Sánchez descarta una reforma fiscal el 2022
El president del govern defensa que s'ha de prioritzar la recuperació de l'economia de la crisi del covid
BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha descartat que els pressupostos de l'Estat del 2022 incloguin una reforma fiscal. "No obrirem una revisió del model fiscal el 2022", ha deixat clar.
Sánchez, que aquest divendres s'ha reunit a la Moncloa amb el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha assegurat que "el més important és recuperar i modernitzar" l'economia espanyola i "sortir de la crisi" provocada pel covid. Malgrat això, ha admès que la reformà fiscal "està pendent", però en les condicions actuals no és el moment adequat per tirar-la endavant. Des del ministeri d'Hisenda, el departament encarregat de fer la reforma, ja s'havia avançat que no seria fins al 2023 que es produirien canvis substancials, segurament en forma de pujada d'impostos, tot i que el govern espanyol té el problema que aquell any hi haurà eleccions.
Sobre els pressupostos que presentarà l'executiu, Sánchez ha dit que tenen com a objectiu "enfortir la recuperació" per fer-la "el més justa possible". El president ha tret pit sobre l'evolució de l'economia espanyola en els últims mesos. "Tenim dades excel·lents d'afiliació" a la Seguretat Social, ha comentat, en relació a la caiguda de l'atur registrada per quart mes consecutiu aquest juny, tot i afegir que són "insuficients sobre l'ocupació juvenil". Per això ha indicat que els pressupostos posaran èmfasi en col·lectius com la gent jove, més afectats per la crisi.
El govern central prepara des fa mesos una reforma del sistema tributari que veu més factible políticament que un nou acord de finançament autonòmic. De fet, com va informar l'ARA, va crear un grup de treball d'experts presidit per l'economista Jesús Ruiz-Huerta, professor emèrit de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid i creador de les balances fiscals publicades pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el 2008. Espanya és un dels països amb una pressió fiscal (la proporció de diners recaptats per l'Estat sobre el total del PIB) més baixa de tota la Unió Europea.
En aquest sentit, el Banc d'Espanya també ha fet pressió públicament els últims mesos per reformar la fiscalitat a Espanya. En el seu cas, però, els arguments no tenen tant a veure amb el fet que les administracions recapten poc, sinó amb un paquet de "reformes estructurals" que, a parer de la institució, s'han de dur a terme a l'Estat per garantir el sanejament dels comptes públics i evitar un nivell elevat d'endeutament.
També l'Airef, l'organisme independent que controla la despesa pública, ha demanat canvis en la fiscalitat i que el govern elabori un full de ruta per reformar el sistema impositiu, les pensions i el mercat laboral.
Celebra l'acord de l'OCDE
Malgrat tancar la porta a canviar la fiscalitat a l'Estat el 2022, el cap de l'executiu espanyol sí que ha celebrat l'acord de 130 països –entre els quals també hi ha Espanya– per implementar un tipus mínim del 15% a l'impost de societat. Aquest acord, que entrarà en vigor el 2023, es va tancar ahir en el marc de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i té com a objectiu evitar que les grans multinacionals evadeixin impostos i evitar la competència fiscal entre jurisdiccions. "Celebrem que l'OCDE hagi aconseguit l'acord. És molt important el debat sobre imposició global per evitar els dúmpings fiscals que patim", ha comentat.