Sánchez ofereix renúncies des de Suècia per aconseguir els fons de recuperació europeus

Brussel·lesPedro Sánchez ha agraït la fresca que feia aquest dimarts a Suècia, on s'ha reunit amb el primer ministre Stefan Löfven, per intentar acostar posicions de cara a la cimera de líders d'aquest cap de setmana per buscar aprovar el pla de recuperació contra el coronavirus. Però igual de freda ha estat la resposta obtinguda. Malgrat que Sánchez ha admès que caldrà fer renúncies per arribar a un acord –és el primer cop que em parla tan explícitament–, Löfven no s'ha mogut: "Crèdits i no subsidis, aquesta és la posició sueca".

Harpsund, on hi ha la residència de vacances del primer ministre suec, ha sigut l'última parada d'una gira de Sánchez pel nord europeu on ha fet feina diplomàtica sense poder emportar-se'n gaire més que bones paraules. La ruta la va començar dilluns a l'Haia, on es va reunir amb el seu homòleg neerlandès, Mark Rutte, la veu més dura del club dels frugals que també representen Suècia, Àustria i Dinamarca. Amb Rutte no hi va haver ni compareixença conjunta i, de fet, l'endemà el líder neerlandès repetia davant el seu Parlament que si Espanya volia solidaritat el que havia de fer eren reformes econòmiques.

De Suècia se n'ha emportat una resposta més amable, amb un ministre suec que, com Sánchez, també ha admès que cal estar disposats a cedir i negociar però que, al mateix temps, no s'ha estat de recordar que "cada país té els seus límits". En el seu cas, el principal problema són les transferències pressupostàries. La visió sueca ha quedat reflectida en la pregunta d'una periodista del país nòrdic: "Per què haurien de donar-los fons europeus gratis i no crèdits?" I Sánchez s'ha limitat a respondre que, de crèdits, ja n'han demanat, i que Espanya, un dels països més afectats per la pandèmia, ha demostrat que ha complert "reformes difícils" en el passat exigides per Brussel·les.

En canvi, l'argument que ha utilitzat per a la cancellera alemanya, Angela Merkel, per defensar que són necessaris els subsidis pressupostaris en comptes dels préstecs és que suposen una inversió de futur per al conjunt de l'eurozona i per a la mateixa economia alemanya, que depèn també del bon funcionament de les economies del sud. Sánchez es va reunir aquest dimarts amb Merkel, que s'ha convertit en un puntal per defensar les necessitats espanyoles a la UE, malgrat que no sempre sigui suficient com demostra la derrota de la vicepresidenta Nadia Calviño en la lluita per presidir l'Eurogrup.

L'escàs resultat d'aquesta ronda de contactes al nord d'Europa anticipa les posicions de cara a la cimera de líders que tindrà lloc al Consell Europeu aquest divendres i dissabte. L'objectiu és arribar a un acord negociant sobre la base proposada pel president del Consell, Charles Michel: un fons de 750.000 milions d'euros (500.000 milions en subsidis i la resta en crèdits) que es lligaria al pressupost de la Unió Europea fins al 2027. La proposta de Michel ja ha fet concessions als frugals empetitint el pressupost comunitari i donant-los més control sobre els diners amb un mecanisme que implicaria que els Vint-i-set hagin d'aprovar els plans de reformes de cada país per majoria qualificada a canvi de concedir-los diners.

Però els frugals no en tenen prou, com demostra que Rutte encara demani anar més enllà de la majoria qualificada i exigeixi unanimitat i que Löfven vulgui rebaixar tot el fons a préstecs per forçar els països sol·licitants a endeutar-se encara més. S'anticipa, d'aquesta manera, una cimera molt complicada, com han admès els dos líders des de Suècia. L'objectiu d'Alemanya, que ostenta actualment la presidència rotatòria de la UE, és tancar l'acord aquest cap de setmana i allargar la trobada, si cal, fins dilluns vinent, però els neerlandesos no tenen cap pressa i és necessària la unanimitat. Abans de la cita definitiva a Brussel·les d'aquest cap de setmana, Sánchez tornarà a envoltar-se dels líders de la UE a Madrid, en un homenatge a les víctimes del coronavirus en què assistiran la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, Charles Michel i també el president de l'Eurocambra, David Maria Sassoli.