Sánchez anuncia una rebaixa de l'IVA de la llum del 10% al 5%

MADRID"La pujada dels preus els pot arrasar a vostès i a nosaltres", ha advertit el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, al president espanyol, Pedro Sánchez, objecte dels atacs de l'oposició pel poc efecte, als ulls dels seus portaveus, que han tingut les mesures de l'executiu per frenar la inflació. Acte seguit Sánchez ha avançat una de les mesures que dissabte aprovarà el govern espanyol en un consell de ministres extraordinari: l'IVA de la llum s'abaixarà del 10% al 5%. Abans ja s'havia rebaixat del 21% al 10%, però la factura no ha baixat tant com es preveia, mentre s'espera que el topall del preu del gas faci efecte, una mesura que depèn també del context internacional i de la qual es nota l'efecte a mitjà termini.

El PP ja havia demanat aquesta rebaixa de l'IVA, que fins i tot va ser titllada de "cosmètica" per la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera. Ni Sánchez ni la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, no han fet cap autocrítica, però han aprofitat per demanar a l'oposició i als socis que donin suport al reial decret de dissabte. El cert és que l'efecte d'algunes mesures aprovades en l'anterior reial decret, com ara la subvenció de 20 cèntims per litre al combustible, no s'ha fet notar a l'hora de frenar els preus dels carburants, informa David Miró.El dièsel, per exemple, ja ha trencat la barrera dels dos euros el litre.

Mesures energètiques

Per tot plegat, el govern espanyol s'ha vist empès a prorrogar tres mesos més el pla de xoc per la guerra, que incorporarà tant mesures fiscals com mesures de protecció social, que l'executiu està negociant a contrarellotge. Totes entrarien en vigor l'1 de juliol. En el cas de les primeres, destaca la rebaixa dels impostos de la factura de la llum, en marxa des del setembre de l'any passat. En concret, el govern reduirà encara més l'IVA, que s'abaixarà del 10% al 5%. També es mantindrà la rebaixa de l'impost especial de l'electricitat al 0,5% i la suspensió de l'impost de producció elèctrica.

A nivell fiscal, PSOE i Unides Podem fa dies que negocien la possibilitat d'un nou impost a les elèctriques. Fins ara, el soci majoritari havia refredat aquesta opció, mentre que l'última proposta de la formació lila passava per incrementar en deu punts l'impost de societats a les elèctriques. Finalment, el govern espanyol aplicarà un recàrrec fiscal a les elèctriques, segons ha confirmat aquest dimecres la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez. "La decisió està presa i comunicada", ha dit en una entrevista a La Sexta. De fet, fonts del sector elèctric confirmen a l'ARA que aquest dimarts es va produir una reunió entre les empreses del sector i el govern espanyol per valorar les diferents opcions fiscals. Tanmateix, les mateixes fonts expliquen que el govern no va concretar res. "No tenim cap detall de la mesura [anunciada]", diuen.

Ara bé, queda per concretar el com i el quan. Com explicava l'ARA, en el cas que s'optés per una modificació de l'impost de societats la recaptació no arribaria fins a l'any que ve. "Cal trobar l'àmbit més adequat", ha insistit el ministeri d'Hisenda.

Quin cost té?

Aquests últims tres mesos l'executiu ha estimat que la rebaixa de l'IVA comportava una pèrdua d'ingressos de 380 milions d'euros. Fonts del ministeri d'Hisenda expliquen que la nova reducció de l'IVA, és a dir, del 10 al 5%, es traduirà en un impacte de 220 milions durant tres mesos. És a dir, 600 milions en mig any. Al seu torn, el conjunt de rebaixes fiscals implicarà 1.800 milions d'euros al tercer trimestre per a les arques públiques. No obstant, el govern va calcular que el conjunt de mesures fiscals per rebaixar la llum aprovades des del setembre passat tindrien un cost d'entre "10.000 i 12.000 milions" per a les arques públiques en cas de mantenir-se tot l'any en vigor. Cal tenir en compte, però, que aquí no només hi entren les rebaixes fiscals de la tarifa, sinó també el reforç del bo elèctric per a les famílies més vulnerables.

A tot plegat s'hi afegeix la bonificació de 20 cèntims el litre sobre els carburants (dels 20 cèntims per litre bonificat, 5 cèntims recauen sobre les empreses), que també es prorrogarà tres mesos més. Segons les dades estimades d'Hisenda, fins ara la mesura ha tingut un impacte de poc més de 1.400 milions d'euros per als comptes públics. Uns diners que s'engloben en els 6.000 milions del pla de xoc en vigor.

Damunt la taula, però, hi ha altres mesures en vigor com ara el reforç del decret que extreu els anomenats beneficis caiguts del cel de les energies que no marquen el preu més car però se'n beneficien, com ara la hidràulica o les nuclears, ja que s'hi veuen arrossegades pel preu del gas. En l'última modificació, el ministeri de Transició Ecològica va reforçar el decret posant un topall de 67 euros el MWh. A tall d'exemple, si una empresa que genera energia hidràulica la ven a 100 euros/MWh, el govern espanyol li aplica una retallada del 90% sobre aquesta part dels guanys (la diferència amb el topall).

Efecte del topall del gas

Aquesta nova pròrroga, però, ja comptarà amb el desplegament del topall del gas o "excepció ibèrica" que ha de permetre rebaixar la factura de la llum entre un 15% i un 20%, segons els càlculs de l'executiu de Sánchez. Però l'estrena de la mesura (un límit de 40 euros/MWh sobre el preu del gas) ha topat amb una situació "excepcional", segons coincideixen l'executiu i el sector elèctric. L'onada de calor, l'augment de la demanda i la caiguda de les renovables, a més d'un mercat del gas tens per la guerra a Ucraïna, han diluït l'efecte del topall. Malgrat tot, sense el topall el preu del mercat majorista elèctric hauria estat més alt, segons coincideixen govern espanyol i elèctriques. En aquest sentit, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha sostingut que la mesura s'ha traduït en una rebaixa d'entre 25 i 30 euros el MWh en el mercat majorista. Amb tot, cal recordar que l'objectiu final del govern és arribar als 130 euros/MWh de mitjana.

Mesures de protecció social

Però el govern espanyol no només té entre mans mesures per pal·liar els preus de la llum. Unides Podem també plantejava un xec de 300 euros per a les famílies més vulnerables, així com una rebaixa de l'abonament del transport públic. En el segon cas, el PSOE s'ha obert finalment a negociar i fonts del ministeri d'Hisenda confirmen a l'ARA que sortirà alguna mesura per rebaixar el preu del transport. En tot cas, la pròrroga del paquet de mesures durant tres mesos més comptarà amb el límit del 2% pel que fa a l'actualització dels preus del lloguer en el cas dels grans propietaris; també amb el bo social elèctric, que Unides Podem vol reforçar encara més; amb la prohibició dels acomiadaments en alguns casos, així com amb un increment del 15% de les pensions no contributives, després d'un acord amb EH Bildu, i de l'ingrés mínim vital durant sis mesos, és a dir, fins al 31 de desembre d'aquest any.