres de la Unió Europea el terme només es podrà utilitzar com a complement de la denominació "beguda aromatitzada a base de vi", seguida obligatòriament del país de procedència.
Els diputats han aprovat per 609 vots a favor, 72 en contra i 4 abstencions la proposta, inclosa en la nova normativa sobre l'etiquetatge i la protecció de les indicacions geogràfiques dels productes vitivinícoles aromatitzats. La legislació, sobre la qual ja hi havia un acord entre el Parlament i el Consell Europeus, defensa que es puguin aplicar "disposicions particulars" en el cas dels productes tradicionals, com és la sangria.
La mesura té com a objectiu protegir el terme 'sangria', originari d'Espanya i Portugal, i utilitzar en altres estats membres la informació complementària o facultativa del producte. Els estats membres tindran un termini d'un any per aplicar la nova norma, que també circumscriu a Espanya l'ús de la denominació 'clarea'.
L'eurodiputat socialista Andrés Perelló ha dit que "s'ha fet justícia a una de les nostres begudes més tradicionals, que, fins ara, es veia obligada a compartir mercats en igualtat de condicions amb les d'altres països on no és autòctona". Segons l'eurodiputat "no es tracta d'impedir que ningú fabriqui aquests tipus de vins aromatitzats allà on es vulgui, però a partir d'ara els nostres sectors tradicionals gaudiran de la seguretat jurídica que els dóna la denominació exclusiva per a Espanya i Portugal".
El nou reglament actualitza les denominacions de venda i les adapta a la normativa sobre informació al consumidor. A més, adequa les normes als requisits de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), que defineix els criteris de reconeixement de les indicacions geogràfiques i estableix regles per a les ja existents. L'acord sobre la legislació s'ha produït després de dos anys de negociacions.
