Sánchez va amagar a Iglesias la fusió llampec entre CaixaBank i Bankia

MadridEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va amagar almenys unes quantes setmanes, o mesos, al vicepresident segon i líder del soci de coalició, Pablo Iglesias, el projecte de fusió entre CaixaBank i Bankia, segons fonts pròximes a l’executiu i a les entitats que negocien. Una negociació que havia de ser, d’acord amb les fonts, secreta i ràpida. La vicepresidenta Nadia Calviño, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, i el vicepresident del Banc Central Europeu i exministre Luis de Guindos van impulsar l’operació i en van anar informant Sánchez al detall.

L’objectiu de la fusió en potència és doble: salvar la difícil situació financera de CaixaBank, que es va veure agreujada amb el crac del coronavirus, i alhora reduir la participació de l’Estat del 61,4% a Bankia al 14% al banc fusionat. Una privatització encoberta.

Isidre Fainé ja va intentar el 2011 la fusió amb el Banc Popular, però aquest últim la va rebutjar. Va ser llavors quan va sorgir el projecte de fusió amb la Bankia de Rodrigo Rato. Però, si bé es van nomenar dos bancs d’inversió per a la negociació i es va elaborar un protocol per crear una copresidència, tot va quedar en foc d’encenalls. Fainé es va fer enrere i Rato va emprendre el camí cap a la sortida a borsa del juliol del 2012.

CaixaBank, per la seva banda, va aconseguir sobreviure durant els vuit anys que van seguir fins ara a través de les operacions de control de Banca Cívica, primer, i de Banc de València, més tard. Aquestes absorcions van permetre practicar enginyeries financeres per desviar provisions (fons per cobrir préstecs insolvents) i rebre ajudes públiques. El cost de l’operació per assumir el Banc de València va ser per a CaixaBank d’un euro. L’entitat salvava el Banc de València i es capitalitzava amb diners públics. No hi ha dubte entre els analistes que CaixaBank va poder lluir el 2013 uns beneficis de 894 milions quan, si no s’hagués fet l’operació, haurien desembocat en pèrdues de 1.395 milions.

L’habilitat de Fainé

El 2017 l’habilitat de Fainé va quedar un cop més consagrada quan va aconseguir per al Grup Fundació La Caixa del Banc Central Europeu (BCE) un sistema de càlcul dels requeriments de capital regulatori per complir les anomenades ràtios de Basilea especialment avantatjós.

Tot i que el coronavirus ha sigut el gallet que ha disparat el començament de les negociacions del procés de fusió, les alarmes van sonar a finals del 2019, és a dir, abans de saber-se la devastadora propagació del virus i mesos abans de l’estat d’alarma i el confinament que precipitarien el nou crac econòmic i social.

A finals del 2019, segons l’Agència Bancària Europea (EBA), els bancs espanyols sortien als seus estudis com els menys solvents d’Europa. Mentre la banca europea tenia un nivell de solvència del 14,8% i una ràtio de morositat del 2,7%, en les entitats espanyoles eren de l’11,9% i el 3,2%, respectivament.

La Borsa de Madrid va castigar de manera despietada la segona setmana de juny del 2020, sota l’efecte de la pandèmia, el valor dels principals bancs amb retallades d’entre el -35,1% (Bankinter) i el -68,6% (Sabadell), passant pel -51,6% en el cas de Bankia i el -33,6% en el de CaixaBank, respecte al 31 de desembre del 2019.

El 30 de juny el preu de les accions a borsa de CaixaBank era el 45,8% del seu valor teòric comptable (el valor que figura als seus llibres de comptabilitat), mentre que en el cas de Bankia era de tot just el 23,1%. I la rendibilitat de l’actiu anual, clau per saber el que li passa al negoci de les entitats, era, a 30 de juny, del 0,05 en el cas de CaixaBank i del 0,1% per a Bankia.

Segons s’ha apuntat, l’operació de fusió en marxa tindria dos objectius. El primer és salvar les dificultats de solvència i rendibilitat de CaixaBank; la segona, camuflar els resultats mediocres de la gestió de Bankia, que va ser salvada amb ajudes públiques directes.

Poc interès del FROB

Però també cal tenir present la lletra petita de tot plegat i no per això menys rellevant, segons fonts financeres. La primera qüestió és que l’Estat, a través dels governs de Mariano Rajoy primer i Pedro Sánchez després, mai es van interessar per la participació del 61,4% en el capital de Bankia. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que ostenta aquesta participació estatal, continua sense proposar a José Ignacio Goirigolzarri que nomeni consellers dominicals al màxim òrgan de gestió. Els contactes consisteixen en reunions periòdiques entre Bankia i el FROB en què s’exposa l’evolució dels comptes.

Ara aquesta participació, si es confirma la fusió, passarà del 61,4% al 14% aproximadament, cosa que implicarà una privatització de facto del 47% de la participació de l’Estat.

L’altre factor d’interès és que la Fundació La Caixa, que presideix Fainé, encara que amb una reducció de la seva participació del 40% al 30% aproximadament, serà el primer accionista, el que mantindrà el control de l’entitat resultant, amb al voltant del doble del capital que en posseirà l’Estat, la qual cosa, en paraules d’un conegut financer, no deixa de ser un “escut protector”.

Fonts governamentals assenyalen que el tàndem format per la vicepresidenta Nadia Calviño i el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, secundats des de Frankfurt pel vicepresident del BCE, Luis de Guindos, han treballat per donar l’empenta a la iniciativa de Fainé i Goirigolzarri, de la qual el president Sánchez era informat dels detalls en temps real.

Pablo Iglesias, vicepresident segon i líder d’Unides Podem, el soci de la coalició, no en va ser informat ni coneixia els moviments que s’han desenvolupat amb gran reserva dins el govern. Sánchez preferia, com ja va fer amb la sortida de Joan Carles I d’Espanya a principis d’agost, amagar aquesta informació. El vicepresident ha fet arribar una protesta interna al president Sánchez i ha donat suport a les crítiques a l’operació de Nacho Álvarez, secretari d’estat de Drets Socials, a les xarxes.

Iglesias i Unides Podem defensen que Bankia podia ser a Espanya el banc públic que hi ha a Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, França i alguns països més, per canalitzar les ajudes de 140.000 milions que arribaran de la UE per rellançar l’economia devastada pel coronavirus.